Castelló de la Plana es troba immergida en la celebració de la Magdalena, declarada Festa d’Interès Internacional d’ençà de l’any 2010. No són festes patronals, sinó que commemoren la fundació de la ciutat en l’emplaçament que ocupa avui.

Segons la tradició, el tercer cap de setmana de Quaresma de 1252, quan el rei Jaume I ja havia signat el privilegi de trasllat, els habitants, que abans residien en un turó, varen descendir a la plana en cerca d’una terra més fèrtil. Si bé històricament l’origen de les festes se situa l’any 1375, en el curs dels segles ha tingut interrupcions, i tampoc no s’ha mantingut inalterable quant al format, que ha anat evolucionant. D’ençà del 1945, la festa dura nou dies. Com que han de començar el tercer cap de setmana de Quaresma, les dates varien.

Siga quan siga que comencen, Castelló de la Plana se submergeix així en un novenari de gaudi ininterromput, amb una gran quantitat d’actes per a tothom:  mascletades, castells de focs, teatre, desfilades, danses, romeries, concerts… Aquesta varietat les converteix en unes festes molt concorregudes i amb molta participació. Hom pot pertànyer a una de les comissions de gaiates, o fer part d’una de les més de dues-centes colles que hi ha a la ciutat.

La celebració del pregó el primer dissabte, una desfilada en què participen danses vingudes de tot de pobles de l’entorn, és el punt de partida de la Magdalena, amb el pregoner cridant a cor què vols pels carrers de la ciutat que “El dia ja és arribat”. Tanmateix, enguany la pluja va obligar la junta de festes a fer-ne una versió adaptada a la situació meteorològica. Amb tot, el pregoner va poder recitar els versos de Bernat Artola que anuncien així el començament de les festes:

“L’alcaldessa de la ciutat
i terme de Castelló
té hui la satisfacció
de fer saber al veïnat:
Que ja el dia és arribat
de la nostra ‘Madalena’.
I desitjant siga plena
de goig pur i verdader,
convoca el poble sencer
a traure l’amor de pena”

La romeria de les Canyes

El diumenge 8 de març a les set del matí, les campanes del Fadrí, a la plaça Major, comencen a sonar anunciant que milers de castellonencs són cridats a recordar els seus orígens tot pujant fins a l’ermita de la Magdalena, lloc on es trobava originalment la ciutat de Castelló.

A les portes del Mercat Central, actualment en obres, hi ha cua per a obtenir una canya, l’objecte simbòlic que dóna nom a la romeria i que serveix de suport per a recórrer els vuit quilòmetres que separen la ciutat de l’ermita. Se’n reparteixen unes 25.000 cada any, totes amb la cinta verda nugada a la part superior. Això fa que el verd, el color característic de Castelló, tinte la plaça Major. La reina major i la infantil de les festes són les principals protagonistes en qualsevol dels actes. Quan arriben a la casa de la ciutat són rebudes per les autoritats, i d’allà estant comencen la marxa cap a l’ermita. Davant de tot, els dolçainers i els tabalers desperten la ciutat.

Els carrers són plens i el ressò de les canyes en tocar l’asfalt combina amb els crits de “guapa!” a les reines i dames de la ciutat. Al carrer Major, se succeeixen els aplaudiments a la comitiva i, uns quants metres més enllà, comencen també el seu camí cap a la Magdalena els carros engalanats. Arran de la tradició agrícola, els carros amb tracció animal eren el principal mitjà de transport, tant per a persones com per a mercaderies. Amb el pas dels temps, aquests vehicles s’han adaptat als avenços tecnològics. Ara són vertaderes cases sobre rodes que imiten trets característics de la ciutat, com ara les antigues alqueries, l’ermita de la Magdalena o la Panderola, un tren de vapor que connectava algunes ciutats de la zona entre el 1888 i el 1963.

Amb l’arribada a la plaça del Primer Molí, lloc que antigament marcava el final de la ciutat, es posa fi a la processó i arranca la part de la romeria que discorre entre els camps de tarongers i séquies que envolten la ciutat de Castelló de la Plana. El camí és pla pràcticament en tot el recorregut, llevat d’alguns ponts necessaris per passar per sobre de les carreteres. L’ermita de Sant Roc és l’escenari on la major part dels romers fan la parada per a esmorzar i agafar forces a mig camí. Allí, observant el pas per sobre de la CV-149 i les vies del tren, es crea una de les imatges més icòniques del dia, la del pont abarrotat de romers equipats amb canyes. Mentre arriba la multitud, els primers romers fan sonar la campana de l’ermita i els caminants veuen cada volta més a prop l’ermita de la Magdalena.

El flux de gent en direcció a l’ermita és incessant, tot el matí. Per una costa serpentejant, hi arriben unes cinc hores després de l’eixida. Allà dalt, l’ambient que es respira és de festa i germanor. Els centenars de carros que abans circulaven pel centre de Castelló, ara es troben aparcats, amb les colles preparant-se per menjar paella o ballant al ritme de la dolçaina i el tabal.

L’ermita de la Magdalena és un edifici construït el 1451, pintat d’un blanc pur que es destaca per sobre del verd del turó sobre el qual se situa. D’allà estant, es permet de veure Benicàssim, a l’esquerra, i Castelló de la Plana, a la dreta. Milers de persones han complert així una tradició que ha anat passant de generació en generació per recordar els orígens de tots els castellonencs i demostrar, com bé es diu en el pregó que: 

“Anar a la romeria
no és, tan sols, anar de festa,
és deure que manifesta,
orgull de genealogia”.

Les gaiates, un esclat de llum sense foc ni fum

En tornant a la ciutat, és el moment de la desfilada de les gaiates, un dels elements més característics de les festes de la Magdalena. Les gaiates són monuments que tenen l’origen al segle XVII, i que recorden els gaiatos il·luminats que, segons conta la tradició, els primers habitants de Castelló de la Plana utilitzaren en el descens del turó de l’ermita fins a l’emplaçament actual de la ciutat. Les gaiates grans fan entre cinc i sis metres d’altura, i les infantils, uns tres metres. L’expressió més popular i que aplega l’essència d’aquestes construccions és “un esclat de llum, sense foc ni fum”. Hi trobem tres elements indispensables: el gaiato, la llum i l’escut de la ciutat. A més, han de ser monuments mòbils que desfilen pels carrers de Castelló. A partir d’ací, cadascuna té un disseny diferent, amb més o menys detalls, colors, estils d’il·luminació o pintures sobre els vidres que mostren elements característics de les festes o monuments de la ciutat.

Les dinou comissions de gaiates, que representen dinou districtes de la ciutat, desfilen pels carrers del centre acompanyades per les padrines i membres de cada gaiata. El públic comença a cridar “La volteta! La volteta!” a les dames i padrines perquè giren sobre la canya i mostren així el seu vestit de castellonera. Aquest és el primer moment en què els ciutadans tenen l’oportunitat de presenciar aquests monuments, però no és fins l’endemà, amb l’encesa, quan es podran veure totes juntes.

Brancal de la Ciutat, Fadrell, Porta del Sol, l’Armelar, Hort dels Corders, Farola-Ravalet, Cor de la Ciutat, Portal de l’Om, l’Espartera, el Toll, Forn del Pla, el Grau, Censal, Castàlia, Sequiol, Rafalafena, Tir de Colom, Crèmor, la Cultural. Són els noms de les dinou gaiates que el dia abans desfilaven pels carrers de Castelló i ara reposen, a les fosques, a l’avinguda del Rei En Jaume. Milers de persones s’apleguen als voltants per presenciar l’encesa, el moment en què totes les gaiates ompliran de llum la ciutat i permetran als ciutadans de veure-les en conjunt abans de situar-se cada una al seu districte. La reina de les festes visita, juntament amb les autoritats, cadascun dels monuments abans de donar pas a un espectacle pirotècnic que il·lumina de roig els edificis del centre de Castelló. És un moment especialment important per als membres de cada gaiata, que veuen en aquest moment com la faena de quasi un any dóna fruits, en forma d’aquest esclat de llum que enlluerna Castelló. És el moment en què el jurat ha de decidir quines s’enduran els premis a millor gaiata major i infantil.

Les festes de la Magdalena són ara l’equador, encara amb quatre dies més al davant, amb una agenda plena d’activitats per a tots els públics. Hi ha moments cabdals, com l’ofrena de dissabte a la Mare de Déu del Lledó i l’acte final, diumenge, amb el “Magdalena Vítol”. Tothom espera ja les de l’any vinent que, segons el calendari quaresmal, seran del 27 de febrer al 7 de març.