16.01.2026 - 19:40
En el darrer baròmetre del CIS (desembre 2025), un 55,1% dels ciutadans de l’estat espanyol denunciava que la intel·ligència artificial (IA) afectaria del tot la seva feina i causaria un augment de la desocupació. El fet és que, a la nostra societat, l’esperança dels seus avenços continua anant de bracet d’una por que no deixa de créixer. Aquesta és la situació que vivim a començament del 2026 i que, d’alguna manera, pot afectar moltes persones en l’aspecte laboral. Aquests darrers mesos, han proliferat les enquestes de tota mena sobre què pensa la gent sobre la IA. Hi ha respostes per a tots els gustos, però les que acaben pesant més en l’ànim del personal són les més negatives.
Per exemple, un nou informe de Goldman Sachs Research advertia fa poc que la IA “pot automatitzar les tasques que representen el 25% de totes les hores de feina als EUA.” I afegia: “Aquesta exposició significativa ha posat sobre la taula preocupacions respecte de la pèrdua de feina generalitzada i permanent, i ha fet despertar temors d’una apocalipsi laboral.” L’inefable Elon Musk va una mica més lluny i assegura que la IA avui és prou bona per a reemplaçar la meitat dels treballadors administratius (els anomenats white collars). I, així, podem trobar multitud d’enquestes que van en la mateixa línia.
També ni hi ha d’optimistes. Les que creuen en la destrucció innovadora i preveuen que es crearan més llocs de feina que no pas se’n destruiran. És el cas de “El futur de la feina”, un informe del World Economic Forum (2025) que posa en relleu una transformació profunda del mercat laboral mundial, àmpliament conduïda per la tecnologia i, en particular, per la intel·ligència artificial. D’acord amb aquest informe, hi haurà destrucció de llocs de feina, però la creació de nous llocs serà més alta. Al final, el saldo els surt positiu, amb un creixement net de l’ocupació estimat en un 7%, és a dir, uns 78 milions de llocs de feina a escala mundial.
Amb hipòtesis contradictòries com aquestes, em sembla normal que la gent tingui un garbuix mental enorme, amb totes les coses que sent i sense saber gaire de què li parlen. La cirereta, la posen les dades que es publiquen, de tant en tant, sobre els milers de treballadors que seran acomiadats per tal empresa o tal altra. El fet és que la història ens diu que, amb el temps, la majoria de les noves tecnologies creen més llocs de feina que no pas en destrueixen. Però s’estalvia d’explicar que hi ha un decalatge entre ambdós fets: sempre comença per la destrucció i, fins que no arriben els nous llocs de feina, molts membres de la societat passen un període de dolor profund. Em sembla encertada la conclusió d’un estudi recent de la Universitat Catòlica de Lovaina que diu que “és difícil de pronosticar de manera taxativa si l’impacte de la IA en els treballadors serà globalment positiu o negatiu, perquè el futur de la IA, avui, encara és força incert”.
Probablement, aquesta situació, que fa uns tres anys que vivim, ha tingut repercussions importants en la manera de pensar de la gent que té feina o en cerca. Per aquest motiu, Adecco Group acaba de publicar aquesta setmana l’informe “Workforce Trends”, amb l’objectiu d’analitzar quins factors condicionen actualment la relació de les persones amb la feina i què implica això per a les organitzacions. Aquesta anàlisi es recolza en les respostes de 37.500 treballadors (2.000 dels quals, a l’estat espanyol) i en la visió de 2.000 directius del comitè de direcció en 31 països, la qual cosa permet de comparar tendències i detectar diferències segons cada mercat.
Em sembla molt important la conclusió global que destaca l’informe, perquè descriu el canvi d’etapa en què ens trobem. Explica que, després d’uns quants anys marcats per la contenció de les expectatives professionals, els treballadors ara tornen a situar les seves aspiracions en el centre del debat. Recordem que, el 2022, la confiança dels treballadors va assolir nivells històricament alts en un context de fort dinamisme de l’ocupació després de la pandèmia i, en molts països, es va viure amb força l’anomenada “gran renúncia”.
En aquella etapa sorprenent, desenes de milions de persones a tot el món van abandonar les seves ocupacions voluntàriament. El fenomen – originat als EUA– es va començar a detectar el 2021, coincidint amb la reobertura de l’economia després de l’etapa més dura del tancament causat per la pandèmia de la covid-19. Una gran part d’aquells moviments van ser rotacions de professionals que reconsideraven les seves trajectòries per optar a posicions millors, reorientar les seves carreres o llançar els seus propis projectes. I això va passar en la majoria de sectors.
Però els temps han canviat molt ràpidament. Avui, els mercats laborals ja no tenen aquell dinamisme. Avui, es conviu amb una gran incertesa econòmica, propiciada pel canvi de les regles de funcionament entre les economies, impulsat pel president Trump; per les tensions geopolítiques que s’han generat i, sobretot, per la irrupció accelerada de la intel·ligència artificial, factors que han portat molts professionals a variar el seu plantejament i a optar per l’estabilitat laboral, tot ajornant decisions de canvi o desenvolupament professional.
Això no vol dir que els professionals no tinguin ambició i que no demanin oportunitats reals de creixement, ni models de flexibilitat adaptats a les seves necessitats, ni que no vulguin trajectòries de desenvolupament amb un objectiu. Tot això es manté, però aquesta nova etapa està marcada per una visió molt més prudent, en què l’estabilitat es consolida com un valor clau. “De fet, per primera vegada en les sis edicions de l’informe, disposar d’uns ingressos estables i equitatius s’ha convertit en un factor decisiu per a l’atracció i la fidelització del talent en les empreses, fins i tot per damunt de la realització personal”, destaca l’informe. Això significa un canvi molt important en la mentalitat del treballador, i les empreses ho han de tenir en compte.
L’apartat que dedica l’informe a la situació dins l’estat espanyol apunta que tenim unes plantilles especialment preparades per a l’impacte de la IA, amb una alta capacitat d’adaptació i un ritme d’aprenentatge que no sempre va acompanyat de l’oferta corporativa. Amb aquesta lectura, segons Adecco, “la prioritat de les empreses implica acostar la formació a les tasques reals i a l’impacte de la IA en cada rol, amb continguts més pràctics i actualitzacions més freqüents”. En aquest sentit, destaca que és important que aquest aprenentatge tingui un recorregut clar dins l’organització, de manera que tot allò que s’ha après tingui un impacte real en la manera com es treballa i en les oportunitats de creixement personal.
A manera de conclusió, el conseller delegat del grup internacional Adecco, Denis Machuel, fa una reflexió interessant. Diu que el món laboral passa per un punt d’inflexió i que els treballadors envien un missatge molt clar. Volen estabilitat, una remuneració justa i oportunitats reals per a créixer. I afegeix: “El projecte continua essent important per a fidelitzar el talent, però avui es demana seguretat en una etapa de canvi constant. Si posem en el centre de l’estratègia l’estabilitat en l’ocupació, la capacitat d’adaptació dels equips i la inclusió, no solament responem al canvi, sinó que també el liderem. I el futur serà de les organitzacions que liderin amb empatia, que escoltin, s’adaptin i facin que cada persona se senti valorada.”
Em sembla una argumentació encertada en els temps que corren i els que ens esperen, amb un punt de realització molt difícil: com equilibrar l’estabilitat laboral amb un període de canvis constants i dels quals desconeixem la magnitud.
