L’associació de l’advocat d’Homs presenta una querella al TS contra vuit magistrats del TC per prevaricació

  • Drets considera que la reforma del Tribunal Constitucional atenta contra la legalitat espanyola per suspendre autoritats públiques

VilaWeb
03.04.2017 - 13:31

Drets considera que la reforma del Tribunal Constitucional atenta contra la legalitat espanyola per suspendre autoritats públiques

MADRID, 3 (EUROPA PRESS)

L’associació d’advocats Drets ha presentat aquest dilluns una querella per prevaricació contra vuit magistrats del Tribunal Constitucional que van desestimar a final del 2016 sengles recursos d’inconstitucionalitat presentats per la Generalitat de Catalunya i el Govern basc contra la reforma del Tribunal Constitucional que, al seu judici, atempta contra la legalitat espanyola i dota de capacitat per suspendre de les seves funcions a autoritats públiques.

El president de l’associació i advocat de l’exportaveu del PDeCAT al Congrés Francesc Homs, Sergi Blázquez, i l’advocat del col·lectiu Agustí Carles han interposat al Tribunal Suprem una querella contra l’expresident del TC Francisco Pérez de los Cobos, l’actual president, Juan José González Rivas, la vicepresidenta, Encarna Roca, i els magistrats Andrés Ollero, Santiago Martínez-Veres García, Pedro José González-Trevijano, Ricardo Enríquez Sancho i Antonio Narváez.

Precisament aquests van ser els magistrats que van desestimar en dues sentències els recursos presentats pels dos governs autonòmics. Segons ha dit Blázquez als mitjans de comunicació –després de registrar la querella en l’alt tribunal–, són dues resolucions preses a “consciència i a gratcient” que no se segueix l’establert en el Codi Penal i, per tant, es comet un delicte de prevaricació.

Així mateix, tant Blázquez com Carles, que s’han presentat com advocats “contra la catalanofòbia”, han destacat que no es dirigeixen contra els tres magistrats que van emetre vots particulars, Adela Asúa, Francisco Valdés Dal-Ré i Juan Antonio Xiol.

SOL·LICITA LA DECLARACIÓ MAGISTRATS DELS VOTS PARTICULARS

És més, el col·lectiu presidit per l’advocat d’Homs demana en la querella que aquests tres magistrats declarin com a testimonis “no per donar compte dels seus vots particulars ni les seves deliberacions que són secretes, sinó perquè expliquin tots els motius extrajurídics i extraconstitucionals” que es van tenir en consideració per dictar les dues sentències contra els recursos dels governs basc i català.

Aquesta querella de 57 pàgines s’ha presentat setmanes després que el Tribunal Suprem hagi condemnat Homs a un any i un mes d’inhabilitació per desobeir el Tribunal Constitucional per la seva participació en l’organització de la consulta sobiranista del 9 de novembre del 2014, quan era conseller de la Generalitat. L’exportaveu del PDeCAT va perdre aquest dimecres passat la seva condició com a diputat quan el president de l’alt tribunal, Carlos Lesmes, va enviar al Congrés l’acte d’execució de la sentència.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya també ha inhabilitat l’expresident de la Generalitat Artur Mas a dos anys; l’exvicepresidenta Joana Ortega a un any i nou mesos; i l’exconsellera Irene Rigau a un any i mig pels mateixos fets.

“INCOHERÈNCIA FLAGRANT”

El col·lectiu de juristes entén que la reforma de la Llei del Tribunal Constitucional atenta contra el principi d’inviolabilitat dels representants polítics i contra l’Estatut del treballador públic. Segons expliquen en un comunicat l’associació, la modificació legislativa ha dotat de capacitat executiva el tribunal per imposar multes i suspendre de les seves funcions autoritats, treballadors públics o particulars que incompleixin les resolucions del TC.

També, destaca que el TC permet que el Govern prengui les “mesures adequades per fer complir les sentències”, cosa que per a Drets és una “incoherència flagrant ja que l’Estat pot ser que sigui la part demandant en molts casos”.

A més per a l’associació, la reforma de la Llei orgànica 15/2015 atenta contra la legalitat espanyola perquè en “circumstàncies d’especial transcendència constitucional”, com va ser, segons la seva opinió la celebració de la consulta sobiranista, el Tribunal Constitucional pot prendre les mesures que creï convenients “ja sigui d’ofici o a petició del Govern espanyol sense necessitat d’escoltar a ningú”.

Ens ajudeu a fer un plató?

Fem una gran inversió per a construir un plató televisiu i poder oferir-vos així nous formats audiovisuals de qualitat.

Gràcies per fer-ho possible.

(Pagament amb targeta o Bizum)

Fer-me'n subscriptor