27.10.2025 - 19:50
|
Actualització: 27.10.2025 - 22:33
L’anunci d’aranzels que Donald Trump va fer a l’abril va deixar perplex tot el món i va fer trontollar la idea de globalització que havia regnat les darreres dècades. Va ser a l’agost quan es van aplicar els aranzels, i ja s’ha notat a les xifres, amb caigudes al voltant del 30%, tant a Catalunya com a tot l’estat. De totes maneres, en termes globals, la caiguda gairebé no haurà de repercutir en el total de la nostra economia, perquè les vendes als EUA durant els vuit primers mesos de l’any –2.850 milions d’euros– només van representar el 4,2% del total de vendes a l’exterior de les empreses catalanes. En el cas de l’estat espanyol, el percentatge és molt semblant, el 4,4%. Però les xifres globals no poden amagar que sí que afecten moltes empreses del país, per a les quals els EUA són un mercat important. Cal destacar que la quarta part de les exportacions de l’estat espanyol als EUA surten de Catalunya.
En el cas de tot l’estat, aquest impacte escàs ja el va anunciar el governador del Banc d’Espanya, José Luis Escrivá, quan va assegurar que l’economia espanyola es veuria poc afectada pels aranzels, perquè les exportacions espanyoles als EUA “són les més baixes d’Europa”. També ho ha assenyalat el ministre d’Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo, que ha reconegut que en les dades del sector exterior espanyol no s’observa un “impacte significatiu” de la política aranzelària de Trump. A parer seu, una de les fortaleses de l’economia espanyola és que és capaç de resistir “el xoc aranzelari” del conflicte comercial amb els EUA “millor que la resta d’economies” per la seva menor exposició i pel fet de tenir un sector exterior “més competitiu en béns i en serveis”.
De totes maneres, malgrat que, en termes globals, tenen raó, no es pot deixar de banda que ja afecta un seguit d’empreses. En el cas català, per exemple, el mes d’agost les vendes als EUA van ser menors en 99 milions d’euros, respecte del mateix mes del 2024, i pràcticament el 80% d’aquesta xifra se la van repartir entre dos sectors: el farmacèutic i el de cosmètica. Respecte del mes de juliol, la caiguda va ser molt més rellevant, del 50%, uns 255 milions d’euros, però ací hi afecten dos factors: l’entrada en vigor dels aranzels americans i l’estacional. Pràcticament, la meitat de la baixada, se la reparteixen els dos mateixos sectors esmentats, a més el de la química bàsica.
Quant al sector alimentari, que era un dels més temorosos amb la nova situació, Marc Oliveras, cap de l’Àrea de Coneixement i Estratègia de Prodeca, em comenta que els EUA representen “el 3,4% dins el total exportat pel sector, i mantenen la quota històrica d’anys anteriors, cosa que consolida els EUA com un mercat estratègic per als productes catalans, especialment en segments prèmium i transformats”. En el conjunt del gener a l’agost de 2025, les exportacions catalanes al mercat nord-americà han registrat un creixement del 2,3% en valor i del 13,3% en volum”, diu Oliveras, i afegeix: “Aquest comportament indica un augment sostingut de la presència catalana als EUA, amb un impuls significatiu en volum que reflecteix una bona acollida dels productes, però també una lleugera contenció dels preus mitjans, especialment en determinades categories, com el vi, l’oli i els productes elaborats.” De totes maneres, no es pot passar per alt que el subsector de “dolços, cacau i les seves preparacions, articles de confiteria, cafè, te i infusions, el mes d’agost del 2025, les exportacions cauen, en valor, d’un -25,4 respecte del mateix mes del 2024”.
Deixant a banda el cas dels EUA, que ha estat el més espectacular, però no el més important, cal dir de seguida que les exportacions catalanes de béns el mes d’agost han tornat a mostrar una forta resistència, malgrat l’enduriment del mercat. De fet, han crescut d’un 0,2% respecte del mateix mes de l’any passat. Per posar en context aquesta xifra, cal dir que, a tot l’estat espanyol, hi ha hagut una caiguda del -9,3%.
Amb aquesta evolució tan diferent, el pes de les exportacions catalanes ha augmentat fins a representar un 26,5% del total de l’estat espanyol. Quant a l’anàlisi comparativa internacional, les exportacions espanyoles mensuals de mercaderies han tingut un comportament pitjor al de la zona euro (-2,8%) i la Unió Europea dels 27 (-2,8%). Entre les principals economies de la Unió Europea, van créixer únicament les exportacions de França (1,5%). Per contra, van baixar les d’Alemanya (-3,9%) i Itàlia (-1,1%). Fora de la Unió Europea van créixer les de la Xina (4,8%), al contrari que les del Japó (-0,1%) i el Regne Unit (-9,7%).
Si ampliem l’anàlisi a l’acumulat de l’any, les diferències entre Catalunya i tot l’estat són menors. Així, a Catalunya han pujat d’un 1%, i a l’estat espanyol, d’un 0,3%. En aquest període de vuit mesos, destaquen a casa nostra els creixements dels béns d’equipament, amb un 11,3%, i els productes alimentaris, amb un 7,5%, mentre el sector capdavanter per volum, el químic, creix d’un 0,3%.
La duresa de l’any, per als exportadors, no ve només dels EUA, com és lògic, sinó que es nota sobretot en els clients principals, les economies dels quals no passen el millor moment. La dada que ho resum tot és que a la UE-27, en aquests vuit mesos, les vendes han crescut d’un 0,1%, és a dir, pràcticament han repetit, però a França han baixat d’un -1,5% i a Alemanya, un -2,6%. La situació l’ha salvat la “resta de països del món”, és a dir, sense Europa, ni els EUA, ni la Xina, ni el Japó, que han pujat d’un 11%. Aquesta dada em sembla molt important, perquè significa l’esforç que fan els exportadors, que busquen nous mercats per a les seves vendes, que és el camí correcte a seguir en aquests moments. Aquestes exportacions han representat, a l’agost, el 8% del total i la meitat de les pèrdues sofertes a Europa durant aquest mes.
Per als tres mesos vinents, segons l’enquesta de conjuntura de l’exportació, del Ministeri d’Economia espanyol, que es va publicar fa quinze dies, els exportadors veuen un panorama molt complicat, en què tan sols consideren la UE-27 com a mercat en el qual pujaran, mentre que a la resta de països creuen que baixaran, sobretot als EUA. Falta veure si a Catalunya es podrà mantenir el minso creixement positiu respecte de l’any passat o si caurem en la banda negativa.
