22.02.2017 - 14:51
Advoca per finançar les comunitats segons la seva capacitat fiscal i acabar amb el “cafè per a tots” incloent el País Basc i Navarra en la solidaritat
BARCELONA, 22 (EUROPA PRESS)
El catedràtic d’Economia Guillem López Casasnovas ha manifestat aquest dimecres els seus dubtes sobre la utilitat de la comissió d’experts impulsada pel Govern central per elaborar la proposta sobre la reforma del model de finançament autonòmic, que es reunirà per primera vegada aquest dijous, i que l’economista menorquí ha considerat “una martingala de final incert”.
En una conferència al Col·legi d’Economistes de Catalunya, López Casasnovas ha recordat que aquesta comissió multilateral no comptarà amb la presència de cap expert per part de Catalunya ni de les comunitats forals, i ha considerat “un mal principi” que economistes que acudiran en representació de les seves comunitats –ell anirà en representació de les Balears– hagin de resoldre un problema d’Estat.
Ha explicat que en una reunió de dues o tres hores hauran de parlar una trentena d’experts, la qual cosa suposarà que cada representant tindrà el mateix temps –pocs minuts– per exposar la seva posició, la qual cosa ha considerat ridícul i un “disbarat”.
“Això és un problema d’Estat. Si aquesta comissió s’havia de crear, havia de ser una comissió del Parlament, no del Govern ni amb representants de les comunitats”, ha sostingut.
CAPACITAT CONTRA NECESSITAT
López Casasnovas ha exposat la seva proposta per modificar el sistema de finançament autonòmic, que es basa en un model de finançament a partir de la capacitat fiscal i no de la necessitat calculada per finançar els seus serveis públics com es fa actualment –a excepció de País Basc i Navarra–.
El sistema actual té com a objectiu assegurar que cada comunitat autònoma rep els mateixos recursos per finançar els seus serveis públics bàsics, i les comunitats amb una capacitat fiscal inferior a les necessitats estimades reben una transferència positiva, mentre que les que tenen una capacitat fiscal que supera les necessitats han de fer una aportació a la resta de comunitats –la solidaritat fiscal–.
“Que estiguis còmode amb el model de necessitat fiscal no és un argument per determinar que els que no estan còmodes estiguin vinculats a tu pel que es coneix com el cafè per a tots”, ha argumentat, i ha advocat per la via de capacitat fiscal incloent també una aportació del País Basc i Navarra.
Això suposaria, per exemple, que en cas de tenir un pes del 19% en el PIB de l’Estat i recaptar un 22% de l’IRPF, caldria aportar aquests tres punts percentuals de diferència a les comunitats amb dèficit: “Tres punts i no 11, que és el que dóna ara la balança fiscal”, ha dit, referint-se a Catalunya.
“Obrir les dues vies té tot el sentit del món. Ens passem amb aquesta uniformització del cafè per a tots”, ha agregat, i ha considerat que seria una opció per intentar millorar les relacions amb Catalunya.
“Obrir la via de capacitat fiscal pot servir per picar l’ullet a Catalunya pels que no hagin desconnectat del tot, una via que va més enllà del cafè per a tots, i serviria també per reconduir la situació del País Basc i Navarra”, ja que suposaria una aportació mínima a la solidaritat preservant la seva capacitat fiscal, ha argumentat.
