05.03.2026 - 11:55
|
Actualització: 05.03.2026 - 12:29
Un 62% dels catalans diu que no han patit discriminació, contra un 37% dels que diu que sí. Però dels que s’han sentit discriminats, el principal motiu és la llengua, amb un 41%, seguit del lloc de procedència o nacionalitat (39%). Són dades del 2025, i no mostren un canvi significatiu en comparació amb les del 2023 i 2024.
Ho mostra el sondatge longitudinal del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), que recull l’evolució d’opinions, actituds i comportaments dels mateixos individus al llarg dels anys. Es va començar a fer el 2023, i cada any la mateixa mostra –que es renova per a cobrir-ne les baixes– contesta preguntes sobre la situació econòmica i política; el medi i el canvi climàtic; el canvi tecnològic; la immigració, el multiculturalisme i la discriminació; l’educació i els valors; el canvi demogràfic; el gènere i la identitat sexual; les desigualtats; la geopolítica; dimensions socials i de salut; la seguretat i els valors polítics.
Els següents motius pels quals els catalans s’han sentit discriminats són l’origen ètnic o cultural (22%), l’aspecte físic (21%), el sexe o gènere, i la identitat al respecte (18%), el nivell d’ingressos (17%), el color de pell (15%), la religió (12%), l’edat (11%), l’orientació sexual (11%), una discapacitat (7%) o les condicions de salut (4%).
L’estudi també mostra un augment de la percepció que, a Catalunya, el català s’usa poc, una resposta que comparteix el 53% de la mostra. En aquest cas, es mostra una evolució a l’alça al respecte, perquè el 2024 ho creia el 46% dels ciutadans i l’any anterior el 42%. La segona resposta més popular és que s’empra bastant (35%), una posició que mostra una resposta paral·lela, perquè l’any anterior això ho creia un 42%, el mateix percentatge que el 2023.
En retrospectiva, el 57% dels enquestats el 2025 creuen que ara el català es fa servir menys que fa cinc anys. Una xifra que ha crescut al llarg dels anys: el 2024 ho van contestar el 52%; i el 2023, el 49%. De cara al futur, el 52% creu que el 2030 el català s’emprarà menys que no pas ara, i el 37% creu que serà igual que ara. Aquesta prospectiva a cinc anys vista traça una evolució similar: el 2023, el 42% dels enquestats creia que s’usaria menys que avui; i l’any següent la xifra havia crescut al 48%. Així mateix, els que el 2023 creien que cinc anys després s’usaria igual que avui eren el 41%; i el 2024, el 40%.
Favorables a la independència
El sondatge pregunta qüestions de posicionament polític, com ara l’actitud vers la independència de Catalunya. El 33% dels participants en l’estudi diu que hi està a favor, una xifra major al 26% d’aquells que hi estan en contra. Comparant les dades de 2024 i de 2025, es veu com els partidaris de la independència van créixer d’un punt percentual, el mateix que van perdre els detractors. En canvi, aquells que diuen que no tenen una posició definida al respecte (30%) i els que no volen contestar-ho (11%) es mantenen inalterables.
Ara bé, quan es pregunta amb múltiples opcions quina hauria de ser la relació entre Catalunya i Espanya, la posició amb més respostes no és la d’un estat independent (25%, un punt més que el 2024); sinó la que considera que hauria de tenir més autonomia de la que té actualment (34%, el mateix percentatge que el 2024). En tercer lloc, hi ha qui opina que hauria de tenir la mateixa autonomia que ara (un 20%, com el 2024). Les posicions regressives amb l’autogovern són minoritàries: el 4% diu que hauria de tenir menys autonomia que no pas ara, i el 3% diu que no n’hauria de tenir cap. Unes xifres que pràcticament no han evolucionat, només han pujat d’un punt aquells que consideren que no n’hauria de tenir cap.
Així mateix, el 30% diu que troba molt bé que Catalunya es defineixi com una nació, i el 21% diu que ho troba bé. El 25% diu que no està “ni bé ni malament”, el 10% diu que està malament i el 5% creu que està molt malament. El 9% no contesta aquesta pregunta.
Una mitjana de centreesquerra, però una simpatia creixent amb l’extrema dreta
La mitjana dels enquestats situa el sentir ideològic dels catalans en el centreesquerra, un 4,3 on 0 és extrema esquerra i 10 extrema dreta. En l’històric dels darrers tres anys veiem que l’autopercepció ideològica s’ha desplaçat cap a l’esquerra. Partia d’un 4 el 2023, que va passar a ser un 4,2 l’any següent i 4,3 el 2025.
Ara bé, el sondatge també ofereix dades segregades de la simpatia dels enquestats amb cadascun dels partits presents al Parlament de Catalunya. El partit més ben valorat és ERC, amb una nota mitjana de 4. Aquesta xifra suposa una recuperació en comparació al 3,8 de 2024, però encara per sota del 4,4 del 2023. En canvi, el que té menys simpatia dels enquestats és Vox, un 1,4 de mitjana. Ara bé, val la pena destacar la tendència a l’alça d’aquest partit, que va començar amb un 0,8 el 2023; va pujar a l’1 el 2024 i a l’1,4 al 2025. El segueix el PP, amb un 1,5 de nota mitjana. En aquest cas, és la mateixa nota que va rebre el 2024 i el 2023.
El tercer partit amb menys simpatia dels catalans que han participat en el sondatge és Aliança Catalana, amb una nota mitjana de 2,4. Ara bé, a aquest partit li passa com a Vox, perquè l’històric mostra una tendència a l’alça respecte de l’1,9% que tenia el 2024. Com que abans d’aquell any no tenia representació parlamentària, no hi ha dades del 2023.
Tot seguit va la CUP, amb una nota mitjana de 2,7. És una nota una mica major que el 2024 (2,6), però menor del 2,9 del 2023. Després hi trobem Junts, amb un 2,8 de mitjana que consolida una tendència decreixent. El 2023 la nota mitjana de simpatia dels enquestats era un 3,4, però va baixar al 3 l’any següent i ja és de 2,8. També baixen els Comuns –que el 2023 tenien una nota del 3,6; el 2024, de 3,2; i el 2025, de 3–, i el PSC: el partit que governa la Generalitat tenia un 4,4 el 2023; un 4 el 2024 i un 3,9 el 2025.
