09.12.2025 - 19:50
|
Actualització: 09.12.2025 - 21:15
Enmig de les festes del consum, empresaris del comerç catalans fan un crit d’alerta sobre la realitat del mercat. Els productes de la Xina ho envaeixen tot i fan molt de mal al comerç d’ací. Fins i tot obliguen a tancar moltes botigues, que perden els clients en mans de les plataformes. Per això, més del 50% dels socis de Comertia creu que caldria aplicar mesures com les anunciades per França per mirar de frenar la competència deslleial de plataformes en línia, com ara Shein, Ali Express i Temu. De fet, un 13% considera que l’augment de dos euros per paquet és un bon precedent per a Catalunya, Espanya i la Unió Europea, tot i que creuen que és massa baix i que es podria augmentar. Alhora, un 29% creu que aquesta mesura per a gravar les plataformes no tindrà efectes directes i no n’hi haurà prou per a frenar-ne el creixement, perquè continuaran fent lliuraments en massa i el cost arribarà al consumidor final.
Més d’un 50% dels empresaris de Comertia creu que aquestes plataformes en línia tenen un impacte directe en un consum menys conscient, que són competència deslleial i impliquen unes importacions molt barates, entre més problemes. Segons el president de l’entitat, Ignasi Pietx, “els empresaris catalans reclamen mesures contra l’allau de productes extracomunitaris –sense el mateix control ni obligacions fiscals– que ofeguen el petit comerç”. I afegeix: “Necessitem un canvi estructural important.”
Per una altra banda, la directora general de l’Associació, Elisabet Vilalta, em comenta que fa molts anys que lluiten contra la competència que reben per aquesta via, perquè les plataformes “no tenen els costos dels locals, ni paguen treballadors, ni tan sols paguen impostos a casa nostra”. Diu també: “Hem volgut fer la pegunta als nostres socis per començar a analitzar l’efecte real que té sobre el comerç i saber què opinen sobre què es pot fer.” Sobre els sectors més afectats, diu que tots, en general, però que el tèxtil, el parament de la llar i els complements personals reben molt fort.
Això que diu Comertia fa mesos que ja cueja a Europa, sobretot a França, que és el país més bel·ligerant. El motiu és molt seriós. Segons una enquesta recent de la Cambra de Comerç xinesa a la UE, més de la meitat de les empreses xineses van identificar la Unió com un mercat regional clau. I el 93% va afirmar que la importància estratègica de la Unió continuaria creixent en el futur. Poc menys de dos terços de les empreses també esperen un creixement continu dels ingressos, i el 50% planeja d’augmentar les inversions a la UE. Sembla clar que l’expansió no es pensa pas aturar.
La Comissió Europea hi treballa. Fa mesos que els empresaris afectats repeteixen que cal frenar el tsunami de productes comprats en plataformes xineses com Shein, Temu o Ali Express, i la resposta europea ha caigut finalment: eliminar l’exempció aranzelària i implantar un impost de dos euros sobre cada paquet, que servirà, per exemple, per a finançar el tractament dels nous controls. Els dos euros s’aplicaran durant tot el 2026.
Per comprendre l’abast d’aquestes plataformes, cal veure el marc en què es mouen. Fins ara, la majoria dels productes de Shein o Temu que arribaven a Europa no restaven subjectes a aranzels. De fet, Europa no els aplica en els paquets petits amb un valor inferior a 150 euros, que fins fa uns quants anys tenien un volum marginal. Però amb l’èxit comercial de Shein o de Temu, finalment, la bomba ha esclatat: el 2024 al territori europeu hi van arribar 4.600 milions de petits paquets, un nombre que s’ha triplicat en tres anys i que prové gairebé exclusivament (el 91%) de la Xina. Si no s’intenta de frenar, fins on pot arribar?
Un exemple clar del canvi radical que hi ha hagut amb la Xina, i potser el més mediàtic, l’ofereixen els cotxes. Les xifres que aporta la federació europea de proveïdors fan basarda. El 2022, Europa tenia un excedent comercial de 15.000 milions d’euros entre la venda i la compra de cotxes a la Xina; en canvi, el 2025, la xifra d’importacions ja supera de 2.300 milions la d’exportacions. S’ha capgirat el flux. Per a les peces d’automòbils, encara és més fort. El dèficit europeu actual puja a 3.400 milions, enfront d’un superàvit de 7.300 milions que teníem el 2022. El resultat final ha estat la supressió de 76.000 llocs de feina, anunciats fins el 2024. I de pimes n’han tancades quatre vegades més que cinc anys enrere. I les noves entrades no s’aturen.
Per això Europa ho té complicat. Per exemple, en contra de totes les prediccions dels analistes, que esperaven un creixement modest del 3,8%, les exportacions xineses del novembre han registrat un salt del 5,9% anual. Un creixement molt important en contrast amb la baixada del -1,1% registrada a l’octubre, que demostra la gran capacitat d’adaptació i que Pequín té molt clar el nou joc: si la porta principal (els EUA) es tanca, s’obren les finestres de tota la resta del planeta.
I tal dit, tal fet. Si les vendes cap als Estats Units s’han desplomat el novembre d’un -28,6% (el vuitè mes consecutiu de caiguda de doble xifra), les mercaderies xineses han envaït algunes altres places, inclosa Europa, on les seves exportacions han augmentat d’un 14,8%. El missatge és evident: la indústria xinesa està decidida a no cedir el paper central en la cadena de subministrament global. Si Washington aixeca els murs, Pequín inunda els mercats alternatius amb productes de tota mena: de components de sectors estratègics i d’alt valor afegit a joguines i roba, que, precisament, són els principals protagonistes d’aquestes línies.
L’atractiu dels preus rebentats que ofereixen implica, a més, un perill, sobretot en les joguines. Una anàlisi recent de la revista francesa Que Choisir? conclou: “Els preus baixos acostumen a implicar un risc alt.” Els seus agents van triar joguines del catàleg de les plataformes asiàtiques a l’atzar, sense fer cas de les campanyes agressives i dels preus baixos que exhibien. Van sotmetre aquestes joguines a proves químiques, mecàniques i elèctriques. Els resultats els van deixar glaçats. Hi van trobar peces massa petites i perilloses per als nens; algunes, a més, es desprenien molt fàcilment; van certificar la utilització de substàncies perilloses; i mostraven una desconfiança total cap als models que funcionen amb piles… Finalment, de 54 joguines analitzades, va resultar que només una respectava les normes europees. Evidentment, aquestes joguines ja no es venen en alguns països de la UE, però encara es poden trobar en els catàlegs en línia de les plataformes xineses.
I fan una estimació final, amb fonament: malgrat tot, els preus llaminers tindran més força i faran que, enguany, una joguina de cada quatre es compri per aquesta via. Ens ho hauríem de fer mirar.
