“Lluitarem fins al final”, l’esperit de la nova manifestació que demana l’empresonament de Carlos Mazón

Sense defallir, a pesar del vent, les associacions de víctimes de la gota freda han sortit al carrer, un mes més, per a demanar l’empresonament de l’ex-president de la Generalitat, Carlos Mazón. Les víctimes demanen que Mazón renuncie a l’acta de diputat i comparega davant la jutgessa que Catarroja, que instrueix la causa. La convocatòria la signen més de dues-centes entitats i associacions.

La manifestació l’encapçala la pancarta roja amb el lema “Mazón a presó”, i a continuació hi ha les de cada una de les tres associacions majoritàries. La “Processó de la memòria”, interpretada amb la dolçaina i el tabalet,  ha marcat el pas dels assistents a la marxa que ha cosit Benetússer, Alfafar i Sedaví.

Les portaveus de la convocatòria han reclamat, abans de començar la marxa,  que l’ex-president de la Generalitat deixe el seu càrrec de diputat i se sotmeta a la justícia. “No pararem fins al final perquè hi haja memòria per als nostres morts”, han afirmat amb contundència.

“No ha canviat res”, ha dit Rosa Álvarez, quan li han preguntat per l’arribada de Juanfran Pérez Llorca. “Hem canviat de peó, però continuem tenint exactament el mateix: les mateixes polítiques. Continuem amb Carlos Mazón ocupant el mateix lloc, pràcticament, com a diputat autonòmic, com a aforat, sense anar a declarar davant la jutgessa”, ha dit.

Quant a la comparació amb les víctimes de l’accident de ferrocarril d’Adamuz, Álvarez s’ha mostrat indignada per l’intent de polarització practicat pel govern valencià, i especialment pel president. “Si tant els preocupa el nostre benestar econòmic, no han de fer res més que crear una línia d’indemnització”, ha dit.

La presidenta de l’Associació de Víctimes de la DANA 29 d’Octubre, Mariló Gradolí, ha dit que no demanen altra cosa que justícia, i, per tant, que entren a la presó. I també ha tingut paraules per l’intent d’enfrontar-les amb les víctimes ddels trens: “És vergonyós i indignant que vulguen comparar un accident ferroviari amb una  gestió negliguent d’una emergència. No és el mateix. Ací va haver-hi una negligència, perquè es tenia informació i no es va avisar la població. No es van prendre mesures per a salvar vides”, ha dit.

Seure en la mateixa taula i escoltar les víctimes

En els parlaments finals, els representants dels comités de reconstrucció han expressat la importància que ha tingut disposar d’aquesta eina de solidaritat auto-organitzada. Amb tot, demanen més. Demanen que les administracions no menystinguen la seua tasca i els tinguen en compte a l’hora de la presa de decisions. “Els comitès no només volem estar en la taula on es prenen les decisions. Volem canviar la taula, perquè la taula ha de ser un lloc on càpia tota la vida que ha resistit, no només les firmes que autoritzen des de la distància. Avui no només recordem el fang, recordem la cura que ens van donar, l’organització que es va imposar quan ningú ens donava res, la xarxa que ens sostè. Volem una terra que respire segons el cicle de l’aigua, no del pressupost. Tornem a recórrer els pobles on l’aigua va esborrar part de la nostra història”, ha dit un dels respresentants dels comitès  en la lectura del manifest.

Per la seua banda, Anna Oliver, presidenta d’Acció Cultural del País Valencià, ha recordat que el PP, en comptes d’apartar Mazón i demanar-li l’acta de diputat, li ha permès de demanar l’oficina d’ex-president. “Mentre això passa, les víctimes encara no estan convidades a parlar en la comissió d’investigació de les Corts, les nostres Corts, el nostre centre de l’autogovern. És important que les escolpem, que vinguem a les manifestacions, que compartim tot allò que elles s’esforcen a fer. Són famílies, són víctimes, són damnificats. Ho han perdut tot, i no s’esgoten. Nosaltres tampoc no podem fer-ho”, ha afirmat.

Un any dels CLER

Avui la convocatòria s’ha fet a Benetússer i ha continuat per Sedaví i Alfafar per a commemorar el primer aniversari de la creació dels comitès d’emergència i reconstrucció locals, els CLER. Aquests col·lectius van nàixer mesos després de la solsida com a resposta a l’abandonament institucional que van patir milers de persones afectades per la barrancada. Famílies i negocis que veien com les ajudes no arribaven i com els seus pobles i carrers continuaven amb signes més que evidents de la inundació. Els CLER han agafat força al llarg d’aquest any i han estat l’estaló i el suport tant material com humà de molts damnificats.