13.01.2017 - 14:48
Diferents maneres d’entendre la vida negocien en plena nit
BARCELONA, 13 (EUROPA PRESS)
El director Joan Ollé porta des d’aquest divendres a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) el debat entre llum i foscor de l’obra teatral ‘En la solitud dels camps de cotó’, de Bernard-Marie Koltés, amb traducció de Sergi Belbel i interpretació d’Andreu Benito i Ivan Benet.
En roda de premsa, Ollé ha explicat sobre Koltés que –convençut que si no feia teatre podria només consagrar-se a fer missions solidàries– “estava enfadat amb la supremacia i el despotisme de l’home blanc”, i es va interessar per altres realitats com la llatinoamericana, il·luminant un univers de personatges que van del desarrelament, a la diferència social.
D’aquesta manera, l’espectacle situa confusament dos homes molt diferents que es troben en la nit per fer una ambigua transacció –no s’explicita si és de sexe, drogues o un altre extrem–, i un representa la foscor i els baixos fons i l’altre la llum, l’ordre i el cartesianisme de les normes.
“Front als seus mestres que van fer un teatre sobre la incomunicació humana, Koltés va fer un teatre de propostes: per què no parlem?”, ha dit Ollé, per al que aquesta proposta és una defensa de la comunicació i el diàleg.
Segons ha relatat, el venedor pertany a una ètnia més antiga i sàvia, a una societat atàvica on hi ha normes diferents de les occidentals, i es contraposa amb un occidental que a penes coneix els Manaments, la Constitució i els Drets Humans, “que sap qui és el bo i el dolent, però que té normes que no sempre serveixen: si es perdés enmig del Sàhara de nit però portés targeta de crèdit, estaria en dificultats”.
Tot i això, per a l’actor Ivan Benet, aquesta dualitat no va de classes socials, sinó de “llum i foscor”, de diferents maneres d’entendre la vida entre un home de llei i un que no ho és, i en què el desig és el motor perquè mou l’acció en un artifici teatral convertit en poesia.
L’obra teatral explora si la desconnexió de dues persones de mons diferents permet que es puguin trobar i connectar: “És una negociació, un acte de seducció, una transacció”, en què no hi ha res evident, sinó que cada espectador ho col·locarà on necessiti; de fet, l’escenografia és una tarima que gravita sobre un punt mostrant a l’espectador cap a on va decantant-se la negociació.
Ollé ha citat que els mestres de Koltés han estat Federico García Lorca, Jean Genet i Pier Paolo Pasolini, “amb una curiosa afinitat d’escriptors homosexuals, diferents a la majoria, que havien de refugiar-se en una petita foscor per donar llum a la seva obra”.
