25.02.2026 - 19:50
La perseverança demostrada pels empresaris que venen els seus productes fora de l’estat espanyol no ha estat debades. El sector exterior català va tornar a demostrar una gran solidesa en un any tan complicat i confós com el passat i va tancar l’exercici amb un creixement del 0,6% respecte de l’any anterior. Les exportacions catalanes de mercaderies van atènyer els 100.904 milions d’euros, el millor registre anual de la sèrie històrica, tal com mostren les dades de l’Idescat, publicades aquesta setmana. En realitat, aquests tres últims anys la xifra final ha estat pràcticament la mateixa, i ha superat, en tots tres casos, els cent milers de milions d’euros. El pes de l’exportació catalana en la de l’estat espanyol durant tot l’any ha estat del 26%, i gairebé ha doblat la de la Comunitat de Madrid, on ha estat del 13,8%.
Un any més, els productes químics ocupen el volum més important, amb 28.000 milions, i els segueixen –al voltant dels 14.000 milions– la maquinària, els cotxes i els productes alimentaris. Tots quatre sectors acaparen el 70% del total de les nostres exportacions, si bé el químic i els cotxes tenen creixements negatius, del -3% (el farmacèutic puja un d’1,2%) i del -5%, respectivament; en canvi, els béns d’equipament i els productes alimentaris presenten creixements molt alts, del 9% i del 7%, respectivament.
De la complexitat de l’any, pel desgavell originat pels aranzels dels EUA, me’n parla Joan Tristany, director general de l’AMEC. “Les empreses exportadores han dedicat molt de temps i recursos a entendre el context internacional de la millor manera possible, tot interpretant senyals sovint canviants i anticipant situacions en un entorn de gran incertesa. Aquest exercici constant d’anàlisi i diàleg amb els clients ha estat clau per a tancar l’any amb un saldo positiu, que en el context actual té un valor especial”, afirma.
El fet és que aquesta nova situació internacional obliga les empreses a reconsiderar les estratègies de diversificació de mercats, cadenes de subministrament i gestió de riscs comercials. Exportar ja no és tan sols una qüestió de competitivitat, preu-qualitat, sinó també de geostratègia empresarial. Els canvis originats en alguns països per la nova política americana tenen menys efectes directes que no els col·laterals. En realitat, la caiguda de les exportacions als EUA, d’un -3,6%, equival a uns 150 milions d’euros. En canvi, les adreçades a Suïssa, un dels països més afectats inicialment pels aranzels americans, han baixat d’un 20%, que vol dir uns 500 milions. En el cas del Japó, la caiguda del 5% ha estat deguda a la marxa del ien respecte de l’euro, que ha castigat molt.
I les mirades continuen centrades en la Xina. Malgrat que encara és un mercat petit per als catalans –tan sols un 2% del total, com ara Bèlgica–, té un enorme potencial. De fet, el creixement de les vendes d’enguany han estat del 14%, que és, amb escreix, el percentatge d’augment anual més alt entre tots els països. Tampoc no podem passar per alt l’epígraf que l’Idescat anomena “resta del món”, que majoritàriament és l’Àfrica, on la importància no deixa d’augmentar, perquè abasta un 6% de les vendes; i el creixement de l’any hi ha estat superior al 9%, que, en termes monetaris, són uns 600 milions d’euros.
Un dels sectors que anem destacant cada mes és l’agroalimentari. El 2025 ha assolit un nou màxim històric, amb 16.903 milions d’euros exportats, és a dir, un increment del 7,5% en valor i del 7,9% en volum en relació amb l’any anterior. Tinguem en compte que, a més del desgavell mundial per les causes comentades, l’aparició d’un focus de pesta porcina africana, a final d’any, va causar una gran preocupació.
El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, va presentar els resultats del sector abans-d’ahir i va destacar: “Des del 2017, les exportacions agroalimentàries catalanes han crescut per sobre la mitjana espanyola i europea.” Va qualificar-les de grans dades, tenint en compte el complicat context que vivim. “Tenim una indústria agroalimentària exportadora resilient i una complicitat público-privada que fa que el comportament de les exportacions evolucioni de manera més favorable que uns altres sectors de l’economia.”
Una de les dades que més em van cridar l’atenció és el canvi espectacular que ha fet el sector en la millora del valor afegit. Les dades del 2025 confirmen aquesta estratègia exportadora, perquè, en la darrera dècada, les exportacions agroalimentàries catalanes acumulen un creixement superior al 85% en termes de valor i al 17% en volum. Els preus hi han ajudat, però el canvi estructural és senzillament extraordinari.
També cal valorar que el 2025 el sector assoleix un nou rècord d’empreses exportadores regulars (que exporten més de 1.000 euros durant l’any en curs i els tres anys consecutius anteriors), amb 3.225 companyies, 32 més que l’any anterior. Això fa que, de cada quatre empreses exportadores agroalimentàries regulars de l’estat espanyol, una sigui catalana (28%). A més, 317 empreses han emprès l’activitat exportadora durant l’any, de manera que s’ha reforçat l’ampliació de la base exportadora i la consolidació d’una cultura d’internacionalització sostinguda. La directora gerent de Prodeca, Dèlia Perpiñà, va subratllar, durant la presentació: “Exportar avui ja no és només vendre, sinó gestionar risc i anticipar escenaris. La diversificació deixa de ser una opció per a convertir-se en una xarxa de seguretat per a les empreses.”
Cal dir que, més enllà de l’alimentari, aquesta diversificació que cerquen les empreses de diversos sectors topa amb un altre efecte col·lateral dels canvis en els aranzels americans. Em diu Tristany: “Les empreses han accelerat l’entrada en nous mercats i han reforçat la seva presència allà on ja operaven.” Ara, afegeix: “Aquesta diversificació també les ha situades davant una competència xinesa molt intensa en tercers països. En molts casos, s’han hagut d’ajustar marges per mantenir vendes en mercats on els productes xinesos, amb més dificultats d’accés als Estats Units, han incrementat la seva presència.”
Crec que “L’Observatori sobre la internacionalització de l’empresa espanyola 2025”, elaborat per KPMG, resumeix la situació amb força claredat. “Com més oberta és una economia, més exposada està a l’entorn global. I aquest entorn, avui, ha deixat de ser previsible. A més, un dels grans envits per a l’exportació és com gestionar la creixent instrumentalització del comerç com a arma geopolítica. El retorn dels aranzels com a eina central de política econòmica, especialment per part dels Estats Units, ha alterat els fluxos tradicionals.”
En definitiva, un any més, l’esforç i el camí de la internacionalització, ple de sotracs, pel qual les nostres empreses continuen caminant amb convicció, han permès de tancar l’exercici amb un rècord històric de vendes a l’exterior, que –cal dir-ho ben clar– enguany no s’esperava ni de bon tros.
