Maduro a Nova York i totes les incògnites a Caracas

Nicolás Maduro ja és a Nova York. La imatge, impensable fins fa poques setmanes, concentra en si mateixa bona part de la perplexitat que envolta la crisi veneçolana després de l’atac nord-americà. Demà, el president veneçolà serà jutjat en un tribunal federal de Manhattan, en un procés que Washington presenta com el desenllaç jurídic d’una operació militar i política sense precedents. Però mentre l’epicentre mediàtic i judicial s’ha desplaçat als Estats Units, a Caracas regna la incertesa més absoluta.

La paradoxa és evident: el cap de l’estat veneçolà s’asseurà al banc dels acusats a milers de quilòmetres del seu país, però el govern que encapçalava continua formalment al seu lloc. Els ministeris funcionen, les forces armades no han anunciat cap canvi de lleialtat i les institucions, almenys en aparença, mantenen la continuïtat. Aquesta dissociació entre el destí personal de Maduro i la inèrcia de l’aparell estatal és un dels elements més desconcertants del moment actual.

Donald Trump ha dit sense embuts que Veneçuela acabaria sota administració nord-americana. Les seves declaracions, deliberadament ambigües, oscil·len entre la idea d’una tutela temporal i la d’una intervenció més profunda en l’arquitectura política del país. Tanmateix, sobre el terreny, aquestes proclames no s’han traduït encara en un canvi efectiu de poder. No hi ha hagut un govern de transició reconegut, ni una autoritat alternativa que hagi assumit el control de l’estat.

Aquesta situació obre una bateria d’incògnites. Qui pren realment les decisions a Caracas mentre Maduro és a Nova York? Fins a quin punt el seu cercle més pròxim conserva capacitat de maniobra? I, sobretot, quina és la posició de les forces armades, tradicionalment l’àrbitre final de qualsevol crisi política veneçolana? El silenci dels alts comandaments alimenta tant les especulacions com la por d’un escenari sobtat de ruptura.

En l’àmbit internacional, el judici de Manhattan també suscita interrogants de fons. És un procés estrictament penal o un instrument polític destinat a escenificar la derrota definitiva del règim chavista? Els aliats tradicionals de Veneçuela ho observen amb cautela, conscients que el precedent pot tenir conseqüències que van més enllà del cas Maduro. Si un cap d’estat pot ser detingut, traslladat i jutjat d’aquesta manera, les regles del joc internacional entren en una zona grisa.

Mentrestant, la població veneçolana torna a restar atrapada en un temps d’espera. Després d’anys de crisi econòmica, repressió i emigració en massa, molts ciutadans constaten que, una vegada més, el futur del país sembla decidir-se fora de les seves fronteres. El judici a Nova York pot marcar un abans i un després, però no resol la pregunta essencial: què passarà demà a Caracas?

A hores d’ara, l’única certesa és la incertesa. Maduro afronta un tribunal federal als Estats Units, Trump proclama que Veneçuela serà governada a Washington, però a la capital veneçolana tot continua, aparentment, igual. Aquesta tensió entre el relat internacional i la realitat interna defineix un moment fràgil, obert i potencialment explosiu, del qual encara és impossible anticipar el desenllaç.