L’estratègia de Carlos Mazón a les Corts: mentir fins el darrer alè

Carlos Mazón encara no sap que ha dimitit com a president de la Generalitat. Aquesta vesprada ha anat a una de les sales de les comissions parlamentàries de les Corts Valencianes sense recordar que tenia l’obligació de respondre a les preguntes que li fessen els diputats. I tampoc no sabia que no podia mentir, i que, si mentia, incorria en un delicte penal. Només en un moment ha reconegut que potser eren les seues darreres paraules a les Corts com a president de la Generalitat. Un moment de lucidesa, que no sempre l’ha acompanyat durant la sessió.

Abans que això passàs, els dirigents del PP espanyol han regalat un parell d’hores de treva Carlos Mazón. Un flotador. Perquè quan el president en funcions ja estava en capella per a la representació que acaba de cloure a les Corts, els de Núñez Feijóo han tret un conillet del barret: “Designem successor Juanfran Pérez Llorca“, i totes les mirades s’han tombat cap al batlle de Finestrat, que ahir va dir tranquil·lament a tothom que no en sabia res. Però l’efecte distracció ha durat només els tres quarts d’hora de la conferència de premsa de Susana Camarero.

Després, les càmeres han tornat a les Corts Valencianes. Carlos Mazón hi ha arribat abans que ningú, amb l’equip de gent que ha impedit que les associacions de víctimes tinguessen lloc en la sala de la comissió. Ha entrat per la porta principal amb la motxilla penjada i ha somrigut. L’excusa era treballar amb l’equip per preparar la compareixença. La realitat és que encara és incapaç de mirar les víctimes i els ciutadans que les acompanyen a la cara. La convocatòria per a donar-li la benvinguda era a dos quarts de quatre, però el pànic d’enfrontar-s’hi ha estat més fort. Tot aquest moviment ha estat en va, perquè durant tota la compareixença els concentrats al carrer subratllaven amb crits, xiulades i tota mena d’improperis les intervencions de Mazón mateix i dels seus acòlits, Fernando Pastor, del PP, i José María Llanos, de Vox.

Tampoc no ha volgut veure les víctimes quan alçava els ulls dels papers que duia escrits. Per això ha preferit d’omplir d’assessors els espais prevists per a la premsa i per a convidats. Carlos Mazón necessitava una mirada amiga i reconfortant que el ratificàs en totes les afirmacions que ha anat fent en les seues dues intervencions.

La presidència benèvola de Vox

La sessió ha començat amb problemes de so i amb molta tensió entre els diputats i la presidència de la comissió, que ostenta Míriam Turiel, de Vox, que ha tingut la màniga molt ampla amb Mazón, i ha estat estricta amb els intervinents de l’oposició.

No se’l veia còmode, assegut a la taula. Mentre els tècnics intentaven de resoldre els problemes del so, Carlos Mazón feia carasses i ajuntava els llavis. Jugava amb un foli doblegat per la meitat i un bolígraf BIC que, presumptament, servia per a apuntar les preguntes a les quals, obligatòriament, hauria de respondre.

No n’ha resposta cap, de les preguntes que li ha fet l’oposició. Per què va continuar dinant quan va saber que Utiel estava negada? Què va fer quan va eixir del Ventorro? Amb qui s’escrivia missatges mentre dinava? Quina informació rebia? Quina mena de persona és aquella que veu que hi ha unes inundacions tan greus i no pren el control de la situació? I així fins a l’infinit. Així, totes les preguntes que la ciutadania es fa d’ençà de fa un any. Sí que ha respost als massatges que li han fet Vox i el PP, que, sense cap sorpresa, s’han dedicat a atacar PSPV i Compromís.

Tant José Muñoz com Joan Baldoví han acusat Carlos Mazón de no haver estat en el lloc que tocava el pitjor dia dels valencians, d’abandonar el poble, de no prendre mesures ni decisions tot saber què passava ja a Utiel a l’hora de dinar. Perquè aquesta és la informació que ahir va deixar caure l’ex-consellera Pradas, que la trucada de les 17.37, que tothom ja coneixia, era, en realitat, per a dir-li que les coses estaven molt malament a Utiel, que hi havia l’UME desplegada…

Li han demanat que deixeés l’acta de diputat i que anés a declarar voluntàriament a la jutgessa de Catarroja.

Però Carlos Mazón es pensava que avui encara era president de la Generalitat. Potser ha oblidat que, mentre ell era allà, “donant la cara i assumint responsabilitats”, tot el seu partit treballava per pactar amb Vox, al preu que siga, per investir el seu substitut. L’únic reducte que li quedarà serà l’escó a les Corts, que, ara per ara, és també la darrera defensa contra la imputació.

Carlos Mazón ha entrat a la sala de comissions amb el tarannà de qui va a una sessió de control. Responent a les preguntes amb unes altres preguntes en el millor dels casos. Mentint, en el pitjor.

Les mentides i els missatges a la jutgessa

Ha començat dient que ell era l’únic que havia assumit responsabilitats polítiques, i ha posat en marxa la mànega d’esquitxar i l’ha orientada cap a Madrid. Després ha repetit els mateixos missatges que ja va dir fa pràcticament un any en la compareixença del 15 de novembre a les Corts.

Ha mentit sobre l’hora que l’AEMET va llançar l’avís roig. Com que el vespre anterior era carabassa, ha dit: “Ens vam llevar amb l’avís taronja d’AEMET”, sense afegir que, a dos quarts de vuit, quan ell encara no havia començat l’agenda, ja era roig.

Ha insistit a negar la vigència del sistema europeu d’avisos a partir de llindars i ha demanat quatre nivells d’alerta perquè no és el mateix que ploguen 180 litres que en ploguen 700. Realment, això de 180 és el llindar baix, a partir del qual ja és perillós per a la població, però Mazón ho obvia sempre que en parla.

S’ha mostrat satisfet perquè, segons que ha dit, totes les coses que ja va dir el 15 de novembre s’han acabat demostrant. Així, ell quedava alliberat de tota culpa. “Tot el que diguérem queda acreditat, les dades ens donen la raó”, ha dit, tot llegint de manera molt apressada el text que portava preparat.

Un text que incloïa la frase que no falla mai sobre la mà oberta que té a totes les víctimes. Que sempre les ha volgudes rebre. Que sempre ha tingut les portes obertes… I quan deia això, els xiulits de la gent que escoltava el discurs del carrer estant han omplert la sala de premsa. Tota la seua intervenció ha estat subratllada per crits de “vergonya, vergonya!”.

Amb l’enèsim intent de separar-se del lloc de presa de decisions, Carlos Mazón ha dit repetidament que ell no tenia cap responsabilitat operativa en la gestió de l’emergència. D’aquesta manera, ha preparat el camí per explicar el dinar amb la comunicadora Maribel Vilaplana. Ha dit allò de l’alerta groga de bon matí i l’alerta hidrològica de les 12.20 que, ha dit, va decaure després. Ha dit que a les 17.00 l’AEMET mantenia que el temporal anava cap a Conca i ha repetit que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer no va avisar de la crescuda del barranc de Torrent. Ha passat per alt, és clar, tots els avisos automàtics que arribaven al centre d’emergències i que, suposadament, els tècnics havien de rebre.

En aquest context, ha dit, hi va haver un dinar que ha qualificat de feina. “Va ser una reunió professional, vaig estar atent. Era una emergència que fins a la vesprada estava centrada a Utiel, i aquesta és la informació que tenia la consellera.”

Carlos Mazón ha repetit que ningú no li va demanar mai permís per a enviar cap avís a la població, ni tampoc va fer res per a blocar-ne l’enviament. Un missatge que tenia com a destinatària la jutgessa de Catarroja que investiga el fet de l’enviament tan tardà de l’EsAlert. I ha dit que, si no es va enviar abans, va ser perquè Salomé Pradas no sabia què passava.

L’habitual ració de victimització

En un nou intent de victimització molt estudiada i escrita, Carlos Mazón s’ha preguntat si només ell havia de canviar la seua agenda, si només ell havia de fer una llista de les trucades que va rebre.

En el segon torn, l’oposició li ha retret que no hagués respost a cap pegunta, i Carlos Mazón ha tornat a mentir. Ha dit que tot el que li havien preguntat ja ho havia respost en totes les entrevistes que ha fet, en les intervencions en les Corts, que tot això ho podien trobar en dades obertes. Ha tornat a mentir. Perquè no ha facilitat ni el recorregut del cotxe oficial, ni si va demanar als escortes que se n’anassen quan ell era a El Ventorro, ni ha mostrat el tiquet del restaurant, ni els horaris dels escortes. Ni on va anar entre l’eixida del restaurant i l’arribada al Palau de la Generalitat.

Tampoc no ha respost cap més pregunta, perquè ha tornat a llegir un text que tenia preparat.

Parlar de les víctimes amb la boca bruta

Els darrers minuts de la intervenció els ha volguts dedicar a les víctimes, però tampoc no li ha eixit bé, perquè se li nota massa que és allò que li fa més mal. No mal perquè hi ha 229 morts, sinó mal perquè ha estat gràcies a la insistència de les associacions i a tota la gent que els ha donat suport que avui, encara que no n’era del tot conscient, Carlos Mazón ha comparegut a les Corts com a president en funcions. Com a president dimitit, pendent de traspassar el poder al seu número dos, Juanfran Pérez Llorca, que, en el piulet que ha fet per a agrair a Núñez Feijóo que li permeta de ser el president dels valencians, no ha tingut ni una bona paraula per a ell.

I com ha fet sempre d’ençà de fa un any, ha sortit de les Corts per la porta de darrere, sense donar la cara, sense acceptar l’envit que li havia fet Joan Baldoví: “Eixim fora i preguntem a la gent que hi ha si se senten manipulades o utilitzades”. Segur que dins el cotxe han ressonat els crits dels concentrats: “Vergonya, vergonya!”