02.01.2017 - 12:52
MADRID, 2 (EUROPA PRESS)
Les obres de Miguel de Unamuno, Ramón del Valle-Inclán, Federico García Lorca, Pedro Muñoz Seca, Ramiro de Maeztu i més escriptors, pintors i fotògrafs han passat a estar lliures de drets d’autor, en complir-se el termini de 80 anys a partir de la mort de l’autor que dicta la llei.
En total, són 377 els autors espanyols les obres dels quals passen a estar lliures de drets, segons el llistat que publica la Biblioteca Nacional d’Espanya, precisament el mateix any que va començar la Guerra Civil, en què alguns d’ells van ser assassinats per un o un altre bàndol.
De fet, en la llista hi figuren des d’escriptors, pintors, arquitectes o més artistes fins a polítics, religiosos i militars, entre aquests últims alguns dels quals es van sublevar contra la República com el general Fanjul (també hi figura el seu germà, el sacerdot dominic Alfredo Fanjul), els escrits del qual estan també des d’aquest diumenge lliures de drets d’autor.
Juntament amb aquests, també hi ha José Manuel Aizpurúa, Ricardo de Aguirre, el pare Rafael Alcocer, José Calvo Sotelo, José Canalejas, Blas Infante, José Antonio Primo de Rivera (i el seu germà Fernando Primo de Rivera), Onésimo Redondo, José Sanjurjo o els pintors Álvaro Alcalá Galiano o Alfonso Ponce de León, entre molts d’altres.
A Espanya, el termini en el qual expiren els drets d’explotació de les obres és generalment de 70 anys a partir de la mort de l’autor, tot i que en el cas dels autors morts abans del desembre del 1987, el termini de vigència d’aquests drets (que poden ser exercits pels successors o posseïdors dels drets) és de 80 anys, després dels quals, qualsevol pot utilitzar lliurement les obres també amb finalitats comercials.
La BNE, de la mateixa manera que ha fet els darrers anys, ha estat treballant en la selecció i digitalització de l’obra dels autors que van morir durant el tràgic any 1936 i que ara pot ser difosa lliurement, en virtut de la Llei de Propietat Intel·lectual.
Per a això ha comptat amb l’assessorament de José Carlos Mainer, catedràtic de la Universitat de Saragossa, que ha assenyalat que “el record de la guerra civil ha de fer present el que la contesa va tenir de catàstrofe cultural, al marge d’identificacions retrospectives amb els seus actors”.
“Al crispat clima internacional dels anys trenta, la guerra civil espanyola va ser, entre d’altres coses, una sagnant confrontació de simbologies culturals antagòniques que preconitzava la seva mútua destrucció”, ha afegit.
Segons Mainer, recordar l’elenc dels morts dels primers sis mesos de la Guerra Civil “acosta als termes d’una tragèdia que es va prolongar per dos anys i mig més i que, a l’Espanya dominada per Franco, no va cessar d’incrementar després del 1939 el cens de condemnes a mort, persecucions, depuracions i empresonaments per motius ideològics”.
La BNE fa diversos anys que digitalitza l’obra dels autors que cada any entren en domini públic. Aquest any, el nombre d’autors augmenta considerablement a causa de les nombroses morts violentes que es van produir durant el primer any de la guerra.
A més d’oferir l’obra d’aquests autors digitalitzada, al llarg del 2017 la BNE presentarà un portal dedicat a escriptors relacionats amb la literatura espanyola en què hi haurà un espai dedicat als autors morts al 1936 i en què s’oferirà una breu semblança de la seva vida i obra amb la finalitat de posar en relleu les singularitats de cadascun d’ells.
