La majoria dels partits de l’oposició han reclamat la dimissió de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, com la manera més necessària d’assumir responsabilitats polítiques enmig de la crisi política pel col·lapse de Rodalia. Paneque i el ministre Óscar Puente són els càrrecs que ha assenyalat l’oposició per la magnitud del desgavell de la xarxa, la manca de control aparent de la Generalitat sobre la infrastructura i les greus deficiències d’informació als usuaris després d’una nova jornada de caos, incidències sobrevingudes constants i desorientació. Amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, ingressat a l’hospital, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, n’ha assumit les funcions i donarà explicacions de tot plegat demà passat al parlament. Però, mentrestant, Paneque torna a ser al centre de les crítiques dels partits i el govern fa pinya per protegir-la.

Fonts de la Presidència van refermar la confiança d’Illa en la consellera i portaveu i van repetir el mateix missatge que havien difós a la seu del PSC: que no és el moment de demanar dimissions, sinó de destinar tots els esforços a garantir el funcionament del servei amb solucions sòlides. Ella mateix va afirmar a la tarda que tenia més ganes i energia que abans per a entomar la situació, en què està absolutament centrada, i va demanar unitat als partits. Per primera vegada, Paneque va criticar RENFE i ADIF, i poc després, d’acord amb el govern espanyol, van ser destituïts el director del servei de Rodalia, Josep Enric García Alemany, i el director general d’explotació i manteniment d’ADIF. El govern, d’aquesta manera, mirava també de protegir la consellera.

No és pas la primera vegada que Paneque entoma el desgast del mal funcionament crònic de Rodalia. La diferència és que ara la xarxa sembla haver-se col·lapsat definitivament i sense data clara de normalització del servei. Plou sobre mullat, perquè el març de l’any passat, després d’una altra intensificació d’incidències, el Parlament de Catalunya ja havia demanat formalment la seva reprovació i la de Puente. Va ser en les conclusions d’un ple monogràfic sobre el desgavell ferroviari. La proposta partia de Junts, s’hi va afegir la majoria de l’oposició i va reeixir perquè ERC es va abstenir. El PSC i els Comuns es van trobar sols votant-hi en contra.

A diferència de llavors, l’envergadura de la crisi ha fet que els partits escenifiquessin de bon començament la gravetat de la situació i han forçat els socis de la investidura a moure fitxa. Oriol Junqueras ja reclamava diumenge la dimissió de Paneque i Puente. Els Comuns van assegurar que demanarien responsabilitats “a banda i banda” quan s’hagués acabat el caos. Ho va dir la presidenta del grup parlamentari, Jéssica Albiach. Una altra cosa és si això afectarà realment la seva relació amb l’executiu. De fet, no hi ha res que ho faci pensar. El portaveu d’Esquerra, Isaac Albert, va argumentar que la petició de dimissió de Paneque no condiciona en absolut la negociació del pressupost. Junts, que dissabte va reunir la cúpula a Perpinyà per abordar la situació, fa dies que reclama la dimissió de Paneque i de Puente per la seva incompetència. La CUP també ho va fer, i va denunciar que la Catalunya del PSC cau a trossos perquè, a banda Rodalia, els serveis públics es troben saturats i descurats. Hi ha unanimitat en els partits a l’hora d’assenyalar la falta d’inversions cròniques en els trens catalans com una de les principals causes que han portat al col·lapse del servei.

Els partits independentistes també han carregat contra la dependència del PSC respecte del PSOE. El govern d’Illa ha evitat en tot moment que la crisi derivi en un conflicte entre governs. S’ha ajustat a la tesi llargament defensada pels socialistes que la col·laboració és la via per a resoldre els problemes de Catalunya. Fins ahir el govern no va assenyalar directament RENFE i ADIF. Paneque va aixecar el to i va reclamar canvis instantanis, que es fessin noves inversions i que s’assumissin responsabilitats a les dues empreses públiques, que van moure fitxa de seguida per ordre de l’executiu espanyol. En tot moment, els dos governs han projectat una imatge de col·laboració per mirar de sortir de l’atzucac.

Pedro Sánchez també ha blindat el seu govern de les crítiques que a Espanya se centren, sobretot, en la tragèdia d’Adamuz (Andalusia). Sánchez va defensar el ministre de les acusacions contínues d’Alberto Núñez Feijóo perquè –va dir– “dóna la cara” del primer moment ençà. El president espanyol compareixerà al congrés l’11 de febrer per iniciativa pròpia a fi de donar explicacions dels accidents ferroviaris. Abans, Puente parlarà al senat en un ple monogràfic sobre la crisi ferroviària. El dia abans Dalmau haurà intervingut al parlament, al capdavant d’una Generalitat atrapada en la falta de control real sobre la xarxa ferroviària, amb anuncis que contradeien els fets i una gran desorientació dels ciutadans, que viuen els efectes definitius d’una desinversió premeditada en la infrastructura ferroviària i és víctima directa de l’actuació triangular del govern espanyol, ADIF i RENFE, lligats als seus interessos polítics i corporatius.