TEMA DEL DÍA
Escrúpols.
La polèmica pels màsters falsos de la Universitat Rey Juan Carlos (URJC) no solament ha destapat una picaresca practicada per polítics amb ànsies d’engreixar el seu ego amb un currículum fals, sinó també una pràctica sistemàtica de la classe política espanyola que no té escrúpols a l’hora de mentir. De moment, ja ha liquidat la carrera política de l’ex-presidenta de la comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, i de la ministra de Sanitat, Carmen Montón; i fa trontollar la cadira del nou dirigent del PP Pablo Casado. Darrere la polèmica, hi ha en el fons una certa manera de fer, que palesa que la trampa, la mentida i la corrupció fan part de l’estructura de funcionament de les elits espanyoles. I això no és patrimoni de la dreta ni de l’esquerra, sinó que és transversal i té més a veure amb el poder que no amb la ideologia. Espanya ha entrat de ple en l’era de la postveritat.

Allò que semblava una anècdota aïllada ha acabat enfangant tots els líders polítics espanyols, en un espectacle caïnita sense precedents, a veure qui és més mentider. Però també comença a demostrar-se que les pràctiques fraudulentes de la Universitat Rey Juan Carlos tenen la protecció o l’aval d’alguns poders de l’estat espanyol. El rector de la URJC durant el període dels màsters fraudulents, Pedro González Trevijano, és membre del Tribunal Constitucional a proposta del PP d’ençà del 2013. Li han recompensat la feina feta, perquè en va ser rector des del 2002. Per afegir misteri a la trama, avui la universitat ha denunciat que curiosament s’han esborrat més de cinc mil correus electrònics de l’Institut de Dret Públic entre el 2008 i el 2014, justament els anys en què l’ex-presidenta de la comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, l’actual president del PP, Pablo Casado, i la que fins aquesta setmana era ministra de Sanitat, Carmen Montón, van cursar els màsters en els quals més tard s’han constatat irregularitats.

La destrucció de correus en massa és una pràctica clàssica per a eliminar proves, però demostra que l’afer va més enllà del guinyol polític i que una part de la trama circula per la claveguera madrilenya, que, com sabem, de tant en tant sobreïx. Dossiers, destrucció de correus, filtracions de notícies falses són instruments de la guerra bruta i caldrà que la justícia espanyola s’hi apliqui a fons, que deixi de banda la passivitat que ha mantingut fins ara, tot i que les togues –si més no alguna– també són en el punt de mira. Cal estirar aquest fil, perquè la cosa fa pudor de socarrim.

En l’àmbit polític, de moment, qui n’ha sortit més ben parat és Pedro Sánchez, que s’ha trobat obligat a publicar la seva tesi per la pressió de la ‘Brunete mediàtica’, però ha tallat en sec les especulacions. I ha superat la segona crisi de govern en cent dies sense gaires problemes, tot i que la debilitat parlamentària li impedeix estarrufar-se gaire. Pablo Casado, que havia de ser el renovador del PP, en surt tocat. L’afer pot perjudicar-li greument la carrera política, tot i que mentir no sembla que sigui un pecat mortal en la política espanyola.

El qui ho tenia més bé per a no esquitxar-se era Albert Rivera, però la seva irrefrenable deriva ‘trumpista’ el va fer entrar en escena. L’objectiu de Rivera no era tant Sánchez com Pablo Casado, el seu rival a capitanejar la dreta espanyola. Però el fang acaba esquitxant tothom i si vas a una guerra com aquesta, hi has d’anar amb un currículum immaculat, cosa que tampoc no és el cas. En el currículum penjat a la web del partit s’assegura que és doctorand en dret constitucional a la UAB, però la rectora de la UAB, Margarita Arboix, ha assegurat que això era fals. En currículums anteriors de Rivera hi apareixia el títol de doctor i un màster a la Universitat George Washington. Aquest darrer, en la web de Ciutadans perd categoria i acaba essent un curs de màrqueting polític.

L’espectacle que ha fet la classe política espanyola amb la polèmica dels màsters no ha causat pas una gran sorpresa a Catalunya. Les mentides de polítics sobre el procés o les informacions falses sobre dirigents polítics independentistes són el pa de cada dia. Ciutadans ha fet de la mentida el principal instrument per a créixer com a partit d’ençà que es va fundar –quan denunciava la persecució del castellà– fins avui –quan parla d’una fractura social que es dedica a fomentar.

MÉS QÜESTIONS
La Generalitat Valenciana crea un alt comissionat per a negociar el nou finançament.
Per palesar que és una prioritat estratègica, el ple del Consell ha aprovat un decret pel qual es crea l’Alt Comissionat per al Finançament Autonòmic, adscrit a Presidència, que serà ocupat per José Antonio Pérez García i Rafael Beneyto Cabanes. Té per objectiu ‘donar suport i suport tècnic’ al president Ximo Puig i al conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, en la negociació del nou sistema. Pérez actualment és el representant del País Valencià en el Comitè Tècnic Permanent d’Avaluació del Sistema de Finançament, dins el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), juntament amb Beneyto. Els membres de l’alt comissionat tindran tractament protocol·lari i consideració equivalents a la d’un secretari autonòmic, però amb les funcions no retribuïdes. L’alt comissionat exercirà les funcions durant tot el procés de negociació i s’extingirà quan ho proposi el president, així que s’hagi aprovat el nou model de finançament autonòmic. En el comissionat hi haurà membres del PSPV i Compromís, per evitar que es repeteixin discrepàncies entre els dos socis del Botànic, com va passar a l’estiu.

El govern balear aprova de retirar la medalla d’or a Iñaki Urdangarin. La portaveu del govern, Pilar Costa, ha anunciat que s’havia aprovat un acord per a retirar definitivament de la Medalla d’Or de les Balears a Iñaki Urdangarin. El procés començà el 15 de juny, amb un acord del consell de govern. El decret que regula la distinció de les Medalles d’Or estableix que es retirin en cas de condemna per sentència ferma, ha recordat Costa. Tal com és establert, es va donar audiència al representant legal d’Urdangarin, el seu advocat, Mario Pascual Vives, perquè pogués presentar les al·legacions i els documents que considerés pertinents. Una vegada acabat el termini de deu dies hàbils que es va concedir, sense haver presentat cap escrit, s’ha acordat de retirar la distinció. Costa ha explicat que la notificació s’enviarà a Urdangarin per mitjà del seu representant o bé directament a la presó.

El parlament balear pressiona a favor de la reciprocitat dels mitjans públics en català. El parlament balear ha fet un pas més per a facilitar un espai comunicatiu comú entre els territoris de parla catalana: ha aprovat una proposició no de llei presentada per Més per Mallorca i Més per Menorca a la Comissió de Cultura. Al juny, aquestes formacions registraren una proposta amb l’objectiu principal d’eliminar les barreres tecnològiques que impedeixen la reciprocitat i l’emissió total dels mitjans públics en català. Com apunta la diputada Agustina Vilaret, ‘reforçar l’espai comunicatiu audiovisual propi i que abasti tota la comunitat lingüística ha de ser objectiu dels poders públics estatals i autonòmics’. Vilaret ha recordat que a les Balears es veuen 35 canals en castellà i 5 en català, mentre que de ràdios n’hi ha 19 en castellà i 2 en català. La proposició, que ha rebut el suport del PSIB, insta el govern espanyol, per una banda, a assignar un nou múltiplex i a ampliar l’espai radiofònic a les comunitats que tenen el català com a llengua. Per una altra banda, es demana al govern de Sánchez que modifiqui les normatives actuals per adaptar la TDT a la realitat plurilingüe de l’estat espanyol sense segmentar ni separar comunitats d’una mateixa llengua.

L’ambaixador espanyol a França reitera les crítiques al batlle de Perpinyà. La polèmica entre l’ambaixador espanyol a França, Fernando Carderera-Soler, i el batlle de Perpinyà, Jean-Marc Pujol, per haver rebut el president de la Generalitat Quim Torra continua. L’ambaixador va dir que considera Torra un ‘president anticonstitucional’. Irritat, el batlle de Perpinyà va respondre que el president de la Generalitat és escollit democràticament i que, a més, com a batlle no ha de donar pas explicacions a les autoritats espanyoles. Doncs ara, l’ambaixador hi ha insistit assegurant que ell havia ‘criticat l’ús d’un símbol que divideix, que no representa la majoria de catalans i que qüestiona el caràcter democràtic d’Espanya’.

LA XIFRA
186.000 euros han costat les obres de millora del servei d’immigració d’Andorra, segons que ha explicat el ministre d’Interior, Xavier Espot.

TAL DIA COM AVUI
El 14 de setembre de 1945, el president Josep Irla forma el govern de Catalunya a l’exili i en nomena consellers Pompeu Fabra, Carles Pi i Sunyer, Antoni Rovira i Virgili, Josep Carner, Joan Comorera i Josep Xirau.

Missatge de Vicent Partal

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb