Les incògnites de Juanfran Pérez Llorca

A les dotze del migdia, Juanfran Pérez Llorca pronunciarà els mots definitius que el convertiran en el vuitè president de la Generalitat Valenciana. Serà davant el ple de les Corts. En acabar la litúrgia, el nou president es dirigirà a la cambra per exposar la seua proposició de govern. És un discurs que fa amb un temps il·limitat i que ha de servir per a exposar les línies bàsiques del programa de govern. En aquest cas, no hi ha rèpliques dels altres grups ni debat. Normalment, el nou president aprofita aquesta proposició per llançar missatges encoratjadors i de complicitat als ciutadans. Juanfran Pérez Llorca ho farà sota l’escrutini permanent dels tretze diputats del partit d’ultradreta, Vox, que dijous passat el van votar en canvi que assumís l’agenda ultra.

En aquest cas, es podrà veure si posa molta distància o poca respecte del mandat de Carlos Mazón. De moment, ahir va quedar clar que no estava incòmode amb el fet que l’ex-president continue retenint l’acta de diputat. El nou síndic ha reorganitzat el grup parlamentari i ha situat Mazón com a portaveu del PP en la comissió de reglament de les Corts. Així, Mazón arredonirà el sou de diputat amb un plus de 634,27 euros. Aquesta comissió no és legislativa, i únicament es reuneix quan s’ha de canviar el reglament de les Corts. Aquesta legislatura no s’ha reunit, encara.

L’abraçada de la vice-presidenta de les Corts

Pérez Llorca va deixar de ser el batlle de Finestrat divendres al matí, poques hores després de ser investit a les Corts. A la porta de l’ajuntament, entre salutacions i felicitacions dels veïns, va dir que ja treballava en la configuració del Consell que presidirà. No va donar pistes de com serà, però uns dies abans ja havia avançat que quan algú entrava en un organisme, hi feia els canvis que necessitava.

Sí que sembla indiscutible que canviarà el nucli dur del Palau de la Generalitat. José Manuel Cuenca, cap del gabinet de Carlos Mazón i company de pis; Santiago Lumbreras, secretari de Relacions Institucionals i Transparència; Francisco González, director general de Comunicació, i Maite Gómez, cap de premsa de Mazón, hauran de deixar la sala de màquines. Tots han format part del nucli dur que ha pilotat l’estratègia defensiva de l’ex-president durant aquests tretze mesos, i li han fabricat els escenaris ficticis i movibles que han desembocat en una situació insostenible per a Mazón.

Cayetano Garcia, secretari de presidència, també podria tenir els dies comptats, però ell és l’autor intel·lectual de la llei de simplificació administrativa que Carlos Mazón va presentar a so de bombo i platerets amb la intenció d’eliminar la burocràcia en les relacions entre ciutadans i administració. En el discurs d’investidura, Pérez Llorca va anunciar que durant el seu mandat s’aprovaria una nova versió d’aquesta llei que aprofundiria encara més l’eliminació de la paperassa. Probablement, li encomanarà aquesta tasca a Garcia, que podria tenir un càrrec diferent del que té ara.

Quant als nomenaments, hi ha una imatge que es va veure dijous mateix, quan la presidenta de les Corts, Llanos Massó, proclamà el resultat de la votació. La vice-presidenta de la mesa es va aixecar de l’escó i va córrer per ser la primera a felicitar el nou president. No debades, entre Juanfran Pérez Llorca i Madgalena María González La Red hi ha una complicitat antiga. González La Red és la parella de David Serra, l’advocat personal del nou president de la Generalitat. Va ser condemnat en el judici del cas Gürtel i té relacions comercials amb l’Ajuntament de Finestrat. És per això que algunes fonts situen l’actual vice-presidenta de la mesa en un càrrec més pròxim al president. D’altra banda, aquesta diputada es va incorporar a la mesa de les Corts després de la dimissió de la socialista Gabriela Bravo com a diputada. Pérez Llorca, com a síndic del PP, va encapçalar la negociació amb Vox per a incorporar una diputada del seu grup i deixar els socialistes sense representació a la mesa, per primera volta en la història de moderna de les Corts Valencianes.

La incògnita Camarero i més consellers assenyalats

La gestió posterior de l’emergència de la gota freda ha deixat alguns consellers molt assenyalats. És el cas de Susana Camarero, que ha estat la dona forta del Consell postcatàstrofe. Ella ha donat la cara i ha defensat a ultrança Carlos Mazón. També era la responsable de les residències i cada volta apareixen més informacions que l’assenyalen com l’autora d’una gestió negligent. No s’espera que Camarero isca del gabinet, però sí que en deixe de ser la cara visible com a portaveu.

El titular d’Educació, José Antonio Rovira, també és un dels consellers més assenyalats aquesta legislatura. És amic íntim de Carlos Mazón, que li va confiar la cartera d’Educació i, quan Vox va sortir del Consell el juliol del 2024, la de Cultura. La gestió que ha fet de l’educació, amb la consulta polèmica sobre la llengua base en els centres, i el fet de fer-la tant sí com no, pocs mesos després de la barrancada, el va posar en el punt de mira de la gestió educativa. Però la gestió mateixa dels centres escolars afectats per la gota freda, el retard en l’execució de les obres de reforma dels centres afectats o, fins i tot, en la instal·lació de barracots, l’ha deixat molt marcat.

A desgrat d’això, l’episodi que més mal reputacional li ha infligit és el fet que, el mateix dia de la barrancada, a la una del migdia, Rovira va demanar el seu xofer perquè el dugués a casa, a Sant Vicent del Raspeig (Alacantí), quan ja hi havia alerta roja. A més, el dia anterior, no va prendre pas la decisió de suspendre les classes malgrat les previsions.

En l’interrogatori d’ahir en la comissió d’investigació sobre la gota freda al congrés espanyol, Rovira es va desentendre de qualsevol responsabilitat. Va mentir quan va dir que se n’havia anat al seu poble perquè la delegada del govern espanyol havia enviat un missatge de falsa tranquil·litat; es va demanar si ell era el responsable de la comunitat educativa i, pràcticament, va responsabilitzar el director de l’IES de Xest de la seua mort.

Vicente Martínez Mus és el conseller d’Infrastructures que fa un parell de setmanes Carlos Mazón va premiar amb la Vice-presidència segona del Consell, i li va afegir l’encàrrec de la reconstrucció que ostentava el dimitit Gan Pampols. Però la gestió de Martínez Mus el 29 d’octubre de 2024 també té zones molt obscures. Quan la situació del metro de València era molt delicada i s’aproximava al col·lapse, ell era en un acte de lliurament de premis en companyia de la vice-presidenta Camarero.

Ja exerceix de president

Juanfran Pérez Llorca ha tardat molt poques hores a llevar-se l’etiqueta de batlle de poble i col·locar-se la de baró territorial del Partit Popular. Diumenge al migdia, era un dels personatges més cercats pels militants i els periodistes en la concentració que el PP va organitzar a Madrid contra la corrupció del PSOE i de Pedro Sánchez. Pérez Llorca tenia un paper estel·lar, perquè li tocava de fer declaracions sobre José Luis Ábalos, que encara conserva l’acta de diputat al congrés espanyol. Hi va accedir perquè va ser el número dos en la llista que encapçalava la secretària general dels socialistes valencians, Diana Morant.

Això és munició de la bona per als populars valencians que, això no obstant, no demanen pas a Carlos Mazón que deixe l’acta de les Corts. La presència de Mazón és una nosa per a Pérez Llorca. De fet, en la fotografia de família que el grup parlamentari popular es va fer en acabar el debat de dijous, només hi ha 39 persones. Hi falta Mazón, que va desaparèixer com un llamp de l’hemicicle.

Pérez Llorca diu que vol fer gests i demanar perdó als familiars de les víctimes de la gota freda, i amb Mazón present, tot és més difícil. Ho va verbalitzar en el discurs i va dir directament a Rosa Maria Álvarez, a qui es va trobar en un passadís de les Corts, que li trucaria.

Álvarez encara espera, molt crítica, la trucada del nou president, que és un home de formes molt amables i que eludeix la confrontació cara a cara, com ja va demostrar en el debat d’investidura. Per això va fer rèpliques conjuntes, en compte de fer-les una per una als contendents, i per això ha nomenat Fernando Pastor síndic.

En la sessió d’investidura, Pérez Llorca i Pastor ja van mostrar les cartes del joc de policia bo i policia roín. Tota la mà oberta i les bones paraules del primer van quedar soterrades davall una muntanya de bilis que el segon va vessar sobre el PSPV i Compromís.

El tercer president que arriba al palau de rebot

Juanfran Pérez Llorca és el sisè president de la Generalitat del Partit Popular, i el tercer que hi arriba de rebot perquè qui era el candidat del partit ha dimitit del càrrec a mitjan mandat. El primer va ser José Luis Olivas, traspassat dissabte passat, que hi arribà quan Eduardo Zaplana va ser cridat per José María Aznar per anar a fer de ministre del govern espanyol. El segon va ser Alberto Fabra, que va substituir Francisco Camps poques setmanes després d’haver guanyat les eleccions amb una majoria més que absoluta, però envoltat per l’escàndol del cas Gürtel. Juanfran Pérez Llorca substitueix Carlos Mazón, dimitit un any després de la barrancada de l’octubre del 2024.

Sense passeig triomfal

Hi ha el costum que, després de la presa de possessió a les Corts, el nou president vaja en comitiva fins al Palau de la Generalitat, on l’espera el president eixint. Després es fa un acte de celebració amb convidats a la plaça de Manises. Avui és pràcticament segur que no es farà aquesta festa. Fonts del palau han deixat caure que l’arribada de Pérez Llorca no serà al matí, sinó a la vesprada i de manera més discreta.