21.11.2025 - 10:00
|
Actualització: 21.11.2025 - 11:48
Van avisar que emprendrien accions legals quan s’acabés la campanya d’estiu, i tal dit tal fet. Més de quatre-cents bombers voluntaris de Catalunya han presentat una macrodemanda contra el Departament d’Interior perquè els millorin les condicions. L’objectiu és d’aconseguir el reconeixement de drets laborals i denunciar que hi ha hagut una professionalització encoberta.
Els primers de presentar la demanda són 110 bombers voluntaris de les comarques de Ponent. L’han presentada avui a les 10.00 al jutjat social de la ciutat demanant que els reconeguin que tenen una relació laboral amb Interior, amb la qual podrien aconseguir drets laborals, com ara la cobertura de la Seguretat Social en cas d’accident. Aquestes setmanes vinents també es presentaran demandes en jutjats socials de Girona, Tarragona, Reus, Tortosa i Barcelona, on preveuen de fer una mobilització.
Els demandants creuen que sota l’aparença de fomentar una activitat altruista, l’administració catalana ha imposat als bombers voluntaris obligacions i controls propis d’una relació laboral –com ara processos de selecció equivalents a oposicions, formació professionalitzada, compliment d’horaris mínims obligatoris o control mitjançant aplicacions digitals–, però sense reconèixer-los els drets laborals fonamentals que se’n deriven, com un salari equiparable al dels bombers funcionaris, cotització a la Seguretat Social i una protecció en matèria de prevenció de riscs laborals.
Les macrodemandes recullen més de 400 bombers voluntaris implicats i les ha impulsades el grup Bombers Precaris en Lluita, que té el suport de l’Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya (ASBOVOCA) i la Federació de Bombers Voluntaris de Catalunya (FBVCat).
Els primers demandants són de 18 parcs dels 22 que hi ha a Ponent: Àger, Agramunt, Almacelles, Almenar, Artesa de Segre, Coll de Nargó, Esterri d’Àneu, la Granadella, Guissona, Isona, Josa i Tuixén, Lleida, Montferrer, Oliana, la Pobla de Segur, Ponts, Ribera de Cardós, Seròs, la Seu d’Urgell, Solsona, Sort i Torà.
Denuncien un excés dels límits del voluntariat i una professionalització encoberta
La tesi central de la macrodemanda és que, malgrat la denominació del voluntariat, aquesta categoria ha sobrepassat els límits per a esdevenir una relació laboral encoberta, cosa que, segons la defensa, podria constituir un frau de llei.
Andrea Mena, l’advocada que pilota la defensa, explica a VilaWeb que tenen prou proves per a demostrar que hi ha qüestions de relació laboral en les tasques que fan els bombers voluntaris, sobretot d’ençà de l’any 2020. “Els que represento fan tasques iguals que els bombers professionals, els exigeixen el mateix i han de tenir els mateixos drets”, diu. L’advocada afegeix que s’han imposat unes obligacions definitòries de relació laboral. “Si no fan les hores mínimes, els revoquen el nomenament. Per accedir-hi, ja han de fer un procés de selecció, pràcticament una oposició, amb temari molt semblant. En canvi, no els donen els drets dels bombers professionals”, assenyala.
Catalunya té un model mixt de bombers. N’hi ha de funcionaris i de voluntaris. Tot i actuar sovint en les mateixes emergències, la diferència essencial entre uns i altres és la relació jurídica. Si els funcionaris disposen d’un estatus laboral complet i de drets associats, els voluntaris basen l’activitat en la vocació, de manera altruista, i reben una protecció molt més limitada.
Les desigualtats entre aquestes dues categories han estat, precisament, la raó que ha dut els quatre-cents voluntaris a obrir una batalla judicial amb la Generalitat. Alhora, és un clar desafiament del model actual, que defensa tant Interior com la cúpula dels bombers. Segons Mena, el model mixt ha esdevingut obsolet perquè la idea de voluntariat ja no es compleix tal com era prevista en la llei 5/1994, de 4 de maig, de regulació dels serveis de prevenció i extinció d’incendis i de salvaments de Catalunya.
La figura del “bomber rider”
Els bombers voluntaris volen que Interior reconegui que la tasca que fan ja no és un voluntariat, sinó que hi ha una relació laboral, amb el reconeixement i els drets que corresponen. Partint de la premissa de la professionalització encoberta, acusen Interior d’haver utilitzat una figura legal com el voluntariat per desnaturalitzar-la i cobrir necessitats estructurals dels Bombers de Catalunya de manera precària i a baix cost. “Es crea així una figura anàloga a la del rider, un ‘bomber rider‘ connectat a una aplicació, a qui s’exigeix disponibilitat i professionalitat, però li neguen els drets laborals més bàsics”, es queixen els demandants.
Els bombers voluntaris diuen que la situació actual origina desprotecció i incompleix la normativa espanyola i catalana que regula tant la figura del voluntariat com les obligacions de l’administració en la prestació de serveis d’emergència. “No es pot normalitzar que hi hagi treballadors públics sense seguretat social i sense els drets més elementals reconeguts. Els bombers fan una tasca d’alt risc. Quan hi ha emergències, tothom reconeix la seva tasca. Cal reconèixer, si més no, que són treballadors i que tenen drets”, expliquen els demandants.
Les reclamacions dels bombers voluntaris vénen de lluny. A més de la manca de protecció sanitària, el col·lectiu també denuncia que els priven de recursos, capacitació i cobertures per a desenvolupar la seva tasca “per decisions arbitràries”. Aquestes mancances, diuen, els condemnen a un paper secundari.
El cap dels bombers defensa el model actual
Arran de les denúncies que el col·lectiu va expressar a mitjan juliol, l’inspector David Borrell, cap dels Bombers de Catalunya, defensà en una entrevista de VilaWeb que el model mixt actual “és el millor que pot tenir el país”. Tot amb tot, va admetre que s’havien fet coses mal fetes quant al voluntariat, com ara que no els havien reconegut prou la feina: “No sempre se’ls ha reconegut amb l’admiració que caldria.”
Borrell també descartà que els voluntaris poguessin esdevenir professionals sense fer les oposicions. “La classe política els ha promès que això seria possible. I això no tindrà el suport ni dels sindicats, ni del cos de bombers, ni dels comandaments. Això no passarà, i diria que legalment és impossible”, digué Borrell.
Quines diferències hi ha entre els bombers funcionaris i voluntaris?
Els bombers funcionaris i voluntaris sovint treballen plegats, però tenen realitats molt diferents. Els funcionaris formen part del cos de Bombers de la Generalitat i tenen la condició de funcionaris públics. Treballen amb una estructura clarament jerarquitzada en quatre escales –superior, executiva, tècnica i bàsica–, que van d’inspectors a bombers. És un cos professional remunerat i regulat per un marc laboral que els garanteix protecció i drets.
En canvi, els bombers voluntaris són persones que presten servei de manera altruista, sense ser considerades personal funcionari ni laboral. Depenen igualment del Departament d’Interior, tenen una estructura jeràrquica pròpia –amb categories d’oficial, sergent, caporal i bomber– i s’organitzen en agrupacions vinculades als parcs de bombers. La formació i capacitació que reben va a càrrec de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya.
