Manuel Valls queda fora del nou govern francès

El primer ministre de França, Sébastien Lecornu, ha format avui un nou govern amb la missió clara d’aprovar un pressupost per al 2026 abans de final d’any. És el segon executiu que presenta en solament una setmana, fet que reflecteix la urgència i la inestabilitat política que sacsegen l’Assemblea francesa.

Lecornu ha remarcat en un missatge a les xarxes socials que l’objectiu del nou gabinet és “proporcionar a França un pressupost”, i ha agraït als membres “el compromís desinteressat, més enllà dels partits”.

Figures clau i continuïtats

El ministre de Justícia, Gérald Darmanin, es manté en el càrrec, així com Jean-Noël Barrot a Exteriors i Philippe Tabarot a Transports. També destaca el nomenament de Laurent Núñez com a nou ministre de l’Interior i Édouard Geffray al capdavant d’Educació.

Un cas particular és el d’Annie Genevard, ministra d’Agricultura, que continua malgrat les crítiques del seu partit, Els Republicans, que ha advertit que qualsevol membre integrat al govern ho fa “a títol individual”. També ha transcendit la sortida de Manuel Valls, que ja no forma part del nou executiu. Valls havia estat ministre d’ultramar en el govern de Francois Bayrou i havia estat ratificat per Lecornu en el seu primer executiu.

Un govern de transició o de resistència?

Aquest nou executiu s’ha anunciat després d’haver visitat Lecornu el president Macron a l’Elisi. La trobada tenia com a objectiu principal preparar la tramitació dels comptes públics, que han de ser validats pel Consell de Ministres, previsiblement demà, per tal que el projecte de llei pugui entrar a temps a l’Assemblea francesa.

Si no s’aprova abans del 31 de desembre, França entraria en una situació legalment i políticament incòmoda. Fonts properes al govern no descarten tornar a recórrer a l’article 49.3 de la constitució francesa, que permet d’imposar un projecte de llei sense votació parlamentària, tot assumint el risc d’una moció de censura. Amb aquest moviment, Lecornu intenta guanyar temps i legitimitat, però ho fa en un context de minoria parlamentària i creixent polarització, amb una extrema dreta reforçada i una esquerra fragmentada. El nou govern té, per ara, una missió tècnica i urgent, però el rerefons polític és clar: evitar una crisi institucional que qüestioni la capacitat del govern de governar.