23.02.2026 - 19:38
|
Actualització: 23.02.2026 - 21:16
La sessió de les Corts d’avui, dedicada a escoltar la veu de les víctimes, ha estat de guant blanc. Hi ha hagut pocs estira-i-arronses entre grups polítics antagònics i això ha beneficiat el PP i Vox, que han arribat a la comissió d’investigació després d’haver comprovat que era inviable d’evitar les compareixences.
Però la gestió de l’emergència per la gota freda que va fer 230 morts el 29 d’octubre de 2024 ha estat avui l’eix absolut en unes quantes institucions, tant polítiques com judicials, i en la major part de casos ha tingut un resultat molt negatiu per a l’estratègia defensiva del Partit Popular i, en concret, per a Carlos Mazón.
D’una banda, davant la jutgessa de Catarroja ha declarat l’assessor extern del PP Josep Lanuza, que ha desmentit el testimoni dels escortes de Carlos Mazón i ha dit que havia despatxat amb ell una bona estona abans d’anar-se’n al CECOPI. I, d’una altra, al congrés espanyol el conseller Vicente Martínez Mus ha dit que tot ho havia fet bé, quant a la gestió del metro de València; i, ja a la vesprada, la cap de meteorologia d’À Punt, Victòria Rosselló, no ha pogut ser més clara quan ha explicat que dies abans ja hi havia elements per a prendre les decisions oportunes per a protegir la població. I encara, al senat espanyol, també ha comparegut la directora general de Protecció Civil de l’estat, que s’ha encarregat d’aclarir les competències de cada administració en cas d’una emergència.
El guant de seda que tapa la mà de ferro del PP i Vox
Però, durant tot el dia, el focus s’ha centrat en les Corts Valencianes, on 482 dies després s’ha pogut sentir la veu de les víctimes. I ha estat així a desgrat de la voluntat del PP i de Vox, que no les haurien volgudes dur mai a les Corts. Tot amb tot, avui tant el síndic del PP, Fernando Pastor, com el de Vox, José María Llanos, han dit una volta i una altra que estaven encantats de tenir-los-hi i que hi havien pogut parlar gràcies a la seua invitació. També s’han vantat de no respondre ni regatejar les escassíssimes invectives que el Partit Socialista i Compromís els han llançat.
El format era estrany, perquè els diputats tenien cinc minuts per a intervenir abans que els compareixents i, per tant, tan sols els podien donar la benvinguda i preguntar-los dades que en alguns moments han resultat interessants, com ara la data de constitució de l’associació, o qui els havia demanat que s’apuntassen per a participar en la comissió. Les cinc compareixences han estat una successió de monòlegs intercalats.
Amb la llista de les entitats convidades en aquesta primera sessió (Liberum, SOS Desapareguts, Associació de Damnificats per la DANA, Alfafar/Horta Sud, Agrupació Tots a una Veu i associació de veïns Ecos del Agua de Benetússer) ja s’intuïa, però s’ha pogut comprovar en el moment que s’ha engegat el micròfon a la sala A de comissions de les Corts: el PP i Vox volien crear un ambient de confusió perquè la veu de les víctimes no transcendís. Però no ho han aconseguit. El teatret en sessió contínua no ha servit per a tapar la veu de les víctimes que sí que han comparegut avui i no servirà per a tapar les de demà. Precisament, perquè la comparació entre els uns i els altres fa un efecte de decantació i sempre suren.
Les boles i mentides de Liberum
El matí ha començat fort amb la compareixença de Nandi Cuevas, representant de l’associació conspiranoica Liberum. Cuevas ha anat a les Corts Valencianes com hauria pogut anar a la perruqueria, al taulell d’un bar o a qualsevol altre lloc; s’ha limitat a reproduir tot d’afirmacions que fa mesos que han estat desmentides, com ara que hi ha moltes víctimes que no consten en cap llista. La font d’aquesta afirmació tan greu era: “Alguns associats ens diuen…” La seua experiència sobre el terreny era que un dia va anar allà, a alguns pobles, i li van explicar no se sap ben bé què. Ha reiterat la qüestió de l’apagada informativa que ja s’ha desmentit moltes vegades al jutjat de Catarroja. I a continuació ha intentat d’exculpar de totes passades la Generalitat de qualsevol responsabilitat.
Liberum és una de les entitats personades en la causa que s’instrueix a Catarroja i darrere Nandi Cuevas hi havia l’advocat que assisteix a les sessions dient-li coses a l’orella.
Com a descàrrec de tot allò que ha dit i amb la intenció de donar credibilitat a les seues paraules, Cuevas ha afirmat que no podia ser sospitosa de ser de Vox perquè havia militat durant vint anys al PSOE.
Com a resposta, la diputada de Compromís, Isaura Navarro, ha dit que haver d’escoltar intervencions com aquesta era el preu que s’havia de pagar perquè poguessen intervenir les associacions de víctimes.
El projecte d’Ernesto Fuster perquè no torne a passar
En nom de SOS Desapareguts ha comparegut Sonia Fuster, que va perdre son pare en la barrancada. Portava una samarreta negra amb la seua fotografia i a la banda de darrere hi havia la inscripció “Eren morts evitables”. Ha explicat que la seua relació amb SOS Desapareguts té a veure amb el fet que molt ràpidament els van oferir assistència legal i ha reconegut que era una associació formada fa molts anys que no tenia res a veure amb la gota freda. Sí que ha explicat que dins aquest marc ella es va moure per activar un projecte amb el nom de son pare, Ernesto Fuster, per a fer un pla d’actuacions perquè no torne a passar.
La seua intervenció ha tingut una barreja d’emoció, quan ha llegit un text que provenia del pròleg d’un llibre que escriu la seua filla de vint-i-quatre anys, i també de fermesa, quan ha desgranat alguns dels aspectes del projecte que ha presentat per pal·liar els efectes d’una possible nova gota freda tan destructiva.
Ha igualat totes les administracions quan ha demanat que s’aclaresca què va passar, que es depuren les responsabilitats i que es milloren els sistemes d’alerta. Ha afirmat que va fallar la coordinació entre les institucions, van fallar els avisos. “Si tot falla al mateix temps, ningú no pot afirmar que les coses es van fer bé”, ha dit. Fuster ha demanat que Carlos Mazón deixe l’escó a les Corts.
Com que cap dels grups parlamentaris no li han fet cap comentari negatiu, sinó que li han agraït l’aportació feta, Sonia Fuster s’ha acomiadat dient “sí que es pot”, satisfeta perquè ha aconseguit una cosa molt difícil: que els grups parlamentaris es posen d’acord.
El “per fi som a casa” d’Àlex Carabal
El president de l’Associació de Damnificats per la DANA Alfafar-Horta Sud, Àlex Carabal, ha hagut de sentir, abans de començar la seua intervenció, que el síndic de Vox, José María Llanos, diguera una volta i una altra que ells no havien vetat mai ningú i que estaven encantats que hagués acceptat la invitació que ells li havien fet. El síndic del PP ha dit pràcticament això mateix. En canvi, la portaveu del PSPV, Alícia Andújar, li ha demanat disculpes per l’abandonament i la falta d’empatia que havien rebut d’alguns partits polítics, que els havien qualificat de víctimes VIP i d’associacions interessades.
“Per fi som ací. Per fi som a casa”, ha dit quan ha començat la intervenció Àlex Carabal, i ha recordat tots els fòrums en què han participat abans de les Corts Valencianes.
Carabal ha recordat, a banda les 230 víctimes mortals, els tres treballadors que van perdre la vida quan feien tasques de reconstrucció. I ha retut un homenatge als familiars dels morts: “No sé d’on trauen les forces. Són dies de nervis i de tensió, sempre amb els micros al davant, sempre pendents d’haver de respondre què diuen els uns i els altres.”
Quant a la indemnització dels 80.000 euros, ha reconegut que era un ajut per a les famílies, però ha reblat que la dignitat no es comprava i que s’havia de saber què es va fer i què no es va fer perquè no torne a passar.
El discurs de Carabal ha estat molt directe: “No podem acceptar que el màxim responsable continue aforat. Que la jutgessa l’haja citat voluntàriament i no hi haja anat. Que li apugen el sou. Que contracten el seu assessor. Aquell home no ho va fer bé. Havia de ser Cuenca?”, ha dit sobre Carlos Mazón.
“Sabem que la terra és redona, que el canvi climàtic existeix, que els científics diuen que el retorn és més curt, que pot ser de cinquanta anys. Ho podem tornar a viure amb els nostres fills”, ha dit en referència al negacionisme de Vox.
Carabal ha afirmat que l’Es-Alert era una eina que funcionava, que salvava vides, que s’havia de tenir clar el missatge que es volia enviar perquè el reben persones de tota mena. “No perdem temps per una coma, això costa vides”, ha dit.
Carabal ha fet un repàs de la lentitud de la reconstrucció d’infrastructures com les escolars i ha recordat que el 29 d’octubre es van sentir molt abandonats. Aquest sentiment l’han expressat tots els intervinents que viuen a la zona zero, però Carabal ha anat més enllà: “Si de matinada van entrar lladres, haurien pogut entrar els serveis d’emergències. La gent de dia netejava i de nit feia guàrdia”, ha dit per recordar que els tres dies o quatre primers, sense rebre ajut, van ser eterns.
Els últims minuts de la intervenció, Carabal els ha destinats al portaveu de Vox per demanar-li si encara pensava que tenien gens d’interès com a associació, per aquella acusació que els va fer que es tractava “d’associacions d’interessats”. Llanos ha estat incapaç, en públic, de reconèixer la seua errada i ha acotat el cap.
Tots a una veu, una agrupació apolítica i transversal
En la sessió de vesprada, ha comparegut el portaveu de l’agrupació ciutadana Tots a una Veu. El seu portaveu, Fernando Catalán, ha reconegut que no estaven inscrits en el registre d’associacions perquè els tràmits eren massa llargs i no tenien temps. Ha dit que van nàixer de la inquietud d’un grup d’afectats pel desbordament del barranc el mes de novembre del 2024 i que tenien uns 1.400 inscrits. “Som independents, apolítics i transversals.” I encara ha insistit: “No som una associació de víctimes que busca responsabilitats. No som una associació d’afectats que busca compensacions econòmiques. Busquem solucions de futur.” I ha afirmat que el dossier que havia lliurat als grups polítics contenia algunes d’aquestes propostes per a protegir les vides i els béns.
En cap moment no ha demanat responsabilitats polítiques, cosa que han aplaudit tant el portaveu de Vox, José María Llanos, com el del PP, Fernando Pastor. Com més es parla de plans, d’infrastructures i de reconstrucció, menys es parla de la gestió de l’emergència.
En canvi, tant el PSPV com Compromís han aprofitat el fet que Catalán haja parlat tant d’infrastructures per a recordar-li que el mateix dia 29 d’octubre, quan el color de l’alerta pujava de carabassa a roig, a les Corts es debatia la llei que canviava el model urbanístic valencià per poder edificar a cent metres de la costa, per exemple, o per poder edificar en zones qualificades d’inundables. “L’ordenació del territori i l’urbanisme serveixen per a protegir les persones”, li ha dit María José Salvador, portaveu del PSPV que li ha preguntat què li sembla que a Xirivella s’hagués previst de construir pisos en una zona que s’havia negat el 29 d’octubre.
La resposta de Fernando Catalán és que casa seua és a més de cent metres de la mar i molt lluny del barranc i que també es va inundar el 29 d’octubre.
La rajola d’Ecos del Agua de Benetússer
L’únic aplaudiment que s’ha sentit en tot el dia a les Corts Valencianes ha estat el dels diputats després d’escoltar Alba Boledón, portaveu de l’Associació de Veïns Ecos del Agua de Benetússer.
Abans de començar, Boledón ha especificat que el seu col·lectiu no és de víctimes, sinó d’afectats, i ha començat explicant tot allò que havia fallat aquell vespre, com ara l’avís, la coordinació o la comunicació. “No és factible que la primera cosa que se senta en la ràdio siga una persona que s’ofega i que diu que telefona al 112 i que no li respon ningú.” Ha parlat de la soledat que van sentir aquell vespre i de la que senten encara. Ha reconegut que les coses estan molt millor, però que encara falta fer un camí molt llarg, i ha posat èmfasi que la reconstrucció no pot ser únicament tornar les coses a l’estat en què estaven abans, perquè abans no estaven bé.
Ha demanat basses d’inundació, zones on la terra puga xuplar l’aigua en cas d’inundació i incorporar allò que ha anomenat “criteris obligatoris d’urbanisme resilient” als municipis en risc.
Com que en la seua intervenció no ha parlat de responsabilitats polítiques, la diputada del PSPV Mercedes Caballero li ha demanat què li havien semblat les mentides de l’ex-president Carlos Mazón. Alba Boledón ha dit que no tan sols havia estat Mazón, sinó molts altres polítics. “No poden ser certes frases o coses que s’han dit, perquè estàvem sols i continuem així més d’un any després.”
Aquest repartiment de responsabilitats ha agradat molt al diputat del PP, Fernando Pastor, que li ha alabat la lliçó de dignitat que havia donat avui a les Corts.
La darrera intervenció de l’associació de Benetússer l’ha feta Juan Carlos Lluesma, que ha lliurat a la comissió una rajola com a record de la gota freda amb el lema “gràcies” en totes les llengües oficials de l’estat espanyol, i ha demanat als diputats que, quan tinguen la consciència tranquil·la perquè han treballat units per a solucionar els problemes dels afectats, la posen en la paret de les Corts que creguen convenient.
Demà, el torn de les víctimes mortals
La comissió de les Corts ha deixat per a demà a primera hora la intervenció de les representants de l’Associació de Víctimes Mortals DANA 29-O i de l’Associació de Víctimes de la DANA 29 d’octubre 2024, Rosa Maria Álvarez i Mariló Gradolí. Aquestes associacions han convocat una concentració a les portes de les Corts per a demanar que Carlos Mazón deixe l’acta de diputat.
També intervindrà al matí Rubén Gisbert, l’advocat conspiranoic que va crear l’Associació Solo Pueblo Salva Pueblo. De vesprada serà el torn de l’associació Unión del Pueblo 29 i del ciutadà Juanjo Monrabal.
