El mateix dia que la seua companya al consell de ministres Pilar Alegría perdia amb contundència les eleccions a l’Aragó, feia just dos anys i un dia que Diana Morant era secretària general dels socialistes valencians. L’aparell del partit, que controlava Santos Cerdán, la va elegir per substituir Ximo Puig entre la terna de candidats que completaven Alejandro Soler i Carlos Fernández Bielsa i que competien sense miraments. Morant ja era ministra del govern espanyol de Pedro Sánchez.

A l’Aragó, el PSOE ha retrocedit, sobretot en zones urbanes, i és innegable que el vot en clau espanyola ha perjudicat Pilar Alegría, la candidata imposada per Sánchez.

Els socialistes valencians no volen comparar-s’hi

L’endemà de les eleccions, el síndic dels socialistes a les Corts, José Muñoz, intentava de moure el focus i girava l’espill cap al Partit Popular. Va subratllar la pèrdua de vots del PP i l’augment de la dependència respecte de Vox. Muñoz va argumentar que la situació emocional al País Valencià no era comparable amb la de cap altre territori d’aquest cicle electoral: ací hi ha el trauma recent de la gota freda, amb 230 morts, i s’ha estès la percepció que el Consell de Carlos Mazón va actuar amb negligència. “Per això no han volgut convocar eleccions ací, quan Mazón va dimitir.”

L’estratègia dels socialistes sembla que és territorialitzar la lectura dels resultats, però el problema és que les eleccions ja fa temps que no són impermeables al clima polític espanyol. Es va veure en les del 28 de maig de 2023. Tant els socialistes com Compromís van fer la lectura que havien perdut la majoria a les Corts perquè els temes espanyols havien contaminat la campanya i l’opinió pública al País Valencià.

I no es pot oblidar que tant Pilar Alegría com Diana Morant estan lligades políticament a Pedro Sánchez, una bomba de mobilització del PP i de Vox: la dreta i l’extrema dreta l’han convertit en l’eix d’una campanya d’erosió permanent d’ençà de les eleccions del 23 de juliol de 2023.

El verí de Pedro Sánchez

En una entrevista a la SER, Morant, dos dies abans de la votació aragonesa, ja intentava de marcar-hi distàncies. “Som dones joves, treballadores, venim de l’àmbit local i ens apassiona la nostra terra.” Tant els sondatges públics com els interns amb què treballaven els partits ja vaticinaven el resultat que finalment es va produir a l’Aragó, amb una desfeta ben clara dels socialistes. El relat de Morant és generacional i de proximitat, però hi ha un element que la uneix més que cap altre a Alegría: totes dues seuen, o han segut, a la taula del consell de ministres de Pedro Sánchez.

A més, hi ha factors addicionals que compliquen l’equació valenciana. Els casos Cerdán, Koldo i Ábalos continuen projectant ombres sobre el PSOE, sobretot al País Valencià, on Ábalos va ser durant anys un dels principals referents orgànics i va ocupar el número dos en la llista de Morant a les generals. Encara que no hi haja derivades judicials directes que afecten el PSPV, el soroll hi és.

La clau espanyola

Morant sosté que les eleccions a l’Aragó i a Extremadura van ser convocades per ordre del líder del PP espanyol, Alberto Núñez Feijóo, amb la intenció de soscavar el PSOE. I diu que al País Valencià hi havia motius objectius per a avançar-les després de la dimissió de Carlos Mazón, però no ho van fer. Tant els socialistes com Compromís han deixat anar que tenen sondatges interns que pinten un canvi de majories a les Corts Valencianes i no dubten que el PP també en té.

Amb tots aquests arguments, Diana Morant i el PSPV intenten de girar full ràpidament a l’experiment no reeixit de Pedro Sánchez de posar ministres al capdavant de les federacions. Pilar Alegría, tot i haver estat regidora a l’Ajuntament de Saragossa, diputada a les Corts de l’Aragó i delegada del govern espanyol a la comunitat, va ser percebuda com una paracaigudista que no es va poder desempallegar dels vincles amb les polítiques de Pedro Sánchez, perquè fins feia quatre dies les havia defensades en el seu paper de portaveu.

Morant ha estat batllessa de Gandia i fa dos anys i un dia que dirigeix els socialistes valencians, però el Partit Popular l’ha situada en l’objectiu de les crítiques pel suposat abandonament del govern espanyol en la gestió de l’emergència i la postemergència de la gota freda. Ella mateixa es va fer poc visible sobre el terreny les primeres setmanes i ha modificat unes quantes voltes les directrius polítiques respecte del Consell arran d’aquells fets.

No es vol mirar a l’espill, però tampoc no ajuda gens Diana Morant que no siga diputada a les Corts Valencianes i no puga debatre cara a cara amb Juanfran Pérez Llorca.