23.03.2017 - 13:05
MADRID, 23 (EUROPA PRESS)
Un estudi en el qual participa la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i les universitats de Salamanca i de Múrcia ha confirmat com el canvi climàtic i l’activitat humana amenacen la diversitat dels borinots (Bombus) a la serralada dels Pirineus, en no detectar la presència de noves espècies i dues subespècies d’aquest tipus d’abelles, entre les registrades anteriorment en aquesta serralada. Declivis similars també s’han constatat en zones de Nord Amèrica, Àsia i Europa, segons informa l’entitat acadèmica.
En concret, els Pirineus, a més de la seva importància biogeográfica per la concurrència de fauna mediterrània, europea i d’alta muntanya, és la zona ibèrica més rica en aquests insectes.
En aquest sentit, la professora i investigadora del Departament de Zoologia i Antropologia Física de la UCM i una de les autores del treball, publicat a Zootaxa, Concepción Ornosa, ha afirmat que “anteriorment, es coneixien 37 espècies de borinots als Pirineus, mentre que ara se n’han trobat 28”.
En l’estudi s’ha analitzat una mostra de 1622 individus i de les 28 espècies oposades, 14 han patit reducció de les seves poblacions. A més, en la majoria, s’ha observat un escurçament del rang altitudinal i una tendència ascendent, és a dir a assentar-se o romandre en zones més altes i més ben conservades.
Algunes d’aquestes espècies estan incloses en les Llistes Vermelles d’Espècies Amenaçades d’Espanya i d’Europa (Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa).
SENSE RIVAL ALS HIVERNACLES
El paper dels borinots en els ecosistemes silvestres i agrícoles és essencial, per això en preocupa el declivi. “Les espècies del gènere Bombus són de les millors polinitzadores agrícoles i no tenen rival en els cultius d’hivernacle”, ha apuntat la investigadora. Per tant, el problema de la seva reducció és tant ecològic com a econòmic.
Algunes causes d’aquest descens podrien ser el canvi d’usos del sòl, la introducció de biocides en l’agricultura des de fa dècades, l’escalfament global o la infecció per patògens, segons la científica de la UCM.
“La pèrdua d’hàbitat, és a dir, la pèrdua o reducció de pastures o de matolls de les muntanyes fa que els borinots manquin dels seus recursos alimentosos principals i fins i tot de llocs adequats per construir els seus nius –ha afegit Ornosa–. Això repercuteix en la reducció de les seves poblacions i en les seves possibilitats de supervivència”.
En la investigació, els experts insisteixen en la necessitat “urgent” de protegir aquestes espècies de borinots a través de mesures entre les quals es troben la conservació i restauració de les plantes que els serveixen d’aliment i refugi o la protecció estricta d’espais concrets lliures d’impactes humans, fins i tot en territoris ja protegits dels Pirineus.
