22.04.2025 - 19:50
La nova realitat que ha decidit de crear el president nord-americà, Donald Trump, amb els aranzels comporta una reorganització del comerç internacional. En conseqüència: “El flux d’intercanvis augmentarà dins els blocs i disminuirà entre blocs. És difícil de preveure fins on pot arribar aquesta dinàmica, però és clar que Europa ha de respondre-hi amb visió i determinació. De la perspectiva de les empreses industrials internacionalitzades, cal una resposta conjunta, ferma i intel·ligent davant la política aranzelària dels Estats Units: Europa ha de projectar fortalesa i, alhora, mantenir oberta la via del diàleg.” Així s’expressava Joan Tristany, director general d’AMEC, fa un parell de setmanes en la presentació de l’Informe de conjuntura 2024-2025. I afegia un bri d’optimisme per al futur quan recordava que “els EUA són un mercat importantíssim, però el món no s’acaba allà”.
De totes maneres, el món sencer té clar que ara no és el millor moment per al comerç internacional. Avui hem sabut les xifres corresponents a les exportacions del febrer i, a escala estatal, han pujat d’un 0,4% interanual, i a Catalunya, d’un 0,1%. És a dir, ambdues mostren un estancament clar, abans que comenci la tempesta que ve de l’altra banda de l’Atlàntic. De totes maneres, les exportacions als Estats Units, en l’àmbit de l’estat espanyol, ja fa dos mesos que experimenten una lleugera davallada. Considerant les dades dels dos primers mesos de l’any, a l’estat espanyol les exportacions totals han baixat d’un 0,4%, i a Catalunya han pujat d’un 1,6%. En aquests dos mesos, l’aportació de Catalunya a l’estat ha estat una mica superior al 26%.
Les exportacions catalanes han estat encapçalades pel sector químic, els béns d’equipament i l’alimentació, begudes i tabac. Els tres epígrafs han tingut creixements importants pels temps que corren, entre el 6% i el 8,5% interanuals. Tant al gener com al febrer la composició sectorial dels tres més importants ha estat pràcticament la mateixa. Val a dir que, entre els tres sectors capdavanters, sumen el 63% de les exportacions catalanes.
Per demarcacions, baixen Barcelona (-0,5%), Lleida (-9,5%) i Girona (-2,1%), i l’única que augmenta és Tarragona (+8,6%), gràcies al bon comportament del sector químic i a un augment destacat en els béns d’equipament.
Un fet cabdal per a analitzar el comerç exterior és la davallada dels cotxes, que continua la tendència a la baixa que ja mostrava el 2024. En l’àmbit de l’estat espanyol, la davallada de les exportacions en el sector de l’automòbil presenta diferències importants segons l’emplaçament de les fàbriques. Al febrer, hi ha hagut una baixada a tot l’estat del 18%, i en els dos primers mesos, del 21%. Destaca la caiguda del febrer a l’Aragó, amb un -66%, a Navarra, amb un -19% i al País Valencià, un -16%. A Castella i Lleó i Catalunya, ha estat menor, del -9% i -4%, respectivament, mentre que a Galícia ha pujat d’un 16%.
Cal veure com està avui aquest mercat europeu. La demanda de cotxes nous a Alemanya, Itàlia i França ha estat baixa els dos primers mesos de l’any, la qual cosa ha afectat les vendes a la Unió Europea en conjunt. D’acord amb l’Associació Europea de Constructors d’Automòbils (ACEA), les matriculacions de cotxes nous van caure d’un 3,4% al febrer i d’un 3% els dos primers mesos de l’any, en comparació amb el mateix període de l’any anterior. A Itàlia, per exemple, les exportacions de cotxes han baixat d’un 14% els dos primers mesos de l’any, segons les xifres que hem sabut avui.
Com a dada curiosa, les exportacions catalanes globals del febrer han tingut creixements negatius a la UE-27 i a la resta d’Europa, mentre que han pujat amb força a l’Àfrica, Amèrica (llevat dels EUA) i l’Àsia. Les vendes a aquests continents van creixent i augmentant la quota de mercat i ja representen el 25% del total de les nostres vendes a l’exterior.
Crec que és de justícia destacar l’esforç que, en moments tan complicats, fan els fabricants de productes alimentaris a Catalunya. Les seves vendes a l’exterior han crescut d’un 7% els dos primers mesos de l’any. Per això, parlo amb Marc Oliveras, director de l’Àrea de Coneixement i Estratègia a PRODECA, la promotora dels aliments catalans de la Generalitat, que em comenta que, durant el gener i el febrer, Catalunya ja ha exportat aliments i begudes a 175 mercats mundials. I emfatitza un fet. “Les exportacions a la UE [62,4% del total], pràcticament es mantenen [-0,6%], i les que van a mercats tercers representen un 37,6% del destí d’exportacions i amb un creixement destacat del 21,9%”, em diu.
Em sorprèn aquesta dada i li pregunto quins mercats en són els responsables. Diu: “Els Estats Units són al capdavant (+7,74), perquè al febrer van passar del vuitè país al setè en el rànquing de les exportacions catalanes, en comparació amb l’any anterior, i just abans de l’entrada en vigor dels aranzels anunciats pel president Donald Trump.” És un fet cabdal, perquè fa pensar en vendes avançades. I quins són els productes que han guanyat terreny?, li demano. Destaca el creixement de les categories de dolços, cacau i les seves preparacions, que van créixer d’un 84% respecte de l’any anterior, i els sucs i begudes (29%), juntament amb el peix i marisc (21%). Vi i escumosos, en conjunt, d’un 5,9%, però els escumosos, individualment, d’un 19,6%. Per contra, l’oli d’oliva va recular d’un 26%.
El segon mercat que comenta és el Regne Unit, que creix d’un 5,8% i que, juntament amb els Estats Units, són destinacions on els productes d’alta qualitat catalans demanats troben una valorització més alta, actualment. I, finalment, em parla de la Xina, amb un creixement global del 29,5% gràcies a l’increment del valor exportat de porcí (41%); i el peix i marisc (151%).
El tret més destacat del sector és la decisió d’obrir i consolidar grans mercats. Un fet que ja apuntava Tristany en l’acte comentat al començament, quan afirmava: “Per al 2025, les empreses industrials d’AMEC prioritzen mercats amb fort dinamisme i potencial de creixement. Els Estats Units es mantenen com a destinació estratègica, si bé sota l’ombra del retorn de polítiques proteccionistes. Els segueixen Mèxic, França, l’Índia i l’Aràbia Saudita com a mercats clau, i destaca el cas del Marroc, que irromp amb força al top 10, amb l’increment més gran d’empreses interessades.” I afegia: “El 55,7% de les nostres empreses continuarà apostant per la diversificació de mercats el 2025.”
