Unes lletres oxidades donen la benvinguda a Camp de Mar, a Andratx (Mallorca). Per posar-nos en situació: a partir d’ací, hem d’imaginar unes fronteres constants entre gris asfalt i verd golf. La urbanització és part d’una Mallorca que ja no pertany als mallorquins. De fet, el disseny que té en relata exactament el propòsit: els hotels de luxe, els apartaments de luxe i l’oferta turística del sol i platja es troben enclaustrats en un immens camp de golf, el Golf d’Andratx. Per això no és estrany trobar-hi carrets de golf transitant d’un costat a un altre, matrimonis estrangers –sovint grans– deambulant per la zona amb la roba adient per a practicar aquest esport, alguns cotxes de gamma alta i cap mallorquí.

Camp de Mar també ha estat aquells quinze dies d’estiu o trenta per a alguns famosos que van decidir de tenir-hi una casa. Perquè Mallorca s’ha convertit en aquella jugueta de qui no sap què fer amb els doblers. No és lluny del port d’Andratx i, per tant, parlam d’una de les zones més exclusives de l’illa, i també de les més especials. La mar et bressa, el parc natural de la Dragonera et saluda des del seu illot i Andratx et convida a entrar a la serra de Tramuntana. Per això no és estrany que la família de Michael Schumacher, el pilot de Fórmula 1 greument lesionat mentre esquiava als Alps, hagi decidit de passar a Camp de Mar i en privat les cures mèdiques permanents a què s’ha de sotmetre l’alemany.

Com tampoc no és estrany que s’hi ubiquin hotels de cinc estrelles, destinats al turisme de luxe i al golf. Un d’aquests hotels té molta reputació a Alemanya: l’Steigenberg Hotel & Resort Camp de Mar. El complex va ser assenyalat al gener en unes investigacions de The Financial Times i de Bloomberg, que informaven que pertanyia a l’imperi milionari del nou líder de l’Iran, Mojtaba Khamenei, sempre per mitjà de l’ajuda del magnat Ali Ansari com a principal testaferro. VilaWeb ha visitat la zona on hi ha l’hotel, encara tranquil·la abans de l’auge de la temporada turística.

“L’hotel està llogat”

Camp de Mar és laberíntic, però trobar la primera pista d’on és l’hotel vinculat a Khamenei no és gens difícil. Just a l’esquerra del començament de la urbanització/espai turístic hi ha un cartell gran amb el nom de l’Steigenberg Hotel & Resort Camp de Mar. Dues persones grans, conjuntades d’un jersei verd que els camufla en els grans camps de golf, segueixen el camí a peu fins a l’entrada de l’hotel, que sí que es troba un poc amagada. Els decidesc seguir, perquè com a bon mallorquí no conec Camp de Mar ni crec que em pugui permetre de passar-hi cap nit, allà. Tampoc no sé jugar a l’esport exclusiu de la zona, perquè el minigolf no compta. Per tant, guiar-me pels visitants –que tal vegada no és el primer cop que hi van– pot ser la millor alternativa per trobar allò que cerc.

“No, no en sabem res”, responen a la pregunta que faré a tothom: “Sabíeu que l’hotel està vinculat al nou líder iranià?” Surt una altra parella alemanya. “No, l’hotel està molt ben valorat a Alemanya, és d’un xinès”, diuen, donant per fet que les investigacions de The Financial Times i Bloomberg no van en la direcció correcta. Se’n van rient entre ells, com si no els preocupés cap conflicte. Continuant les seves vacances.

Després de fer unes quantes voltes amunt i avall, recordant que al golf hi ha l’albatros –ho retenc perquè em recorda a Baudelaire–, trob un dels treballadors de l’hotel, que pacta de parlar amb mi si és de manera anònima. Mentre li cau la suor diu que sí, que n’ha sentit a parlar. Aquesta informació, com l’albatros, vola ràpidament. De fet, l’hotel va tenir una xerrada amb els treballadors, segons que em conta, i els va dir que era una informació falsa.

És la versió que manté la companyia: l’hotel no és propietat de Khamenei. “L’hotel està llogat. I aquesta persona no hi està vinculada directament, ens han dit”, conta el treballador mentre continua la feina. L’hotel és operat per RIMC Internacional Hotels & Resorts Group, però utilitza la marca Steigenberg. Sigui com sigui, els mitjans internacionals sostenen que l’hotel forma part d’un extens imperi immobiliari a Europa, valorat en més de 400 milions d’euros. L’arrendador és Royal Hotel Camp de Mar S.A.

Un alemany d’origen iranià, Shahab Farahani, es va manifestar davant l’hotel durant cinc dies quan es van fer públiques les investigacions dels mitjans, segons que publica Diario de Mallorca. “El meu objectiu era cridar l’atenció. Moltes persones no saben que la política internacional i les connexions econòmiques, com en el cas de l’hotel Steingenberger i el magnat iranià Ali Ansari, també són presentes a l’illa”, va dir, i va afegir que volia “donar transparència” als hostes.

Com és l’hotel?

Seguesc un camí que usen els carrets de golf per veure com és l’entrada de l’hotel. Deix un green a l’esquerra i tot seguit veuré el vestíbul exterior: allà hi ha un obelisc inscrit amb el nom de personalitats històriques, de Buda a Gaudí. També hi ha un bou vermell amb banyes de plata de la galeria Frank Krüger a l’entrada, que dóna la benvinguda per recordar als alemanys i turistes despistats que, clarament, les Illes són terra de bous.

El preu d’una nit a l’hotel durant un cap de setmana de juliol pot enfilar-se a cinc-cents euros. Hi pots afegir una ampolla de Moët & Chandon per 140 euros o un plat de tapes i copa de vi per a dos per 59 euros. També et donen descomptes exclusius si vols jugar a golf. El complex, valorat en 22 milions d’euros, té 164 habitacions.

De fet, a la part posterior de l’hotel, les vistes són d’un dels camps. A la part interior, a una piscina, i les més altes veuen el mar de fons. Una empresa externa et permet de llogar cotxes de luxe per fer una excursió “fins a una de les postes de sol més espectaculars de l’illa” a la serra de Tramuntana. Unes tres hores de recorregut per un preu de 399 euros, pel cap baix.

“Esperem que no passi res”

Per la zona, hi passen unes quantes furgonetes de jardineria, que ho volen deixar tot a punt per a la temporada. Constructors que comencen o acaben cases que costaran uns quants milions d’euros. M’enfil cap a la costa, per saber si els treballadors de la zona saben res d’aquestes informacions. “Sí, el meu cap ho comentava amb un client”, conta la treballadora d’un restaurant. “Esperem que no passi res”, em diu.

Poc després, sent parlar català i pens que allò és una mena de miracle. Després entenc que hi ha trampa: són dues dones que han vingut de viatge amb l’Imserso. Són de Terrassa i diuen que avui n’havien llegit qualque cosa al diari. “Quina coincidència!”, exclama una d’elles. “Això ho fan per moure diners”, continua, i fantasieja amb la idea que Khamenei podria venir a amagar-se a l’illa, ara que hi ha especulacions sobre on deu ser. “No, no, això no”, diu la companya. S’allotgen en un hotel de la zona que els agrada molt, però tenen clar que hi han anat perquè amb l’Imserso és més barat. Si no, no paga la pena, diuen.

La zona, idíl·lica, cada dia ho és menys. A la costa, hi ha mansions amb vistes privilegiades per a ells, però que trenquen la vista a la resta. Fins i tot, una que sembla l’Òpera de Sidney, amb més de tres piscines i pista de tenis inclosa. Alguns blocs d’apartaments escapen d’això, també del turisme, val a dir. En veig un que té un cartell a l’entrada on s’explicita que és prohibit de fer-hi lloguer vacacional. Petites resistències.

Mentre els hotelers mallorquins veuen la guerra de l’Iran com una oportunitat per a fer negoci, atès que potser el flux turístic es redirigirà cap a les Illes, alguns residents continuen aliens a la realitat d’aquestes zones devorades pel turisme. Abans de partir, em trob una mallorquina que, per feina, és a la zona: “Això ja no ho sent com a Mallorca, com a ca meva”, em diu de manera breu i precisa. Perquè potser no és la Mallorca de Magaluf ni del turisme de gatera, però és la Mallorca dels imperis immobiliaris, dels rics i dels estrangers que somien a fer-hi un forat.