L’estratègia de defensa de Pradas davant la jutgessa: criticar Bernabé i les agències estatals

Avui s’ha sabut el contingut complet de la declaració de l’ex-consellera Salomé Pradas davant la titular del jutjat d’instrucció 3 de Catarroja que instrueix la causa de la gota freda. Va ser una declaració a porta tancada i només va respondre a les preguntes del seu advocat defensor.

De la lectura íntegra de la declaració, facilitada pel jutjat, es confirma allò que ja s’intuïa a partir de les filtracions el mateix dia de la declaració, que l’estratègia de defensa de l’ex-consellera és fer partícip de tota la gestió de l’emergència la delegada del govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé.  Simultàniament, acusa la Confederació Hidrogràfica del Xúquer de no fer bé la seua feina i de no informar els responsables de l’emergència.

Una direcció única amb Bernabé

L’advocat de Pradas li demana que de bon començament descrivís el funcionament de les emergències. Ella aprofita per intentar de corregir la resolució de la jutgessa del 10 de març en què s’afirma que l’ex-consellera ostentava el comandament únic. Pradas diu que, segons el pla d’inundacions, quan es declara el nivell 2 d’emergència es constitueix un comitè de direcció que inclou representants de l’estat. “Més que un comandament únic, hi ha una direcció única”, diu. I en aquesta direcció inclou la delegada Bernabé.

De Bernabé diu que no la va convocar a una reunió a les 9.30 amb altres administracions com l’AEMET, la policia espanyola, la Guàrdia Civil, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) o RENFE. Diu que, si ella hi hagués participat, la coordinació hauria estat molt millor. També critica que no fos present físicament al CECOPI, sinó que es connectàs de manera telemàtica.

Insisteix per damunt de tot en l’absència física al CECOPI dels responsables de la CHX o d’AEMET. “Haurien d’haver-hi estat presencialment, perquè així ho indica el pla.” Sobre el president de la confederació, Pradas diu: “El senyor Polo no va ser-hi present i no em va fer cap trucada, i segons que ha informat la CHX, mentre jo veia les primeres conseqüències de la gota freda, el senyor Polo era en unes jornades de la UPV, per tant, no devia estar gaire preocupat.” Critica també que els principals responsables de medi ambient del govern espanyol se n’anassen a l’estranger aquell dia tot i que s’havia avisat que hi hauria pluges fortes.

Silenci sobre el barranc de Torrent

Quant al barranc de Torrent, conegut com a barranc de Poio, l’ex-consellera Pradas insisteix en la tesi que va defensar el primer dia el president de la Generalitat: la Confederació Hidrogràfica del Xúquer no va donar informació. Diu unes quantes voltes que en el CECOPI es prenien decisions sobre la informació que es tenia, i que hauria estat una irresponsabilitat fer-ho d’una altra manera.

Sobre la seua inexpertesa i incompetència en emergències, l’ex-consellera diu que és llicenciada en dret i professora de dret mercantil i que en la reunió del CECOPI la delegada Pilar Bernabé i ella no eren expertes en la matèria, sinó representants institucionals. “Els experts eren els que havien de coordinar”, diu, tot fent recaure totes les responsabilitats en els tècnics.

Diu que el conseller competent en emergències entra a actuar quan es desplega el pla d’inundacions i es decreta el nivell 2, i que això va ser a les tres de la vesprada a Utiel-Requena, les 18.45 a les Riberes i a les deu a tota la demarcació de València. Amb tot, diu davant la jutgessa que tot el dia va estar “ocupada i preocupada” i que va anar Centre de Coordinació d’Emergències abans d’ostentar la representació institucional.

EsAlert en fase de proves

Salomé Pradas va voler rebatre davant la jutgessa un altre dels aspectes de la resolució del 10 de març. En concret, l’apartat en què la magistrada afirma que l’alarma als mòbils es va enviar massa tard i que contenia un missatge erroni.

Mentre s’intenta defensar, Pradas demostra que era cert allò que va dir que desconeixia l’existència del sistema. L’ex-consellera diu que no hi ha cap morma estatal que regule el sistema, sinó que hi ha un protocol que li explica el subdirector general d’Emergències, Jorge Suárez. Es tracta, segons que va dir, d’un document provisional que protecció civil encara ha d’aprovar, que és una guia i que no hi ha directrius clares. També diu que l’EsAlert no consta entre els plans d’avisos a la població ni en emergències ni en inundacions. “Ho prova que aquell dia va ser el primer que es va llançar”, va dir davant la jutgessa.

Segons la declaració facilitada, Pradas diu que es comença a valorar la possibilitat de llançar-lo a les set de la vesprada i que comença un debat tècnic i en aquell moment és quan la CHX informa de la possibilitat del trencament de la presa de Forata. El debat continua perquè es vol enviar l’alarma sense alarmar massa la població. En el debat ella va introduir la possibilitat d’evacuar les poblacions afectades però li van recomanar que no ho fes.

Sobre el retard en el llançament diu que es va transcórrer mitja hora entre la introducció del text, la validació i la verificació per a enviar-lo. “No es va esperar el senyor Mazón per prendre cap decisió o cap mesura. Que si es va tardar per a enviar l’alarma és perquè el sistema era provisional estava en proves”.

Declaració d’emergència per part de l’estat

Al final de la declaració, Pradas respon al seu advocat que són els tècnics que han de valorar si l’estat havia d’haver declarat l’emergència perquè hi havia morts en diferents territoris, però, la seua opinió és que sí, que s’hauria d’haver declarat aquell mateix dia.

L’associació d’ultradreta Liberum, present en la causa va voler que la jutgessa preguntara al president del govern espanyol si havia declarat l’emergència. Ahir mateix, la magistrada va emetre una resolució on deia que això estava fora de la seua competència i que s’allunya massa de la causa que és saber si l’alarma es va enviar tard i si les autoritats autonòmiques van fer tot el possible per a salvar la població el 29 d’octubre.