L’Audiència espanyola considera l’espionatge a Mas un intent de manipulació electoral

L’Audiència de Barcelona ha avalat la decisió que l’Audiència espanyola assumeixi la querella presentada pel president català Artur Mas contra l’ex-ministre espanyol d’Interior, Jorge Fernández Díaz, i altres implicats en l’anomenada operació Catalunya i els atacs amb el programari Pegasus. La sala ha conclòs que els fets denunciats no solament afecten la intimitat de Mas com a individu, sinó que hi havia una intenció política més profunda: “Incidir en un canvi de govern” i “fer perdre la majoria absoluta de CiU”.

En una interlocutòria, la secció tercera de l’Audiència de Barcelona ha desestimat el recurs de Mas contra la decisió del jutjat d’instrucció 31 de Barcelona, que havia desestimat la querella inicial. El tribunal considera que, com que els fets afecten l’exercici de les funcions de Mas com a president de la Generalitat, la competència per investigar la causa correspon a l’Audiència espanyola.

L’objectiu: canviar el resultat electoral de CiU

L’Audiència de Barcelona avala els arguments de la fiscalia, però va més enllà, assegurant que els atacs amb Pegasus que Mas va patir no solament cercaven buscaven vulnerar els drets de l’expresident, sinó que tenien un propòsit clarament polític: que CiU perdés la seva majoria absoluta. En paraules del tribunal, l’espionatge, a més de vulnerar la intimitat, pretenia “incidir en un canvi de govern” i manipular els resultats electorals. Sobre això, els magistrats assenyalen que el cas de Mas excedeix altres querelles per espionatge que s’han presentat en el passat, com la del mateix president actual de la Generalitat, Pere Aragonès, que va ser arxivada per un jutjat ordinari a Barcelona. A diferència d’aquesta causa, l’espionatge contra Mas, a parer de la sala, afectava la forma de govern de la Generalitat, una qüestió que entra dins la competència de l’Audiència espanyola.

L’ús dels aparells de l’Estat per orquestrar l’espionatge

A l’interior de la querella, Mas exposa que l’espionatge no es va limitar a l’ús de Pegasus per vigilar les seves comunicacions, sinó que va formar part d’una campanya orquestrada pel govern del PP per desestabilitzar i desprestigiar responsables de CDC, tot utilitzant els aparells de l’estat. La querella també assenyala que membres del govern espanyol i de la policia espanyola van formar part d’aquesta “organització criminal” per tal de manipular els resultats electorals a favor del PP.

Implicats en la querella

A més de Fernández Díaz, la querella de Mas també implica l’ex-secretari d’Estat de Seguretat Francisco Martínez, així com els comissaris jubilats José Manuel Villarejo, Eugenio Pino i Marcelino Martín Blas, coneguts com a membres de la policia patriòtica. També se citen els ex-directors del CNI Félix Sánz Roldan i Paz Esteban, als quals s’atribueix la utilització de Pegasus per vigilar Mas.