15.10.2025 - 21:40
The Washington Post · Sammy Westfall, Niha Masih i Tobi Raji
L’exèrcit de Madagascar ha pres el control del país i ha dissolt les institucions de govern, tret de la cambra baixa del parlament. Abans-d’ahir, la cambra votà a favor de destituir el president Andry Rajoelina, cosa que, a efectes pràctics, posava fi al govern d’un dirigent que havia arribat al poder ara fa més d’una dècada amb un cop d’estat.
Abans-d’ahir al vespre, en declaracions davant el palau presidencial, el coronel Michael Randrianirina, comandant d’una unitat d’elit de les forces armades del país, anuncià la formació d’un govern de transició integrat per civils, que, segons que explicà, governarà el país durant els dos anys vinents. Randrianirina afegí que la constitució, el Tribunal Suprem i la comissió electoral, entre més institucions, havien estat suspesos, i que es faria un referèndum per a redactar una nova constitució.
El Tribunal Suprem de Madagascar convidà el coronel a fer-se càrrec de les regnes del país, atès que Rajoelina ha fugit de la capital, Antananarivo, i no se sap on para.
El president fins ara, que ha desafiat els manifestants i s’ha negat en tot moment a dimitir, condemnà les accions de l’exèrcit en un comunicat publicat ahir a la pàgina de Facebook del gabinet de la presidència del país, i les equiparà a un cop d’estat. En el mateix comunicat, Rajoelina prometé de romandre a Madagascar tot i la moció de censura del parlament.
La vigília, Rajoelina havia publicat un comunicat en què assegurava que havia dissolt l’Assemblea Nacional, la cambra baixa del parlament malgaix, hores després d’haver anunciat que es trobava en una ubicació secreta per por de les protestes anti-govern, que s’han intensificat considerablement aquestes darreres setmanes.
En el comunicat, Rajoelina deia que, abans d’anunciar la dissolució de l’Assemblea Nacional, havia informat el primer ministre i consultat els caps polítics del parlament.
En un vídeo de vint-i-sis minuts publicat a les xarxes dilluns a la nit, Rajoelina continuava resistint-se a dimitir, i reiterava que lluitaria “per cercar una sortida a aquest atzucac”.
El canvi aparent de règim arriba després de tres setmanes de disturbis mortals en aquesta nació insular del sud de l’Àfrica, on viuen més de trenta milions de persones.
Segons l’ONU, els enfrontaments entre els manifestants i les forces de seguretat malgaixes han deixat vint-i-dos morts i més d’un centenar de ferits. El govern del país ha rebutjat aquestes xifres.
Tot i que no se sap on és Rajoelina, aquest el cap de setmana han circulat rumors a les xarxes que especulaven sobre una possible fugida del país.
Dilluns, la retransmissió del discurs de Rajoelina s’hagué d’endarrerir perquè un grup armat provà de prendre el control de la cadena de televisió estatal, segons la pàgina de Facebook del gabinet de la presidència de Madagascar.
Gran part dels manifestants que han sortit als carrers aquestes darreres setmanes són joves, cosa que empeny els analistes a establir comparacions amb els moviments de protesta protagonitzats per manifestant de la generació Z durant aquests darrers mesos en uns altres països, del Nepal fins al Marroc i Kenya, on els joves han sortit als carrers per protestar contra la manca d’oportunitats econòmiques i per exigir reformes per a combatre la corrupció.
El president francès, Emmanuel Macron, ha expressat preocupació per l’evolució de la situació a Madagascar, antiga colònia francesa. En declaracions d’Egipte estant, Macron deia abans-d’ahir que l’ordre constitucional havia de prevaldre, i que ni l’exèrcit ni forces estrangeres no havien d’instrumentalitzar la força política dels joves.
Durant el cap de setmana, un grup de soldats d’elit de la unitat CAPSAT trencà relacions amb el govern de Rajoelina, i va declarar el seu suport als manifestants.
Rajoelina, que arribà al poder el 2009 després d’un seguit de maniobres que la comunitat internacional descrigué com un cop d’estat, acusa els manifestants de voler orquestrar un cop contra ell. Dissabte, el gabinet de la presidència de Madagascar emeté un comunicat en què afirmava que el president i el primer ministre continuaven controlant els afers interns.
Les protestes esclataren el 25 de setembre, quan milers de joves malgaixos sortiren als carrers per protestar contra la persistència dels talls d’aigua i electricitat.
Les protestes no trigaren a estendre’s a les principals ciutats del país, on es canalitzà l’ampli descontentament popular envers els dirigents, l’augment del cost de vida i la xacra de la corrupció. El govern respongué als manifestants amb la imposició d’un toc de queda nocturn a les principals ciutats.
En resposta a la intensificació de les protestes, Rajoelina destituí el seu gabinet i nomenà un nou primer ministre, cosa que no apaivagà els ànims dels manifestants. Rajoelina s’imposà en les darreres eleccions que es van fer a Madagascar, l’any 2023, en uns comicis marcats per la baixa participació i que gran part dels candidats de l’oposició boicotaren.
El mes passat, el cap de drets humans de l’ONU, Volker Turk, féu una crida a les forces de seguretat malgaixes perquè desistissin “de l’ús innecessari i desproporcionat de la força” i demanà a les autoritats de Madagascar que garantissin la llibertat d’expressió i de reunió.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
