31.12.2025 - 18:02
|
Actualització: 31.12.2025 - 18:37
Finalment, el 2025 ha estat el gran any de la borsa espanyola. L’Íbex 35 acumula, al tancament, una revaloració d’un 49,3% i supera les del 1996 (41,9%) i del 1997 (40,7%), que eren fins ara el segon i tercer millor exercici de la seva història. Al davant, només hi ha la pujada d’un 54,2% del 1993, la més important registrada mai. Però, a més, ha aconseguit batre una marca que d’ençà de la crisi financera semblava insuperable: els 15.945,7 punts registrats el 8 de novembre de 2007. Durant divuit anys han estat el seu punt més alt, però enguany l’índex ha conquerit unes quantes vegades aquesta marca, fins a situar-se en els 17.354,90 punts el 31 de desembre.
El fort ral·li de l’Íbex 35 enguany es pot considerar, en part, justificat per l’evolució econòmica i pel comportament de les empreses que més hi pesen. D’una banda, el PIB s’espera que creixi d’un 2,9% el 2025, molt per damunt de l’1,2%-1,3% previst per a la zona euro, la qual cosa converteix l’economia espanyola en la que té el millor comportament del bloc. Aquest diferencial de creixement, sens dubte, ha atret capital estranger cap al mercat espanyol, sobretot en sectors cíclics com ara la banca i les energètiques, que han presentat uns resultats sòlids, uns marges rècord i una capacitat de generació de caixa elevada.
A més, cal no oblidar que l’Íbex 35 partia de valoracions històricament baixes, amb un descompte notable respecte d’uns altres índexs europeus, de manera que una part de la pujada respon a un procés de normalització des de nivells molt deprimits. Hem de pensar que recuperar els màxims assolits el 2007 li ha costat divuit anys, mentre que les principals borses del món ja recuperaven els nivells pre-crisi l’any 2013. I, mentre aqui tot just arribem al mateix nivell que llavors, resulta que, durant tots aquests anys, l’índex Dow Jones s’ha multiplicat per sis. Vet aquí una mostra del retard diferencial –enorme– que arrosseguem.
Un factor clau en la marxa recent de l’Íbex 35, concretament els dos últims anys, ha estat la recuperació dels bancs, un sector que té un molt pes elevat en l’índex, al voltant del 40%. Els alts tipus d’interès i la millora de l’economia han permès a les entitats de millorar els marges i, sobretot, la rendibilitat sobre fons propis, cosa que ha acabat propiciant el fort repunt de les cotitzacions dels valors bancaris. L’Íbex 35 sectorial dels bancs acumula una revaloració del 115,4%.
Les alces dels seus principals valors són estratosfèriques. Unicaja s’ha revalorat més d’un 137% i el Santander, un 135%. El BBVA (128%) i CaixaBank (113%) també superen el 100% el 2025, mentre que el Sabadell (98%) i Bankinter (96%) s’hi queden molt a prop. Tots han pujat gràcies a uns guanys creixents: les dades trimestrals que s’han anat publicant revelen un benefici rècord al sector fins al setembre i, en principi, alguns analistes calculen guanys a l’alça també el 2026. Però és un punt que caldria discutir, perquè amb els tipus més baixos no serà fàcil de mantenir marges financers tan alts com els dels últims dos anys.
Per una altra banda, el sector ha portat la gran notícia de l’any, que ha estat l’OPA fallida del BBVA sobre el Sabadell. Aquesta operació ha mantingut la tensió al mercat durant molts mesos, fins a última hora, però ha acabat com el rosari de l’aurora, després d’una votació dels accionistes decebedora per al BBVA. I això que, fins al final, el president del BBVA, Carlos Torres, es va mostrar del tot convençut que obtindrien més del 50% del Sabadell: la realitat, a mitjan octubre, va ser que en van aconseguir poc més del 25%. Si haguessin arribat com a mínim al 30% del capital, el BBVA podria haver-se plantejat de llançar una segona OPA per a tot el capital i exclusivament en efectiu, una hipòtesi que va guanyar força al setembre i que va generar expectatives falses.
Van ser disset mesos de disputa que, finalment, va guanyar el Sabadell, amb el suport de tot l’empresariat català, fermament oposat a perdre un banc més, en nom de la competència, i per tot allò que significava el Sabadell per a les pimes. El govern de Madrid s’hi va oposar també ja d’entrada i hi va posar totes les traves possibles, tot s’ha de dir. Al final, hi va haver una victòria aclaparadora (i inesperada pel volum) de tot l’equip d’Oliu, que era la demostració que havia gestionat prou bé l’operació.
Més enllà dels bancs, l’estrella de l’any a l’Íbex 35 ha estat sens dubte Indra, amb una revaloració acumulada d’un 185% davant el nou mapa geostratègic mundial, que obliga Espanya i més països europeus a incrementar la despesa en armament. Indra és una empresa multinacional espanyola que ofereix serveis de defensa, entre més, i és participada per l’estat a través de la SEPI, que en té un 28%.
Dit això, amb vista al 2026 un element que ens hauria de convidar a la cautela és que una bona part de la pujada espectacular s’ha concentrat en uns sectors concrets i en una sèrie de companyies que han registrat revaloracions extremes. Encara que és cert que la majoria dels valors de l’Íbex 35 acaben l’any en verd, els que s’han disparat molt representen un grup més petit. Aquesta mena de moviments poden reflectir expectatives excessivament optimistes, difícils de sostenir si Europa continua estancada. La raó és que la zona euro avança a un ritme anèmic i les dificultats d’Alemanya i de França limiten la possibilitat que l’estat espanyol mantingui un desacoblament tan pronunciat durant gaire temps.
A escala internacional, potser és interessant de recordar que l’Íbex 35 ha tingut la segona millor revaloració de l’any a tot el món… després de l’or, que continua marcant els seus rècords particulars. De fet, l’or i la plata arriben al final de l’any en màxims històrics i amb una revaloració del 65% i el 145%, respectivament, i aconsegueixen el seu millor exercici d’ençà del 1979 –després de la Revolució iraniana–, impulsats per les tensions geopolítiques, les perspectives de baixades de tipus de la Reserva Federal dels EUA i la demanda creixent dels bancs centrals per a diversificar reserves.
I, ja que parlem del món, cal dir que la pujada d’aquí no hauria estat possible, probablement, sense el bon ambient que arribava de Wall Street. Pensem que l’S&P 500, que històricament s’ha considerat l’índex més representatiu del mercat nord-americà, ha conquerit nous màxims històrics de tancament durant ni més ni menys que trenta-set sessions, si bé el guany anual, d’un 17%, empal·lideix respecte del registrat per l’Íbex 35. Però és que cal tenir en compte que el 2024 ja havia marcat nous rècords en cinquanta-quatre sessions.
Això és perquè al parquet novaiorquès els grans protagonistes continuen essent els valors tecnològics lligats a la intel·ligència artificial, que han estat impulsant el mercat des que fa ja tres anys es va llançar ChatGPT. El nom propi per excel·lència és NVIDIA, que enguany s’ha convertit en la primera empresa de la història a aconseguir una capitalització borsària de 5 bilions de dòlars. Si bé ha perdut gas al final, el seu valor encara és més elevat que tots els mercats borsaris mundials, amb les úniques excepcions del Japó i, per descomptat, els mateixos EUA. Poca broma!
Però cal anar amb compte. El Banc d’Espanya i molts analistes han advertit del risc de trobar-nos davant una possible bombolla tecnològica. Ho ha afirmat al seu informe d’estabilitat financera de la tardor 2025. En concret, alerta sobre determinades companyies relacionades amb la intel·ligència artificial que “presenten valoracions particularment elevades i mantenen unes perspectives que podrien no complir-se”. Així, assegura que “cal continuar assenyalant també el risc que es produeixin correccions abruptes i intenses de les valoracions als mercats financers internacionals”. De moment, aquesta és, potser, la gran incògnita dels mercats al començament del nou any.
