Les exportacions alimentàries catalanes creixen d’un 11,5%

Divendres passat, al Congrés Bancari Europeu de Frankfurt, la presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, va ser molt clara amb l’autocrítica que ens hem de fer els països de la Unió Europea si volem superar la situació interna que ha estat empitjorat pels aranzels de Trump. “Una part de la culpa és nostra”, va dir. I va insistir que la Unió Europea havia “de donar prioritat a l’eliminació d’obstacles al mercat interior per aprofitar al màxim el seu potencial econòmic”. I fins i tot va quantificar el mal que ens fèiem entre nosaltres. “L’eliminació de les restriccions de béns i serveis a la UE equivaldria a suprimir fins al 100% dels aranzels sobre els serveis i el 65% sobre els béns.” Per aconseguir aquest objectiu, va proposar tres línies d’actuació urgent: reformar la governança de la UE, introduir un dret de societats uniforme i donar vida al principi de reconeixement mutu entre els països.

Sap que les exportacions internes entre països de la UE podrien millorar i que les petites (i no tan petites) traves que ens posem ho impedeixen. Sense anar més lluny, a Catalunya al setembre vam exportar a la UE el 63% –és a dir, el gruix– de totes les vendes a l’exterior. I si hi afegim els països europeus que no són de la UE, ens n’anem al 76%. Una xifra espectacular, sobretot, si la comparem amb el 3,7% que ha anat als EUA, i que és l’única de la qual es parla.

Cal dir que la senyora Lagarde ha fet aquestes declaracions quan hem sabut les xifres de setembre, període en què sembla que s’han redreçat una mica les vendes a l’exterior als principals països d’Europa. Així, respecte del setembre de l’any passat, a Alemanya, han crescut, d’un 2,2%, després de baixar els darrers mesos; a França, han pujat d’un 6,7%, gràcies a l’exportació d’avions al Llevant (si no, haurien caigut d’un 2%) i a Itàlia, d’un 2,6%. A l’estat espanyol han crescut d’un 2,6%, i a Catalunya, d’un 5,9% molt remarcable.

En aquest augment de les vendes catalanes a l’exterior, han pesat molt els creixements durant el setembre de les exportacions a Alemanya (d’un 9,7%), a França (d’un 7,4%), a Itàlia (d’un 13,2%) i a Portugal (d’un 18,5%), que ja es consolida com el quart client més important. La millora queda reflectida en l’acumulat de l’any. Prenent aquesta dada com a referència, el creixement fins al setembre, de l’1,5%, és l’acumulat més alt d’ençà del març passat. Això representa un punt percentual més que no pas a tot l’estat espanyol (+0,5%).

Sectorialment, el sector químic farmacèutic, que continua essent el més important en valor absolut i representa gairebé el 30% de les exportacions catalanes, ha crescut d’un 1,4% al setembre. També cal destacar, especialment, el sector industrial alimentari, que, amb un creixement de l’11,5% al setembre, s’ha col·locat com el segon sector exportador català, per davant dels béns d’equipament, que han crescut d’un 5%.

El sector alimentari ha exportat al setembre 1.400 milions d’euros (gairebé duplica la xifra del mateix mes de fa tan sols sis anys) i més de 12.200 d’ençà del gener. Són dades molt importants, i per fer-nos una idea del ritme de creixement només cal fixar-nos en el fet que, en aquest mes, l’augment de vendes exteriors catalanes del sector en un any ha estat de 111 milions, i a tot l’estat espanyol, de 159 milions. Això vol dir que set euros de cada deu de creixement estatal al setembre s’han exportat des de Catalunya. Em sembla molt ressenyable, a més, que Catalunya sigui la primera exportadora entre totes les comunitats autònomes en aquest sector.

Demano a Marc Oliveras, cap de l’Àrea de Coneixement i Estratègia de Prodeca (empresa de la Generalitat dedicada a la promoció dels productes agroalimentaris i forestals catalans), que m’expliqui els perquès d’aquest bon comportament. Em respon: “L’exportació agroalimentària catalana ha crescut, impulsada per una combinació de factors de mercat i per l’evolució positiva de determinats sectors i productes. Podem dir que aquest creixement es fonamenta en dues dinàmiques principals. Per una banda, la consolidació de mercats europeus i, per una altra, l’expansió accelerada en mercats emergents de l’Àsia i l’Orient Mitjà.”

Destaca: “En primer lloc, Europa continua essent el pilar de les exportacions, amb increments significatius en països com França (+6,5%), Alemanya (+9,9%), Portugal (+10,9%) i Polònia (+9,3%). Aquest creixement respon a la recuperació del consum després de la pressió inflacionària i a la demanda sostinguda de productes mediterranis.” I afegeix: “Pel que fa als sectors, el principal motor del creixement és el segment Fine Food–Multiproducte, que augmenta d’un 16,2% en valor. Dins d’aquest segment, destaquen els dolços, el cacau, la confiteria i el cafè (+37,2%), a més de les begudes (sucs, aigües, cerveses), amb un +21,9%. Aquest comportament reflecteix la tendència global cap a productes amb alt valor afegit, especialment en mercats asiàtics i de l’Orient Mitjà.”

I conclou: “En síntesi, el creixement del 7,4% acumulat fins al setembre s’explica per la diversificació cap a productes amb alt valor afegit i la penetració en mercats emergents amb demanda creixent, mentre que alguns segments tradicionals, com l’oli i el vi, presenten retrocessos. Estratègicament, prioritzem mercats amb alta elasticitat de demanda, com són Corea del Sud, els Emirats, la Xina, amb productes prèmium.” Vet aquí la raó.

Respecte de les exportacions als Estats Units, l’Idescat i la Cambra de Comerç de Barcelona dedicaven fa uns dies l’enquesta de clima empresarial a preguntar a les empreses catalanes quin impacte havien tingut. Segons que comentava, el tercer trimestre del 2025, el 14,4% dels establiments empresarials de Catalunya declaraven que s’havien vist afectats amb diferents intensitats, com és lògic, per la pujada dels aranzels dels EUA que va entrar en vigor el passat mes d’agost. En el sector de la indústria, gairebé un terç d’establiments es declaraven afectats per aquest fet (32,2%), seguit, a força distància, del comerç (14,9%). A l’altre extrem, els establiments de l’hoteleria són els que es declaraven menys afectats pels aranzels (2,9%), juntament amb la resta de serveis i la construcció (7,9% i 7,8%, respectivament).

Però, més enllà de l’afectació directa hi ha el temor d’allò que pugui passar d’ací a uns quants mesos. I en aquest cas, pugen les xifres, com era d’esperar. Quant a la preocupació per aquesta pujada d’aranzels, tres establiments de cada deu (30,1%) declaraven estar bastant preocupats o molt per aquesta situació. Per sectors d’activitat, la indústria també presentava el percentatge més elevat d’establiments bastant preocupats o molt (45,1%) pel que pugui succeir.

I, finalment, en relació amb les accions que haurien d’emprendre els governs per a minimitzar l’impacte de la pujada d’aranzels, en destacaven tres: les negociacions i la diplomàcia comercial a escala política (diàleg bilateral, aliances internacionals per a millorar les condicions d’exportació; 88,1%), el foment de la producció local (simplificació administrativa i normativa, més formació, més innovació; un 87,4%) i la reducció de costos logístics (millorar infrastructures i reduir costos de duanes; 86,1%). Aquestes tres accions també presenten els percentatges més elevats a tots els sectors d’activitat i totes les grandàries.

De moment, al setembre les exportacions catalanes als EUA han baixat d’un 2,5% interanual i, d’ençà del gener, un acumulat -1,9%. Un acumulat que és molt més alt a tot l’estat espanyol, un -7,4%. La incertesa, en definitiva, continua essent el factor més arrelat entre l’empresariat en aquests moments.