10.10.2025 - 22:02
|
Actualització: 10.10.2025 - 22:14
Sébastien Lecornu ha estat nomenat novament primer ministre, després de dos dies de consultes frenètiques per a provar d’estabilitzar una legislatura atrapada en una Assemblea francesa sense majories. Avui acabava el termini de quaranta-vuit hores fixat per l’Elisi per a apuntalar el relleu i obrir una etapa de compromisos que allunyés, si més no de moment, l’opció d’una nova dissolució.
J’accepte – par devoir – la mission qui m’est confiée par le Président de la République de tout faire pour donner un budget à la France pour la fin de l’année et de répondre aux problèmes de la vie quotidienne de nos compatriotes.
Il faut mettre un terme à cette crise politique…
— Sébastien Lecornu (@SebLecornu) October 10, 2025
El moviment arriba després d’una reunió a l’Elisi amb els caps de partit, de la qual Rassemblement National i la França Insubmisa han quedat fora. Segons l’entorn presidencial, el president considera que hi ha “un camí possible” per a assolir acords transversals. La dimissió de Sébastien Lecornu, presentada l’endemà d’haver anunciat el seu govern, va precipitar l’actual crisi, i ara, quatre dies més tard, ha estat nomenat novament. En aquell moment, va dir que no tenia prou suport per a fer aprovar el pressupost ni per a resistir una moció de censura, però després d’una ronda de contactes tornarà a provar-ho: “Accepto, per deure, la missió que m’ha confiat el president de la República de fer tot el possible per a proporcionar a França un pressupost per a final d’any i respondre als problemes de la vida quotidiana dels nostres compatriotes”, ha dit en un piulet.
Lecornu diu que vol posar fi a “aquesta inestabilitat que és dolenta per a la imatge de França i els seus interessos”. “Això solament es pot fer sota certes condicions“, adverteix, i diu que els seus ministres han de “encarnar la renovació” i “comprometre’s a desconnectar-se de les ambicions presidencials per al 2027 “. La seva sortida va ser la quarta en poc més de tres anys: abans que ell, havien caigut Élisabeth Borne, Gabriel Attal i Michel Barnier, tots ofegats per la mateixa combinació de blocatge parlamentari i desgast accelerat de la majoria presidencial. Aquest ritme de relleus ha deixat l’estat francès en una inestabilitat institucional sense precedents recents.
El primer examen de Lecornu és el pressupost del 2026. El govern vol portar a les cambres un text viable que encarrili el dèficit per sota del 5% i que, alhora, superi la prova de les mocions. L’esquerra reclama contrapartides socials i retirar l’actual reforma de les pensions; si no hi ha gir, socialistes, ecologistes i comunistes adverteixen que activaran la censura. Al centredreta, dirigents dels Republicans insistien avui que qualsevol cooperació hauria de pivotar sobre una plataforma programàtica nova. En paral·lel, veus del bloc presidencial admeten que designar perfils massa alineats amb l’Elisi ha dificultat la cerca d’acords.
A curt termini, Lecornu haurà de decidir si cerca un acord marc amb concessions visibles en pensions, fiscalitat i serveis públics, o si intenta aprovar el pressupost peça a peça, en una cursa permanent contra el rellotge i sota l’amenaça d’una censura. Si aquesta via fracassa, la dissolució tornarà a la taula.
