L’ex-cap dels Mossos afirma que hi havia instruccions per a detenir Puigdemont a Barcelona

L’ex-comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, Eduard Sallent, ha declarat avui davant la titular del jutjat d’instrucció 24 de Barcelona que l’agost de l’any passat va donar instruccions per a detenir el president Carles Puigdemont el dia que va tornar fugaçment de l’exili amb el propòsit d’assistir al ple d’investidura de Salvador Illa. Sallent ha ratificat l’informe que va enviar al jutge Pablo Llarena en què explicava el perquè del fracàs a l’hora de detenir-lo el 8 d’agost. Ha declarat com a testimoni en la investigació oberta contra tres agents del cos que van ser detinguts aleshores i que són acusats d’haver ajudat Puigdemont a tornar de l’exili i a esquivar la detenció malgrat un dispositiu policíac enorme. A més de Sallent, ha declarat també Ignasi Teixidor, l’intendent responsable del dispositiu.

En la declaració judicial, que ha durat una hora i mitja, Sallent ha explicat que no van posar-se pas en contacte amb la policia espanyola per controlar les fronteres i que tampoc no van establir dispositius específics per a detenir-lo els dies previs a l’arribada de Puigdemont a Barcelona, segons que informa Europa Press. Aquell informe reconeixia uns quants errors sobre el dispositiu que havia dissenyat la prefectura per a garantir la seguretat del ple d’investidura i la detenció de Puigdemont, com ara, el fet de no haver previst la hipòtesi que el president tornés a marxar cap a l’exili després d’haver intervingut en l’acte polític a l’Arc de Triomf.  

En aquest sentit, ha recordat que Puigdemont es va desplaçar a una zona de tendals que hi havia en la part posterior de l’escenari i que el dron que sobrevolava la zona no el va poder detectar. 

Ha afegit que van elaborar l’informe remès a Llarena d’acord amb un esborrany que va realitzar la comissaria general d’informació del cos i que tots els comandaments van validar posteriorment. 

I demanat sobre si els tres mossos investigats i fora de servei podien tenir coneixement del dispositiu preparat per tal d’esquivar-lo, Sallent no ho ha descartat pas.

Una reacció a la desesperada

Els Mossos van dir a Llarena que havien preparat un dispositiu, integrat per sis-cents agents, per detenir-lo “en cas que volgués accedir per la força o mitjançant una distracció a l’interior del parlament”, i per això van blindar els accessos al parc de la Ciutadella –de fet, Sallent estava preparat dins el recinte del parc per fer efectiva la detenció. Arran d’aquest desplegament policíac i la impossibilitat d’entrar al parlament sense ser detingut abans, Puigdemont se’n va anar. Aquella mateixa nit va aconseguir de travessar la frontera administrativa sense que els Mossos el poguessin detenir, malgrat l’activació del dispositiu Gàbia.

Llarena no es va creure aquell informe, i en una providència que va fer pública el 19 de setembre va criticar el dispositiu dels Mossos i va retreure a la policia catalana que no hagués provat de detenir Puigdemont abans de l’acte de l’Arc de Triomf i que no hagués estat capaç de perseguir-lo i capturar-lo posteriorment. I ho va posar en coneixement dels jutjats d’instrucció de Barcelona.

Ara és el jutjat 24 que ha assumit la investigació penal sobre aquells fets, amb els tres agents dels Mossos investigats. La jutgessa ja va fer declarar el mes passat com a testimonis cinc agents del cos que havien elaborat set informes que recollien, principalment, imatges obtingudes de mitjans de comunicació, de les xarxes socials i de càmeres de vigilància de diversos indrets on es veien alguns dels mossos investigats acompanyant el president en diferents moments, abans de l’acte polític a l’Arc de Triomf i després. En aquella declaració, els autors d’aquests atestats van dir a la jutgessa que els havien acotat la investigació als dies 7 i 8 d’agost i que tot allò que havien pogut arreplegar hi era inclòs.

La jutgessa Maria Antonio Coscolla va enfilant la part final de la instrucció, gairebé un any després d’aquells fets. I ara per ara, tot i que ha admès com a acusacions dues organitzacions de l’extrema dreta, Vox i Hazte Oír, els ha denegat la major part diligències que li demanaven, com ara la citació de diversos dirigents polítics i membres de la prefectura dels Mossos d’Esquadra.