L’auge de l’extrema dreta a Catalunya Nord ha sacsat el tauler polític. Ha guanyat pes a Perpinyà, on Louis Aliot ja fa anys que governa, i s’ha apoderat de tres municipis més: Elna, Ribesaltes i Cànoes. Aquest avenç tan significatiu, i tenint en compte que Rassemblement National també pot governar a la Metròpoli de Perpinyà Mediterrània, ha posat en alerta part de la societat del nord, entre els quals, els catalanistes. Perquè el futur de la llengua i la cultura catalanes perilla, en un territori on la seva presència ja fa anys que és fràgil, malgrat la feina ingent de moltes entitats.

Quin impacte pot tenir, realment, l’auge de l’extrema dreta a Catalunya Nord sobre la llengua i la cultura? Hi ha projectes en perill? Quina resposta cal articular en aquesta situació? La Bressola, Òmnium Cultural, la Plataforma per la Llengua i Angelets de la Terra coincideixen a assenyalar que el context és poc favorable, marcat per la manca de suport institucional i una tendència a relegar el català a un paper secundari o, directament, eliminar-lo del mapa. La situació actual genera preocupació i tenen clar que la convicció de la societat civil haurà de tenir un paper clau per a garantir-ne la continuïtat i el reforç.

El perill d’estendre el model de Perpinyà a la resta de viles

El cas de Perpinyà s’ha convertit és l’exemple principal per a entendre quin pot ser l’impacte de l’extrema dreta sobre la llengua i la cultura catalanes a Catalunya Nord. El sociòleg Gautier Sabrià, recentment nomenat delegat de la Plataforma per la Llengua al nord, assenyala que en la ciutat hi ha un procés clar de “descatalanització” marcat per l’esborrament simbòlic. Però, alhora, hi ha una mena d’instrumentalització de la identitat catalana.

Una de les expressions més visibles és la retirada de la presència institucional del català. Aquesta setmana mateix, Aliot ha començat el mandat tot eliminant la Regidoria de Catalanitat a Perpinyà. En el mandat anterior, el regidor André Bonet exercia de responsable de Cultura i Catalanitat, una fórmula que explicitava –si més no, nominalment– aquesta competència. Amb la nova distribució, Bonet manté les competències en Cultura i Educació Artística, però la catalanitat desapareix de les atribucions formals.

Aquesta pràctica no és pas cap novetat. Sabrià assenyala que s’han posat obstacles a pràctiques que havien estat normalitzades durant dècades, com ara fer casaments en català, vigents d’ençà dels anys noranta. Tot i que oficialment s’al·leguen motius logístics, interpreta que aquests entrebancs formen part d’un canvi polític més profund. Alhora, també destaca la pèrdua de subvencions a entitats que treballen per la llengua: “Aquí és quan es comença a dibuixar la relació de l’extrema dreta amb el català. Hi ha la descatalanització, el pes simbòlic, lingüístic i institucional. Hi ha retrocés de la llengua i alhora una utilització molt clara de la folklorització.”

Aquest retrocés xoca paradoxalment amb una apropiació selectiva de la catalanitat. “L’extrema dreta utilitza una forma de catalanitat a la carta”, diu Sabrià. Segons ell, un exemple és la justificació de determinades pràctiques religioses en espais públics –com la instal·lació d’un pessebre a l’ajuntament– amb l’argument de preservar les tradicions catalanes, tot i que l’estat francès és laic. O bé la processó de Setmana Santa, amb un vídeo promocional molt ben treballat. “Agafen la idea de la tradició catalana amb un enfocament purament religiós”, explica Sabrià. Sigui com sigui, ell té clar que Aliot fonamenta una mena de “blaverisme nord-català”. “Aliot no diu mai ‘Catalunya Nord’. Marca diferència entre Rosselló i els catalans del sud. Els rossellonesos són els bons, els catalans del sud, els independentistes que volen polititzar la nostra identitat. És un punt de trobada amb Vox”, assenyala Sabrià.

Un teixit cultural fràgil que s’agreuja amb l’extrema dreta

Ramon Faura, president i fundador de l’entitat Angelets de la Terra, assenyala que la situació de la llengua i la cultura catalanes al nord ja era fràgil abans de l’auge de l’extrema dreta, i que el context polític actual no fa sinó agreujar-la. Segons ell, el catalanisme era fort sobretot als anys setanta. D’aleshores ençà, tot ha anat empitjorant.

A parer de Faura, els nacionalistes francesos a Catalunya Nord no han tingut simpatia pel catalanisme i es queixa que durant aquest temps hi ha hagut “molts discursos i fotografies als diaris, però poques coses concretes de fa temps”. S’enorgulleix que al sud hi hagi bones intencions, però també critica que les entitats vulguin tenir filials al nord per a fer discursos, i que el resultat és pèssim.

Per part de l’associació la Bressola, Guillem Nivet celebra que cap municipi on tenen presència hagi passat a l’extrema dreta. Augura que això no alterarà el funcionament de les escoles en català, però diu que la situació és molt delicada. “En l’àmbit de país, ho veiem complicat i tenim por. El tracte de l’extrema dreta a la identitat catalana és folkloritzar”, diu. Això ho han palpat aquests darrers anys a Perpinyà amb Aliot, on han tingut molts impediments legals per a obrir un col·legi liceu al monestir del Vernet. “Des del 2020, hem perdut subvencions, el tracte ha sigut molt dur humanament. Hi ha hagut ordres del batlle cap als tècnics per a no cuidar la Bressola”, diu Nivet.

A Angelets de la Terra, la victòria de RN a Ribesaltes els inquieta, perquè és justament el municipi on creen el Centre Cultural de la Catalunya Nord, un dels projectes de més envergadura. Faura defensa l’autonomia financera de l’entitat, però també són conscients que poden trobar-se amb impediments administratius, com ha passat a la Bressola. “Al nou alcalde de Ribesaltes ja li he dit què pensava de l’extrema dreta”, diu Faura.

Nivet constata que tota aquesta mena d’entrebancs són una declaració d’intencions de l’extrema dreta al nord, perquè han volgut fer veure que el català no era identitat, sinó una cultura regional. Com quan l’any 2021 Aliot va imposar la bandera francesa al Castellet de Perpinyà: “És un acte de colonització.”

Resposta a la incertesa i crítiques als polítics

Arran de l’avenç de l’extrema dreta, Guillem Dalmau, president d’Òmnium Cultural Catalunya Nord, posa l’accent en la necessitat de reforçar el teixit cívic com a principal eina de defensa de la llengua i la cultura catalanes. Diu que el context actual evidencia que “la defensa de la llengua, la cultura i la cohesió es fa especialment necessària” contra l’arrelament de discursos d’odi i corrents totalitaris que qüestionen els valors del catalanisme històric. “L’auge de l’extrema dreta ens preocupa, però també ens esperona a no defallir. Ens reforça en la tasca imprescindible que toca fer a la societat civil organitzada a l’hora d’enfortir el nostre compromís cívic i combatre el desànim, fer front al populisme i frenar l’extrema dreta, cada vegada més present, tant aquí com al sud”, diu Dalmau.

Per Òmnium, la clau és enfortir aliances i ampliar la base social compromesa amb la llengua i els valors democràtics. En aquest sentit, Dalmau defensa la necessitat de “trobar aliances de treball conjunt” per a fer front a la regressió de drets i consolidar una resposta col·lectiva. “Ens trobaran plantant cara, com sempre hem fet”, diu Dalmau. Destaca que Òmnium fa dècades que treballa per la llengua i la cultura i que mantindran l’activitat, malgrat l’amenaça de l’extrema dreta. Des de cursos de català per tot Catalunya Nord fins a programes culturals consolidats com la Nit de Sant Jordi, que enguany havia de fer-se a Elna, però cercaran un altre lloc perquè el municipi ha caigut en mans de la ultradreta.

Faura també coincideix que la resposta implica unitat de la societat civil. Subratlla que, més enllà dels partits i dels discursos institucionals, serà la determinació de la comunitat local la que marcarà el futur de la llengua i la cultura catalanes. “Ara ens trobarem que les associacions i tot hauran de sobreviure i trobar noves maneres de fer, entrar en resistència. Potser la situació de resistència farà tenir una posició clara. Amb el PP al poder, la posició era evident. T’arriben els socialistes, et foten igual, però amb un somriure, i aquí t’enfonsen més”, diuen.

A part de la unitat d’acció, Sabrià critica durament els polítics i diu que hi ha una manca clara de coratge. Segons ell, molta gent clama perquè caldrien partits més catalanistes al nord, i els que hi ha tenen propostes minses i molt poc serioses. Assenyala directament la candidatura d’Agnès Langevine i Annabelle Brunet: “Tenen poques propostes, com crear una casa de la gastronomia catalana. No s’ha de prendre els electors per ximples.” “Hi ha manca de propostes clares, concretes, o fins i tot xifrades”, diu Sabrià, que també reclama desvincular les associacions de les lògiques electorals, perquè els canvis polítics sempre són una amenaça.