Hi ha qui encara observa la literatura infantil i juvenil (LIJ) amb un punt de condescendència, com si fos una literatura subsidiària o una etapa prèvia a altres lectures. Però la LIJ és un espai central del sistema literari i educatiu: és on es construeix el vincle amb la llengua, on s’amplia el repertori emocional i simbòlic, i on es forma, des de ben aviat, una mirada pròpia sobre el món. La literatura adreçada als infants no simplifica la realitat: l’eixampla; no limita la imaginació: la legitima. I per això No goseu ensinistrar el meu drac (Animallibres), de Cinta Arasa, adquireix un valor singular: perquè reivindica la llibertat, la diferència i la fantasia amb una veu clara i coherent, i confia en la intel·ligència lectora dels nens i nenes sense paternalismes.

La Constança té deu anys i un drac, l’Artau, que és transparent: gairebé ningú no el pot veure, però hi és, com hi són les coses essencials. I, de fet, aquest drac és molt més que un element fantàstic: és la metàfora preciosa d’allò que als infants sovint els volen retallar. Perquè la creativitat –com la personalitat, com la diferència– incomoda quan no encaixa en el motlle de la “normalitat”.

Arasa posa el dit a la nafra amb una imatge tan exacta que fa mal: quan li diuen “rara”, la Constança ho sent “com si un equip de futbol de mosquits la piqués alhora”.  Qui no recorda aquesta fiblada? La de voler desaparèixer una mica, la de dubtar si no seria més fàcil fer-se petit i callar. El llibre parla al lector amb claredat i respecte: no subratlla el missatge, sinó que el deixa emergir de les escenes i de la manera com la Constança viu el que li passa. I aquí la iaia Cleo és una figura estimada i lúcida, amb l’autoritat que neix de conèixer bé una criatura i saber-la escoltar. Quan li recorda “has de ser com tu vulguis ser, no com els altres vulguin que siguis”, no pronuncia un eslògan: planta una llavor. 

En un dels moments més inspiradors del llibre, Arasa parla de la lectura com d’un viatge: deixar-se portar, perdre’s una mica, topar amb paraules noves i anar a buscar “mapes” i “brúixoles” per orientar-se. La imatge és molt encertada perquè defineix què fa la lectura als infants: els dóna territori, els amplia el vocabulari i els obre camins de pensament. Llegir és descoberta, i aquesta descoberta és el que fa créixer. Aquesta idea –tan simple i tan revolucionària– és la base de tot: un nen que llegeix és un adult que pensa. I pensa perquè ha après a mirar el món amb més d’una mirada, a posar nom al que sent, a no empassar-se la realitat com un únic relat.

A més, Arasa fa una feina d’orfebreria amb la llengua: juga, inventa, assaboreix el text amb imatges que fan venir gana de món. Les receptes “impossibles” que prepara la iaia Cleo (panets de lluna, salsa d’estels, pols de rosada…) són un exemple d’aquesta capacitat de convertir allò que és quotidià en meravella. 

Llegir-ho és recordar que la fantasia no és una fugida, sinó una manera d’ampliar la realitat i mirar-la amb més fondària. I en aquest efecte hi té molt a veure la dimensió visual del llibre. Les il·lustracions de Zuzanna Celej hi aporten una sensibilitat especial: aquarel·les suaus, plenes de matisos i transparències, que dialoguen amb el text i en reforcen l’atmosfera. A la coberta, l’Artau travessa el cel com una presència lluminosa; a l’interior, petites escenes quotidianes prenen una dimensió gairebé màgica. Són imatges que no acompanyen i prou, sinó que afegeixen significat i intensifiquen el to emocional de la història.

En un temps en què tot sembla voler-nos ensinistrar (el gust, el temps, el desig, fins i tot la imaginació), aquest relat aposta per no cedir. No ens ensinistreu els dracs. No ens domestiqueu la diferència. No feu callar les criatures que somien expedicions, mapes i deserts. No poseu portes a la imaginació.

No goseu ensinistrar el meu drac confirma la solidesa de la trajectòria literària de Cinta Arasa, capaç d’articular una història molt imaginativa amb una mirada clara sobre la diferència i la necessitat de llibertat. El text combina ritme narratiu, llengua treballada i sensibilitat afinada, i ofereix al lector infantil un relat exigent i alhora accessible. Les il·lustracions de Zuzanna Celej completen el conjunt amb una proposta visual coherent i d’una gran qualitat plàstica, que aporta atmosfera i significat a cada escena. I cal remarcar, igualment, l’edició d’Animallibres, acurada en tots els detalls, que dóna valor al text i les il·lustracions. El resultat és una obra rodona, destinada a ocupar un lloc destacat dins el panorama de la narrativa infantil contemporània. Un llibre que convida a tornar-hi i a compartir-lo.