17.11.2025 - 21:40
|
Actualització: 17.11.2025 - 21:41
Una altra trava al sector editorial en català. Una nova aplicació de caràcter retroactiu en un dels requisits dels ajuts al llibre en català aprovada al maig ha fet que la línia d’ajuts a la producció editorial en català, gestionada per l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), que depèn del Departament de Cultura, hagi estat revocada a 210 llibres de 57 editorials. La raó és que incompleixen l’obligatorietat de publicar el logotip d’ecosostenibilitat dins els llibres.
Ajuts essencials
Allò que d’entrada podria semblar una mesura lògica per a fomentar la publicació sostenible és, en realitat, una altra galleda d’aigua freda que ofega encara més les editorials catalanes, que com més va més pateixen per sobreviure i que depenen directament d’aquestes subvencions, tal com explica Ignasi Moreta, editor de Fragmenta, una de les editorials afectades per aquesta nova normativa. “Són uns ajuts imprescindibles per a l’ecosistema editorial català; sense aquests ajuts no podríem treballar. Necessitem per força finançament públic”, diu.
Tot plegat es remunta al maig d’enguany, quan l’ICEC va aprovar una modificació de les bases específiques d’aquesta línia de subvenció i hi va afegir el requisit m, que diu: “Els llibres han de tenir impresa alguna de les certificacions següents: FSC, PEFC, l’etiqueta ecològica de la Unió Europea (EU Ecolabel) o el segell Llibre eco-editat.”
L’exigència d’utilitzar paper ecocertificat és una novetat dels darrers anys, però abans aquest ús només s’acreditava aportant el certificat corresponent de la impremta. La novetat introduïda ara és que la manera d’acreditar el compliment de l’obligació no és el certificat d’ús de paper ecosostenible emès per la impremta sinó la publicació del logotip d’ecosostenibilitat imprès dins el llibre mateix.
Mesura de caràcter retroactiu
Aquesta nova mesura es va publicar al DOGC el 8 de maig d’enguany, però és de caràcter retroactiu, de manera que l’ICEC no ha admès cap de les sol·licituds d’ajuts de llibres que no duien imprès aquest logotip d’ecosostenibilitat del novembre del 2024 al maig del 2025, publicacions que comptaven amb aquests diners. Això és perquè, per a demanar aquests ajuts, hi ha dues convocatòries: una que va del novembre al maig, i una altra que va del juny al novembre. Com que la mesura és retroactiva, tots els llibres publicats durant la primera convocatòria de l’any, que comprèn el període del novembre del 2024 al maig del 2025, han estat afectats.
Són ajuts que se sol·liciten per llibre, quan ja ha estat imprès. Moreta ho explica així: “Presentes la sol·licitud amb el llibre ja fet, quan ja saps què t’ha costat fer-lo. Després has de justificar les despeses del llibre d’acord amb unes tarifes que s’estableixen i finalment et paguen el 50% d’aquesta despesa, que acaba essent un 42% o un 40% segons el nombre de sol·licituds que tenen aquell any i els diners que hi ha per a repartir.” La majoria dels llibres es publiquen comptant amb aquesta ajuda.
“No s’entén”
De resultes de tot plegat, hi ha hagut 210 sol·licituds de llibres que no s’han admès, i la mesura ha afectat 57 editorials, tant grans com mitjanes i petites. Algunes de més afectades són Arola Edicions, Edicions Salòria, Editorial Gavarres, Librooks Barcelona i Editorial Bromera, no totes de la mateixa manera.
Per exemple, a Arola els ha afectat en la publicació de setze títols. És una editorial petita de Tarragona que va obrir ara fa trenta anys. Tot i que publica de tot, amb els anys s’ha especialitzat en teatre, i ha aconseguit ser un referent dins el sector. De fet, ha publicat gairebé tot el teatre que s’ha fet en català les últimes dècades, mil títols en total. Per a ells, quedar-se sense aquests ajuts és un terrabastall, atès que de teatre en català se’n ven molt poc, i allò que els permet de sobreviure són els ajuts públics. “Això que fem nosaltres no és negoci, és pura militància cultural. Si nosaltres no haguéssim publicat aquests llibres, la dramatúrgia en català d’aquests últims trenta anys no existiria. S’hauria representat, però no existiria en paper”, diu Alfred Arola, fundador i director de l’editorial. Diu que és possible que la denegació d’aquests ajuts els farà tancar l’editorial. “Nosaltres comptàvem amb aquests diners, que són quasi vint mil euros. Per a una editorial petita com la nostra, tenir-los o no tenir-los és una gran diferència.”
Arola es queixa, sobretot, de dues coses: primera, que no se n’hagués informat les editorials abans, amb una notificació i, segona, que la mesura sigui de caràcter retroactiu. “No pot ser que la mesura surti publicada a mitjan exercici i que, a sobre, sigui de caràcter retroactiu. No s’aguanta ni jurídicament ni per l’esperit de l’ajut. És que no té sentit: volen que els editors continuem fent la nostra feina i ens diuen que ens ajudaran, però després resulta que no. No s’entén.”
Una mesura pactada amb tot el sector
Per una banda, Joaquim Bejarano, director de l’àrea del llibre de l’ICEC, explica que ja fa anys que a la institució treballen amb polítiques de sostenibilitat ambiental, i que una de les mesures concretes que van decidir d’aplicar va ser la línia de concurrència no competitiva a la producció editorial en llengua catalana i occitana. És una línia automàtica d’ajuts que s’atorga si el sol·licitant compleix tots els requisits que es demanen per accedir a la subvenció.
Això, afegeix, es va pactar tant amb el Gremi d’Editors de Catalunya com amb l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, però moltes editorials, com és el cas d’Arola Edicions, es queixen que les que no són ni associades ni agremiades no han estat informades de res fins que no han vist la resolució dels ajuts que, d’una altra banda, es poden demanar sense necessitat de ser associat ni agremiat.
Sobre el nou segell que s’ha d’aplicar d’ençà del maig d’enguany, Bejarano defensa que és la manera d’acreditar que el llibre sigui fet seguint una cadena de producció sostenible. “Un dels elements més importants en l’àmbit ambiental en el llibre és el paper, que ha de ser sostenible i s’ha de poder acreditar que ho sigui”, diu.
Segons Bejarano, les institucions ja treballaven per aplicar aquest canvi de llei d’ençà del 2023, però, primer de tot, calia fer-ne difusió. “Hi havia d’haver un període transitori, sobretot informatiu, per poder-ho preparar bé. És per això que vam decidir de no aplicar-ho durant el 2024 i, en canvi, vam aprofitar per a fer molta campanya informativa: vam enviar moltes circulars a través del Gremi d’Editors i de l’Associació d’Editors, es van fer moltíssimes sessions informatives (algunes fins i tot participatives, amb les empreses que gestionen aquestes lleis i representants dels segells, etc.).”
En relació amb això, Moreta posa de manifest que una reunió informativa o una circular no tenen cap imperatiu legal, i defensa que no hauria de servir com a mesura per a considerar que ja s’havia informat tot el sector, especialment perquè tots els editors que no són ni agremiats ni associats restaven fora d’aquest canal de comunicació. Per això diu: “L’única cosa que poden obligar a conèixer és el que es publica al DOGC. Una reunió informativa o una circular no són vinculants. L’única manera de dir una cosa com aquesta és publicar-ho al DOGC.” Però el DOGC ja va publicar directament la nova mesura.
Bejarano defensa la retroactivitat de la mesura: “Cada base reguladora té el mateix període que tenia la mesura anterior”, diu. De manera que si la línia d’ajuts del 2024 comprenia el període del novembre del 2023 al maig del 2024, aquesta d’ara inevitablement també comprendrà el mateix període, però de l’any següent: del novembre del 2024 al maig d’enguany. “Les normes entren en vigor quan s’apliquen i són correlatives. Les normes no se solapen”, acaba dient.
Paper “no ecològic”
Una altra de les editorials afectades és Cal Carré, a la qual han negat els ajuts perquè el paper que fan servir no té el segell de paper ecològic. Antònia Carré, l’editora, troba important de considerar que si la normativa es va publicar al DOGC el maig del 2025, els llibres de la primera part d’any –que ja eren impresos– n’haurien de quedar exempts.
Alhora, com que són una editorial petita, a final de 2023 van comprar cinc tones de paper de cop per estalviar-se diners. Ara, amb l’aplicació d’aquesta normativa, els queden tones de paper sense poder utilitzar perquè no tenen el segell d’ecosostenibilitat demanat. “Ara què hem de fer? Llençar tot aquest paper perquè no és ecològic? A mi, llençar paper que ja existeix em sembla encara més antiecològic! –diu–El paper que hem comprat de nou és exactament el mateix model de paper que teníem, fabricat a la mateixa fàbrica i imprès a la mateixa impremta. Però passa que l’un porta el segell i l’altre no. És una situació ben kafkiana!”
El logotip, una “qüestió de maquillatge”
Un altre cas és el d’Edicions Sidillà. En aquest cas, només l’ha afectat en la publicació del llibre Les veus de la muntanya, escrit per Marta Masó i il·lustrat per Laia Giménez. “A nosaltres ens ha afectat poc, perquè vam assistir a una reunió virtual a què ens va convocar el sector i ja ens van avisar que a partir del 2025 hauríem de certificar els llibres amb el logotip”, explica l’editora, Judit Pujadó. Tanmateix, no esperaven que Les veus de la muntanya, editat el novembre del 2024, quan la normativa encara no era vigent, tampoc no fos admès a la convocatòria de sol·licitud d’ajuts del 2025.
Alhora, Pujadó considera que el logotip és només “una qüestió de maquillatge”, i que no té res a veure amb com s’ha fet el llibre. “No és tan sols que el paper sigui de qualitat, també hi té a veure la tinta que fas servir, el corrent elèctric i, en definitiva, tot el procés per a fer el llibre. Per a posar el logotip n’hi ha prou de pagar”, sosté. Igual que Carré, Moreta i Arola, Pujadó també creu que l’ICEC hauria d’haver notificat legalment i amb anterioritat la nova aplicació de la llei.
Petició de les editorials
Ilya Pérdigo, president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, declara que el maig, quan es va publicar la nova mesura, l’entitat ja va moure fils per mirar que l’ICEC fos més flexible amb les dates, però diu que van topar amb una decisió molt ferma. “Hem intentat de parlar-hi, però els de l’ICEC ens deien que ja feia temps que anunciaven el canvi i que, per tant, no hi havia flexibilitat possible.” I afegeix: “Quan ens van comunicar el canvi de mesura, es van fer reunions amb els editors, vam comunicar-ho per mitjà de butlletins i es va donar tot el 2024 per agafar consciència i perquè tothom pogués aplicar el canvi. Però, és clar, molts editors s’han trobat en una situació molt complicada.” Pérdigo, alhora, lamenta que l’associació no pugui emprendre cap altra mesura. “Si nosaltres ara iniciéssim qualsevol altra acció, afectaríem les editorials que, en el seu moment, ja van prendre accions amb previsió a les noves bases.”
Així i tot, algunes de les editorials afectades per aquesta nova mesura demanen al Síndic de Greuges i a la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya que instin la Generalitat a esmenar d’ofici les resolucions d’inadmissió. Alhora, s’exclamen que els intents de l’associació, entitat que hauria d’emparar-los en situacions com aquestes, han estat totalment infructuosos.
