29.08.2025 - 19:40
|
Actualització: 29.08.2025 - 19:54
La inflació anual estimada de l’IPC de l’agost d’enguany és del 2,7%, d’acord amb l’indicador avançat elaborat per l’INE. Aquest indicador dóna un avanç de l’IPC que, si es confirma, voldrà dir que la taxa anual es manté estable, atès que el mes de juliol aquesta variació també va ser del 2,7%. En aquest comportament destaca la influència dels carburants, els preus dels quals han baixat menys que no l’agost del 2024. Per una altra banda, hi afecta positivament la davallada dels aliments i begudes no alcohòliques, que baixen més de preu que no l’any passat, com també l’electricitat, que puja amb menys intensitat que l’agost del 2024. La taxa de variació anual estimada de la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) augmenta d’una dècima, fins al 2,4%. I aquesta és tota la informació que aporten l’INE i el ministeri, que, per cert, podria ser una mica més explícita, malgrat ser tan sols un avanç.
Això vol dir que continuem com al juliol, amb un 0% de creixement mensual, igual que va passar l’agost de l’any passat, i amb una dècima més en la subjacent. Recordem que l’estiu del 2024 va ser molt bo en termes de preus, atès que l’IPC mensual va baixar d’un -0,5% al juliol, d’un 0% a l’agost i d’un -0,6% al setembre. Precisament, això ha fet que entre el juny i l’agost d’enguany, l’IPC hagi pujat de 0,4 punts percentuals i, que, probablement, al setembre es torni a enfilar fins més enllà del 3% en taxa anual, cosa que ens allunyaria una mica més d’Europa.
De totes maneres, sembla que no ens hauríem de preocupar gaire, perquè el Ministeri d’Economia espanyol ha publicat una nota més sintètica, encara, que no pas la de l’INE, en què diu: “L’estabilitat dels preus i les pujades dels salaris permeten a les famílies de recuperar de manera progressiva el poder adquisitiu.” I ja està. No apunta res de res. I si no preocupa el govern espanyol…
Bé, després d’haver patit l’agost més calorós de la història, cal esperar que la tònica de preus elevats del mes de juliol de l’electricitat hagi apuntat un ritme semblant, si bé l’INE diu que han pujat menys que no l’any passat. Durant l’estiu, són habituals les pujades en els mercats majoristes, perquè creix la demanda elèctrica, alhora que disminueix la producció d’energia eòlica i hidràulica. Si afegim uns preus del gas alts, un context d’inestabilitat internacional i un “mode segur” d’operar per part de Red Eléctrica Espanyola (REE) (conseqüència de l’apagada), tenim uns resultats finals que no són precisament baixos.
Per cert, que l’OCU ha fet una nota sobre aquest punt, en què diu que, a causa de “l’apagada”, Red Eléctrica continua operant en “mode segur”, és a dir, recorrent a més centrals de cicle combinat que no seria normal i restringint l’aportació d’algunes plantes de generació renovable. Aquest nou mix de producció fa que el preu final sigui més alt que no tocaria en circumstàncies normals. Recorda que encara som lluny de depurar responsabilitats, atès que, mentre el ministeri assenyala REE i determinades plantes de generació, REE defensa la seva gestió i apunta exclusivament a algunes plantes de generació. En tot cas, “no estem d’acord que sigui el consumidor l’únic que acabi pagant les conseqüències de l’apagada”, diu l’OCU. I ben segur que ningú de nosaltres tampoc.
Em sorprèn la baixada anunciada per l’INE dels aliments a l’agost, atès que el mes passat, la FAO alertava sobre l’alça dels preus internacionals d’alguns components importants. Durant el juliol, els preus dels aliments més intercanviats del món van pujar. Segons la FAO, l’índex mundial de preus va arribar a una mitjana de 130,1 punts al juliol. És una xifra que va augmentar d’un 1,6% respecte del juny i assolia el nivell més alt d’ençà del febrer del 2023. Aquesta situació és el resultat, sobretot, d’una pujada dels preus internacionals dels olis vegetals (de palma i de gira-sol) i la carn.
Tot i l’estancament, la taxa d’agost confirma el distanciament respecte de la inflació de la zona euro (2,0% el juliol) i l’objectiu establert pel Banc Central Europeu (2,0%). Segons el degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Carlos Puig de Travy, “es pot concloure que l’economia espanyola continua perdent nivell de competitivitat en relació amb els països de la zona euro i els nostres principals mercats exteriors”. La institució encoratja les autoritats a prendre les decisions i les actuacions oportunes per a evitar el distanciament de la inflació interna respecte de la comunitària.
Les paraules del degà van destinades a l’anàlisi comparativa amb els països amb què tenim més relacions comercials, atès que avui també hem sabut els avanços de l’IPC d’Alemanya, França, Itàlia i Portugal. I tots mantenen una taxa interanual per sota de la inflació espanyola, llevat de l’últim. En efecte, a Portugal ha pujat, del 2,6% al 2,8%. En el cas d’Alemanya, també ha pujat del 2,0% al 2,2%, i, en canvi, a Itàlia ha baixat de l’1,7% a l’1,6% i a França, de l’1,0% al 0,9%.
A aquestes dades avui també cal afegir la de l’índex de preus de la despesa en consum personal (PCE) (l’índex que vigila més de la vora la Reserva Federal) del mes de juliol, que s’ha mantingut al 2,6% interanual, segons l’Oficina d’Anàlisi Econòmica del Departament de Comerç, per la qual cosa iguala les previsions del consens previ. Quant a la inflació subjacent, per part seva, també s’ha situat en línia amb allò que esperava el mercat, després de registrar un repunt d’una dècima en la taxa interanual, que s’ha elevat fins al 2,9%. Aquest manteniment, i el lleuger repunt de la subjacent, no aclareix gaire la situació de l’economia nord-americana i afegeix un problema més al president de la Reserva Federal, Jerome Powell, en uns moments en què Donald Trump l’ataca tramposament per terra, mar i aire perquè abaixi els tipus d’interès, amb amenaces directes d’acomiadament, a ell, personalment, i a la governadora Lisa Cook, nomenada per Joe Biden.
En definitiva, probablement, l’IPC de l’estat espanyol ha fet créixer la diferència respecte del total de la zona euro, que al juliol era del 2%, i això no ens beneficia gens ni mica. Ja veurem quina és la xifra total per a pensar en la interpretació que en pot fer el Banc Central Europeu en la reunió del setembre, respecte dels tipus d’interès. A mi em preocupa, insisteixo, què pot passar al setembre ací, atès que el mateix mes de l’any passat va registrar una baixada del -0,6%. Tan sols que, mensualment, el mes vinent, repetís l’evolució mensual de l’actual (bona), amb el 0%, l’índex anual es posaria més enllà del 3%. Però no ens esverem abans d’hora…
