04.01.2026 - 21:40
Era un compromís que ha acabat desfet com un terròs de sucre al cafè per a tothom del finançament. Catalunya no recaptarà l’IRPF aquest 2026, tal com establia el pacte per a investir Salvador Illa que van signar ERC i el PSC. L’any nou ha començat amb un incompliment sabut i anunciat d’ençà de l’estiu, quan el govern va admetre per primera vegada que no veia viable l’únic compromís concret i fixat al calendari inclòs en l’acord d’investidura. L’executiu espanyol preveu de presentar al gener o al febrer una nova entesa sobre el model de finançament tancada amb ERC i el PSC. Representarà una renovació del model i un increment dels recursos disponibles, però deixa de banda la recaptació de tots els imposts, començant per l’IRPF.
Més enllà de l’increment de recursos que acompanyarà el pacte, la incògnita ara és si es respectarà el principi d’ordinalitat. És a dir, si es garantirà que Catalunya no perdrà posicions en el rànquing de renda per càpita després d’haver contribuït a la solidaritat amb la resta de territoris de règim comú. Cap dels sistemes instaurats d’ençà del restabliment de la democràcia no ho ha aconseguit, i Catalunya experimenta un dèficit fiscal crònic que ara ja podria vorejar el 10% del PIB, tot i que l’absència d’una balança fiscal actualitzada no permet de determinar-ho amb exactitud. El govern d’Illa ha evitat de comprometre-s’hi explícitament, tot i que ha dit que ha de ser un sistema proporcional i adaptat i ajustat a l’esforç econòmic de Catalunya. “Diguem-ne principi d’ordinalitat o diguem-ne com vulguem. No vull caure en el debat de les paraules, però s’ha de complir aquest criteri”, va dir fa alguns dies a l’ACN la consellera i portaveu Sílvia Paneque. El president d’ERC, Oriol Junqueras, va anunciar ahir en una entrevista a El Periódico que dijous es reunirà a Madrid amb Pedro Sánchez per abordar el finançament, entre més qüestions.
La promesa de la sobirania fiscal
Les bases sobre el finançament singular que recollia l’acord d’investidura del PSC i ERC han quedat per impossibles, tot i que tant els socialistes com els republicans tenien un coneixement ajustat i actualitzat de l’estat de l’Agència Tributària de Catalunya quan van signar el pacte l’estiu del 2024. ERC va parlar de sobirania fiscal i les bases del partit hi van donar suport. Els republicans esquivaven la repetició electoral investint Illa, però era evident que el compliment del pacte seria molt difícil. L’acord establia els principis d’un nou model que implicava que l’Agència Tributària de Catalunya assumiria progressivament “la gestió, la recaptació, la liquidació, la inspecció i la disponibilitat de tots els imposts suportats a Catalunya”.
L’IRPF havia de ser el primer. Literalment, l’acord deia: “El primer tribut en què s’avançarà en l’aplicació dels objectius de la implementació del nou model de finançament serà l’IRPF. Les comissions esmentades anteriorment prendran els acords corresponents per assegurar-ne l’execució durant l’any 2026.” Es referia a la Comissió Bilateral Estat-Generalitat i a la bilateral específica del finançament: la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat. Però la primera cosa que va fer la comissió bilateral quan es va reunir el juliol passat per tractar el model va ser deixar de banda la recaptació dels imposts i només preveia d’avançar en una gestió compartida de l’IRPF. El fet que es reunís la bilateral, i no la comissió mixta, també va evitar que la vice-presidenta espanyola María Jesús Montero s’hagués d’asseure a la taula i sortís en una fotografia especialment incòmoda per als seus interessos com a candidata del PSOE a les eleccions andaluses. Andalusia és un dels territoris històricament més beneficiats per la solidaritat del règim comú.
L’amenaça d’ERC
ERC ha avisat, malgrat tot, que no donarà suport a cap pressupost, ni al Parlament de Catalunya ni al congrés espanyol, si no hi ha un pacte sobre l’IRPF. Ara que l’acord sobre el model sembla encarrilat, Junqueras ha insistit en la necessitat de tancar la gestió de l’impost, que els socialistes han deixat en un segon pla. El president d’ERC ha insistit que faria falta desencallar també aquesta negociació. De fet, per evitar una votació que hauria fet entrar en crisi la relació entre ERC i els socialistes, el partit de Junqueras va decidir al novembre d’ajornar el debat parlamentari al congrés de la proposta que van enregistrar perquè Catalunya pogués recaptar progressivament l’IRPF.
El PSOE no l’ha acceptada. Els socialistes catalans, sí. Perquè la proposta d’Esquerra s’ajusta perfectament al calendari dissenyat pel mateix govern per a avançar en la gestió de l’IRPF. En els plans del govern, no és fins el 2028 (l’últim any del mandat d’Illa i fora del termini de la legislatura espanyola actual) que l’ATC podria assumir les primeres funcions de gestió de l’IRPF i sempre seria en col·laboració amb l’agència espanyola, en un sistema en xarxa. El pla director del govern no preveu cap calendari ni concreció respecte d’una hipotètica gestió completa del tribut. En tot cas, caldria aprovar abans les reformes legislatives necessàries al congrés. Es tracta de la llei orgànica 8/1980, del 22 de setembre, de finançament de les comunitats autònomes; la llei 22/2009, del 18 de desembre, que regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú; i la llei 16/2010, del 16 de juliol, del règim de cessió de tributs de l’estat espanyol a Catalunya.
Una delegació per fases amb un calendari obert
La iniciativa que ERC va enregistrar al congrés espanyol sobre l’IRPF, amb la intenció de forçar una negociació encallada, és una proposició de llei que modifica les normes esmentades i pretén que s’habiliti Catalunya a recaptar i gestionar l’IRPF sense un calendari tancat. Malgrat aquesta flexibilitat amb els temps i el desenvolupament, la pretensió d’ERC topa amb la realitat que el govern espanyol i el català no s’han compromès a anar més enllà d’aquesta gestió compartida de l’impost a partir del 2028.
La proposició de llei d’ERC només té un únic compromís temporal: que sis mesos després d’haver-se aprovat, la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat ha d’acordar la transferència dels mitjans personals, materials i pressupostaris precisos per a l’efectivitat de la delegació de l’impost en diferents fases. Es tracta de quatre fases que s’ajustarien als terminis prevists pel pla director del govern per a l’ATC i en l’articulat, de fet, no apareixen delimitats. ERC feia evident així la voluntat de poder negociar la llei amb els socialistes espanyols.
Cal tenir en compte que, encara que s’aprovés la llei, s’hauria d’executar després la delegació de competències i caldrien més pactes entre els dos governs. És a dir, que ni tan sols l’existència d’un nou acord n’asseguraria el compliment futur.
El mecanisme de pressió que té ERC és la dependència que en tenen el PSOE i el PSC als parlaments respectius. Però, en realitat, la pressió és sobretot per a Illa. El president de la Generalitat espera que un acord li donarà definitivament via lliure per a poder presentar i aprovar el seu primer pressupost. Els incentius de Sánchez no són els mateixos, perquè també necessita Junts i Podem per aprovar uns comptes inviables. En tot cas, tant el nou model de finançament com els canvis amb l’IRPF necessitarien un suport majoritari del congrés per a tirar endavant que ara mateix tampoc no és garantit. Per negociar el pressupost, ERC exigeix un acord, no l’aprovació parlamentària. És clar que el 2026 no serà l’any de l’IRPF. Quin ho serà, ja és una altra història.
