L’augment de la radiació solar a Girona s’enfila al 10% en mig segle

El Grup de Física Ambiental de la Universitat de Girona (UdG) ha detectat que la radiació solar ha augmentat d’un 8%-10% en mig segle. Dels anys noranta ençà, l’equip encapçalat pel físic, professor i investigador de la UdG, Josep Calbó, mesura la radiació a Girona i ha comprovat que creix més d’un 2% cada dècada. Calbó assenyala que hi ha dues causes principals: per una banda, que “l’atmosfera està més neta que en el segle passat”, i per una altra, que s’ha reduït la nuvolositat. Un dels riscs, segons l’investigador, és que el clima mediterrani canviï.

El Grup de Física Ambiental investiga dels anys noranta ençà l’evolució de la radiació solar, la insolació i la nuvolositat. Amb diferents aparells i dispositius, prenen mesures diàries des del terrat de l’edifici II de l’Escola Politècnica Superior, on tenen un laboratori.

Josep Calbó i els més membres del grup han comprovat que la radiació solar, i per tant també la insolació, canvia amb el temps. Entre els anys 1950 i 1980 hi va haver un període d’enfosquiment. Després, entre els anys vuitanta i ara, han detectat un “abrillantament”, és a dir, l’augment de la radiació. “Més o menys creix a un ritme d’un 2% cada dècada aquí a Girona, però és extrapolable al conjunt de la península Ibèrica, a Europa i als Estats Units. En cinquanta anys, ha augmentat entre un 8% i un 10%”, explica Calbó.

Per calcular-ho, fan una mitjana perquè el clima no és igual cada any. “La radiació del 2024 pot tenir un valor més baix que la del 2023. Quan es fa l’anàlisi de tendències climàtiques, cal tenir en compte la variabilitat. És per això que analitzem la radiació per dècades: el que importa és la tendència de molts anys, malgrat la variabilitat anual.”

Atmosfera més neta i menys nuvolositat

L’increment té dues causes. En primer lloc, l’atmosfera és més neta ara que els anys cinquanta o seixanta. “Aleshores es cremaven molts més combustibles, a les indústries no hi havia filtres, ni als cotxes, i es generaven moltes més partícules”, detalla Calbó. A partir dels anys setanta es van aplicar lleis i normatives per reduir la contaminació. Això ha fet l’atmosfera més transparent i, per tant, arriba més radiació. “Quan es van prohibir els aerosols, es va netejar l’atmosfera i això està bé, però, en canvi, ha fet augmentar la radiació que rebem”, explica.

En segon lloc, ha disminuït la nuvolositat a tots la Mediterrània, en bona part per canvis en els patrons de circulació atmosfèrica. Calbó remarca que hi ha un anticicló subtropical que ara és al nord d’Àfrica, però “semblaria que tendeix a pujar de latitud a causa del canvi climàtic”. “Cada cop serem més a prop d’aquest anticicló, i així els anticiclons impedeixen els moviments verticals de l’aire i, per tant, que es formin núvols. Si hi ha menys nuvolositat, arriba més radiació.”

El físic destaca que aquest augment pot causar canvis en el clima mediterrani. “Humans, plantes i animals ens hem adaptat a certes condicions de temperatura, humitat i radiació. Si la radiació creix molt, tant plantes com persones patiríem i ens caldria reubicar-nos en un altre clima.”

Per contra, Calbó veu una part positiva en l’augment d’aquest valor: “Es podrà produir més energia solar.”

Amb tot, conclou que “cal continuar investigant per a entendre més i millor el sistema climàtic, les conseqüències que el canvi climàtic pot tenir al nostre país i les afectacions a les societats humanes”.