27.03.2026 - 08:13
|
Actualització: 27.03.2026 - 10:16
El ministre d’Afers Estrangers de l’Iran, Abbas Araghchi, ha defensat en una conversa telefònica amb el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, la legitimitat del seu país per impedir el pas de vaixells que consideri enemics per l’estret d’Ormuz, un enclavament estratègic que concentra prop d’una quarta part del comerç marítim mundial de petroli.
Assegurant que la inseguretat existent a l’estret és fruit de les agressions nord-americanes i israelianes, el cap de la diplomàcia iraniana ha considerat necessàries les mesures adoptades per Teheran amb l’objectiu de garantir la seguretat i la protecció de la navegació a la zona, entre les quals impedir el pas d’embarcacions pertanyents o associades a l’enemic o als seus aliats.
En la mateixa línia, després d’insistir en la determinació de l’Iran de continuar amb la seva “legítima defensa” de la seguretat, la sobirania nacional i la integritat territorial del país asiàtic, Araghchi també ha apel·lat a la responsabilitat de les Nacions Unides de “perseguir les flagrants violacions de la Carta de les Nacions Unides i del Dret Internacional, inclosos els drets humans i el dret humanitari, perpetrades pels agressors”.
Alhora, el ministre iranià ha retret les “exigències unilaterals d’algunes parts” perquè l’Iran “actuï amb moderació i posi fi a la guerra”, tot recordant que van ser els Estats Units i Israel els qui van començar la guerra.
“No s’ha d’ignorar que van ser els Estats Units, juntament amb el règim sionista, els qui, en trair una vegada més la diplomàcia i posar en perill la seguretat i els interessos de tots els països de la regió, van cometre una agressió militar contra l’Iran i van imposar la guerra a la regió i al món”, ha remarcat Araghchi.
Per la seva banda, ni Guterres ni la seva oficina s’han pronunciat fins ara sobre aquesta conversa, si bé el seu portaveu, Stéphane Dujarric, ha abordat en roda de premsa la navegació per l’estret d’Ormuz, subratllant que per a Guterres aquesta qüestió té a veure amb el respecte del dret internacional i la llibertat de navegació, tot i que, ha admès, “és evident que la situació és la que és”.

