28.03.2026 - 21:40
Si aquestes setmanes l’onada del Rassemblement National a la plana del Rosselló ha acaparat l’atenció, així com l’alta taxa d’abstenció a Perpinyà i als principals municipis de la perifèria, els resultats al rerepaís nord-català presenten una realitat sociopolítica diferent. La cartografia de la participació en les eleccions i la proposta política dels candidats a les eleccions dibuixen, sense filtre, un territori dividit entre dues dinàmiques molt diferents.
En primer lloc, la participació electoral, en les municipals del 2020 i del 2026 i en les departamentals i regionals del 2021, puja amb el relleu. Així, els municipis dels contraforts de les Corberes, de l’Albera, dels altiplans de la Cerdanya, de la vall conflentina de la Tet i vallespirenca del Tec, registren una mitjana d’un 65%-75% de participació. Aquesta assiduïtat a les eleccions s’explica per la tipologia pobletana dels municipis del rerepaís, on, contràriament a la plana, l’eixamplament urbanístic ha estat històricament limitat aquests últims quaranta anys. Nogensmenys, en aquests pobles, els problemes socials són similars als de les grans ciutats dormitori rosselloneses: envelliment dels habitants –la meitat tenen més de seixanta anys–, crisi de la producció agrícola tradicional, arribada de jubilats o aturats del nord de França, desigualtats socioeconòmiques, poca oferta laboral qualificada i, com a les estacions balneàries, multiplicació de residències secundàries i de “ciutadans temporals”. Però a les comarques del Vallespir, el Conflent, la Cerdanya i el Capcir, els nuclis tradicionals semblen resistir també al desarrelament dels habitants de la plana i a la despersonalització dels espais habitats. Nuclis de 500 habitants o 1.000, amb ajuntaments que reben poques subvencions i on la política municipal depèn molt sovint de la participació ciutadana i dels esforços del teixit associatiu. Un fet que ha pogut alimentar l’adhesió als projectes municipals i generar certa proximitat entre els elegits i els electors.
En segon lloc, de moment, quant a la proposta política, el rerepaís muntanyós resisteix a la gran onada d’extrema dreta que ha inundat últimament tota la perifèria de Perpinyà. Si el Rassemblement National ha aconseguit de guanyar en municipis importants de la plana, i si ha sabut portar un primer candidat a molts pobles de la gran circumval·lació de Perpinyà, la vague bleue marine ha acabat de morir a les portes del Conflent. Bo i pujant cap a Prada (Conflent) i Ceret (Vallespir), l’antiga cintura roja del Canigó, antiga vall minera i de petits productors agrícoles, ha deixat un substrat electoral important per a les llistes socialistes i d’esquerra. A Ceret, Michel Coste guanya de costat de François Brulé, tots dos en una llista d’esquerra agrupada, amb un 60,5% de participació. A Prada, Aude Vivès, també d’esquerra, guanya Julien Audier-Soria per poc (51% i 48% de vots, respectivament), amb una participació d’un 67%. El Voló, que té la participació més baixa del Vallespir amb un 58% dels inscrits, veu la victòria massiva de Patrick Francés en dues llistes de dreta. A Banyuls de la Marenda (Rosselló), poble de l’escultor Aristides Maillol, és Aurélie Maillols qui s’emporta l’ajuntament, amb una llista d’esquerra, i un 76% de participació. Si mirem l’esquerra moderada, unes quantes llistes de centredreta i dreta moderada s’han emportat també l’Illa (Rosselló), amb Alain Fabresse al capdavant, que ha sabut mobilitzar un 70% dels votants del municipi. La situació és similar a Pesillà de la Ribera i a Portvendres (Rosselló), amb la reelecció de Grégory Marty, que s’havia fet conèixer amb la defensa de l’ús del català als plens municipals. Al seu costat, a l’ajuntament dels Banys d’Arles (Vallespir), Maria Costa s’emporta per segona vegada l’ajuntament. La batlessa també s’havia alçat contra les decisions de la prefectura d’aquests últims anys. A Millars (Rosselló), Joseph Olive ha guanyat el municipi amb el suport d’Unitat Catalana, nova personalitat en el panorama polític català. S’hi afegeix Claude Ferrer, reelegit a Prats de Molló i la Presta (Vallespir), amb un 64% de participació. A la Cerdanya, les llistes sense etiquetes van ser majoritàries, com ara a Font-romeu (Alta Cerdanya), on Alain Luneau va ser reelegit. En municipis com ara Oceja (Alta Cerdanya), la Guingueta d’Ix (Alta Cerdanya) i els Angles (Capcir), hi ha influït la presència d’Hervé Pi (coordinador de l’ANC). Cal destacar que, tot i ser una de les estacions d’esquí més importants de Catalunya Nord, els Angles ha tingut una participació d’un 69% dels inscrits.
Políticament, l’estabilitat d’aquests municipis és un desafiament important per al territori. A banda de ser pobles menuts i rurals, s’agrupen al voltant de set mancomunitats, de les onze que componen Catalunya Nord. Administrativament, les mancomunitats –o comunitats de comunes– tenen un poder crucial, sobretot quant a l’ordenació urbanística, les polítiques turístiques i l’oferta cultural. Si a la plana el nou panorama polític amenaça les poques polítiques ambientals i lingüístiques a favor del català que s’havien desplegat aquests últims anys, el rerepaís pot portar una contraproposta interessant que vindria de la militància de certs batlles, com ara els dels Banys d’Arles i de Millars, i de l’ample teixit associatiu i la multitud de les entitats actives al Conflent i al Vallespir.
