30.01.2026 - 19:40
Coincidint amb el darrer dia feiner de gener, avui hem tingut una veritable pluja d’estatístiques, totes avançades, tant aquí com a l’estranger. I cal dir de seguida que, en general, han estat força positives i, en alguns casos, millor que no pas esperaven els analistes. Personalment, dono molta importància al creixement registrat el darrer trimestre de l’any passat a la zona euro, perquè, tot i que encara és minso, significa una entrada lleugera d’aire fresc en un ambient molt enrarit, cosa que ja li convenia.
Malgrat les tensions comercials pels capricis de Donald Trump, la zona euro va registrar un creixement de l’1,5% el 2025, superior a les expectatives, i continua així la seva recuperació després del 0,4% registrat el 2023 i del 0,9% del 2024. Aquesta primera estimació publicada avui per l’Eurostat reflecteix una activitat econòmica més dinàmica que no pas es preveia a final d’any. Supera, per exemple, les previsions dels economistes entrevistats per Bloomberg, que preveien una mitjana de creixement anual de l’1,4%, i també és superior a la projecció mateixa de la Comissió Europea (1,3%). El PIB dels països que comparteixen la moneda única ha augmentat d’un 0,3% el quart trimestre del 2025, en comparació amb el trimestre anterior, i ha progressat d’un 1,3% interanual respecte d’un any abans, segons que ha precisat l’Institut d’Estatístiques Europeu.
És una bona notícia perquè, si hi ha res que ens hagi fet patir tot l’any, ha estat la mala salut europea, que no acaba de millorar. No és que la xifra final sigui per a saltar d’alegria, però, si més no, és millor del que es temia. Això vol dir que hem arrencat el 2026 amb una mica més d’esperança. De totes maneres, val a dir que els grans vagons del tren europeu mostren uns creixements que han de millorar molt per aportar la tranquil·litat necessària. Pensem que França, per exemple, ha crescut d’un 1,1%; Itàlia, d’un 0,8%; i Alemanya, d’un 0,4%. És important que la primera economia europea s’hagi redreçat, si bé lleugerament, gràcies a l’augment de la despesa de consum privada i pública, després de dos anys de recessió, segons un comunicat de l’oficina d’estatístiques, que, tanmateix, no deixa d’apuntar que encara persisteix la crisi industrial.
L’estat espanyol s’ha situat al capdavant un trimestre més, i ha presentat un creixement del PIB per a tot l’any del 2,8%, amb una estirada el quart trimestre del 0,8% sobre l’anterior, la qual cosa vol dir que ha acabat el 2025 amb una bona embranzida. Ho indiquen les primeres estimacions provisionals publicades avui per l’INE. D’aquesta manera, es confirma que és l’economia més dinàmica dels grans països europeus, malgrat l’alentiment respecte de l’any anterior, que va tancar amb un 3,5%. Un any més, doncs, el seu creixement supera el ritme de la zona euro, gràcies particularment a l’impuls del consum de les famílies i del turisme, però també al fort augment de les exportacions de serveis no turístics, en concret, en el sector de les finances, del transport, de l’enginyeria i de la tecnologia. A Catalunya sabrem el creixement oficial avançat del 2025 el 9 de febrer per l’Idescat.
Respecte del consum, l’augment de la despesa de les llars es va accelerar fins el 3,4% el 2025 i es recolza en la bona creació de llocs de feina, segons que reflectia aquesta mateixa setmana l’EPA del darrer trimestre del 2025. A més, segons que diu el ministeri espanyol, el consum també es recolza en la recuperació del poder adquisitiu de les famílies, que va créixer d’un 1,5% el 2025, amb pujades dels salaris per sobre de la inflació. I també cal ressenyar que, per la part de la inversió, el creixement es va accelerar fins el 6,3% el 2025, i hi destaquen l’augment de la construcció (5,2%) i dels béns d’equip (9%9.
El ministre d’Economia, Comerç i Empresa espanyol, Carlos Cuerpo, s’ha mostrat optimista i aquest matí ha assenyalat que l’acceleració del PIB el darrer trimestre del 2025, quan va avançar d’un 0,8%, es traduiria en un “arrossegament més gran del creixement” durant el 2026. I ha afegit: “És una setmana de notícies estatístiques i de dades per a estar satisfet com a ministre d’Economia.” En aquest sentit, cal recordar que, el 2026, l’estat espanyol tornarà a ser al capdavant dels principals socis europeus, segons les darreres previsions de l’FMI, de fa tan sols un parell de setmanes.
La segona bona notícia a què es referia el ministre té a veure amb els preus. En efecte, l’IPC avançat del gener ha moderat el creixement, i ha passat del 2,9% del desembre al 2,4% actual. Això implica deixar la taxa en el seu nivell més baix d’ençà del juny, i és el seu descens de més entitat d’aquests darrers deu mesos. Segons que apunta l’INE, la moderació s’explica, principalment, per la caiguda dels preus dels carburants respecte d’un any enrere i per una pujada més continguda del preu de la llum. Però la tendència a la baixa mostrada per l’índex general en aquesta estrena del 2026 no s’ha traslladat a la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics), que es manté en el 2,6% per tercer mes consecutiu. Cal destacar que els preus de consum registren al gener una taxa del -0,4%, respecte del mes de desembre.
Com cada any, el mes de gener, l’INE fa un estudi detallat dels canvis esdevinguts en el mercat, la qual cosa es veu reflectida en una estructura de ponderacions de l’IPC renovada, que reflecteix la importància relativa dels components de la cistella de la compra, segons la despesa en consum que fan les llars. Com en els darrers exercicis, dins l’índex torna a baixar el pes dels aliments, es manté el de l’habitatge i puja el dels transports. Cal fer una menció especial de l’hoteleria i restauració, que augmenta substancialment i gairebé es col·loca al capdavant, on continua havent-hi els aliments. Però, per fer-nos una idea del canvi, hem de pensar que, el 2024, els aliments ponderaven amb un 19,2% sobre el total i l’hoteleria, amb un 13,9%. I enguany són el 17,4% i el 17,0%, respectivament. És a dir, en només dos anys, la diferència entre els dos principals epígrafs de la despesa familiar ha passat dels cinc punts percentuals a només mig punt. Sembla evident que sortim molt més i que deixem més diners menjant fora de casa.
