26.01.2017 - 18:00
BARCELONA, 26 (EUROPA PRESS)
Investigadors liderats per l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona han visualitzat en tres dimensions les nanomàquines proteiques o complexos de proteïnes mentre porten a terme funcions cel·lulars, segons publica la revista ‘Cell’.
L’investigador de l’IRB i coordinador de l’equip artífex del treball, Oriol Gallego, ha destacat que aquest coneixement ajudarà a entendre millor la implicació de l’exocitosi en càncer i metàstasi, on la regulació d’aquesta nanomàquina està alterada, ha informat el centre en un comunicat.
En col·laboració amb investigadors de la Universitat de Ginebra a Suïssa i del Centre Andalús de Biologia del Desenvolupament de Sevilla, l’estudi “revela aspectes centrals del funcionament d’acoblament de proteïnes vital per a animals i plantes”.
Actualment, la tècnica que s’utilitza per estudiar aquestes nanomàquines proteiques és aïllar-les en tubs d’assaig, fora de la cèl·lula, per poder usar tècniques in vitro que permeten veure la seva estructura a escala atòmica, o bé tècniques per analitzar-les dins de la cèl·lula però que donen escassa informació estructural.
“Amb aquesta tècnica que hem desenvolupat donem un salt, i podem veure, en 3D, com els complexos de proteïnes porten a terme les seves funcions”, ha afirmat Gallego.
L’estudi ha permès revelar l’estructura completa d’una nanomàquina central en l’exocitosi, que fins ara era un enigma: “Ara entenem com funciona aquesta màquina formada per vuit proteïnes i per a què són importants cadascuna d’elles”.
INTEGRA MÈTODES
La nova tècnica integra mètodes de microscòpia de superresolució –invenció premiada amb el Nobel de Química el 2014–, modificació genètica i modelat computacional, i permet observar complexos proteics amb una precisió de cinc nanòmetres.
Es tracta d’una resolució “quatre vegades millor” que la que ofereix la superresolució i que permet portar a terme estudis en biologia cel·lular fins ara inviables, ha detallat l’expert.
Aquesta tècnica es pot aplicar a maquinàries relativament grans: “Veure complexos proteics de cinc nanòmetres és una gran millora, però encara queda un llarg camí per poder observar l’interior cel·lular amb el detall atòmic que proporcionen les tècniques in vitro”, ha assenyalat l’investigador.
