23.12.2025 - 21:40
La proposta de Concòrdia d’introduir llistes obertes a la circumscripció parroquial ha tornat a posar sobre la taula un debat de fons sobre el sistema electoral andorrà. No és una discussió nova, però arriba en un moment polític significatiu: les eleccions generals del 2027 ja s’albiren, hi ha més partits que mai amb capacitat de governar, el debat sobre l’acord d’associació continua enquistat i creix la percepció de desafecció ciutadana envers la política institucional.
Concòrdia, ara principal partit de l’oposició, ha formalitzat la proposta mitjançant una proposició de modificació de la llei qualificada del règim electoral i del referèndum. L’objectiu declarat és apoderar l’elector i revitalitzar el paper del Consell General, especialment en l’àmbit territorial.
Què canviaria amb les llistes obertes?
El sistema electoral andorrà combina dos tipus de vot en les eleccions generals: un per a la circumscripció estatal i un altre per a la circumscripció parroquial, amb candidats a cadascuna de les set localitats. El vot nacional serveix per a elegir una part dels consellers generals a partir d’una única llista tancada presentada per cada partit, mentre que el vot parroquial determina els representants territorials.
En l’actual model, cada parròquia elegeix dos consellers generals mitjançant llistes tancades i blocades. Això vol dir que els electors solament poden optar per un partit i la llista més votada s’emporta automàticament els dos escons.
El nucli de la proposta consisteix a eliminar aquest sistema a escala parroquial. En lloc de votar una candidatura completa definida pels partits, els electors podrien elegir directament dos candidats de la seva parròquia. Aquests candidats podrien pertànyer al mateix partit, a formacions diferents o, fins i tot, presentar-se com a independents, amb el suport d’una organització política o no. Segons els promotors, aquest mecanisme permetria un vot més personalitzat i obligaria els candidats a retre comptes directament davant els ciutadans. També impediria que els consellers electes abandonessin l’escó a mitja legislatura per incorporar-se al govern, una pràctica habitual en el sistema actual que, segons Concòrdia, buida de contingut la representativitat del vot territorial.
Participació i desafecció
Un dels eixos centrals del discurs de Concòrdia és la davallada de la participació electoral. La formació recorda que fa anys superava el 80%, i actualment amb prou feines depassa el 60%. La tendència és especialment acusada entre els joves, un fet que, segons el partit, posa en qüestió la qualitat democràtica del sistema.
En aquest sentit, les llistes obertes serien una eina per a reconnectar institucions i ciutadans i per a trencar la percepció que el vot parroquial acaba tenint uns efectes molt semblants al vot nacional, amb tot el poder concentrat en la llista més votada.
Les reserves del govern
El cap de govern, Xavier Espot, ha admès que el debat era legítim, però ha advertit que qualsevol modificació del sistema electoral s’havia de tractar amb “prudència, humilitat i sentit comú”. Espot defensa que el model actual és fruit d’un acord constitucional sòlid que ha garantit estabilitat i governabilitat durant més de trenta anys, i respecte de la proposta ha dit: “No la validarem si no millora el sistema actual, cosa que és difícil que passi.” També ha considerat que aquest debat hauria estat més oportú a començament de legislatura, i no ara, quan ja es comencen a preparar les eleccions vinents.
Per la seva banda, Demòcrates per Andorra, el partit governant, manté una defensa clara de les bases de l’actual sistema electoral. A escala parroquial, el model és molt desproporcional i beneficia els partits més grans. En les darreres eleccions, DA, amb 7.309 vots –aliances incloses–, va obtenir 11 escons parroquials dels 14 en joc; el Partit Socialdemòcrata-Progressistes SDP, amb 5.238 vots, no en va aconseguir cap, i Concòrdia, 2 amb 3.516 vots. Aquesta distribució va permetre que, amb un 32,66% dels vots a escala nacional, DA obtingués una majoria absoluta còmoda al Consell General.
El partit no ha presentat cap proposta concreta per a introduir llistes obertes ni candidatures unipersonals i reitera que el model vigent, fruit del consens constitucional, ha garantit estabilitat i governabilitat durant dècades. Amb tot, sí que ha admès la possibilitat de retocs tècnics, especialment quant a la proporcionalitat del vot nacional, però sempre dins els marges del model actual i sense tocar el caràcter tancat i blocat de les llistes parroquials.
Una oposició dividida
Els dubtes no provenen solament del govern. Unes altres forces de l’oposició comparteixen la necessitat de revisar el sistema electoral, però discrepen de l’enfocament. El Partit Socialdemòcrata defensa que el problema principal del model actual no és la naturalesa de les llistes, sinó la manca de proporcionalitat en el repartiment d’escons. La seva proposta implica de revisar la fórmula perquè el pes parlamentari de cada força s’ajusti més bé als vots obtinguts, sense alterar l’estructura del sistema parroquial ni el paper central dels partits. En canvi, Andorra Endavant també defensa de donar més capacitat de decisió a l’elector, però amb una lògica diferent. La formació proposa de desblocar les llistes per permetre als votants d’influir en l’ordre dels candidats, però refusa les candidatures estrictament individuals. Argumenta que, en un país petit, la governabilitat ha de descansar en projectes polítics coherents, i no en la suma d’individualitats sense un programa comú.
Aquestes posicions reflecteixen el nucli del debat: fins a quin punt un estat petit com Andorra pot permetre’s un sistema molt personalitzat sense fer perillar la coherència política i la formació de majories estables. Tots els partits admeten la possibilitat de reformar la llei electoral, però les discrepàncies apareixen a l’hora de definir fins on ha d’arribar aquesta reforma i quin equilibri cal mantenir entre representativitat, pes dels partits i estabilitat institucional.
Un precedent que no va prosperar
Abans de la constitució del 1993, Andorra ja havia tingut fórmules d’elecció més individualitzades. Concòrdia sosté que la seva proposta no és una ruptura, sinó una recuperació parcial d’elements del passat adaptats al context actual. En canvi, hi ha uns altres actors que alerten que els riscs de dinàmiques clientelars o caciquils no són pas menors en sistemes basats exclusivament en persones.
El debat sobre les llistes obertes no és nou. L’any 2013, un grup de ciutadans va impulsar una iniciativa legislativa popular per a modificar la llei del règim electoral amb aquest objectiu. La campanya va recollir unes 600 signatures, lluny de les 2.500 necessàries perquè el text pogués entrar a tràmit al Consell General, i la proposta no va prosperar. Però aquell intent va aconseguir de situar el debat a l’agenda política durant mesos. Dotze anys després, la discussió torna al parlament amb arguments similars –desafecció, participació i representativitat… i amb el mateix interrogant de fons: fins a quin punt l’estat està disposat a revisar un model que ha de trobar l’equilibri entre estabilitat i representativitat.
