16.03.2026 - 18:09
|
Actualització: 16.03.2026 - 18:28
“No respondré cap pregunta que em facen els diputats”, ha dit Josep Lanuza, l’assessor privat de Carlos Mazón en la sessió d’investigació del congrés espanyol. I no n’ha respost cap. Així, doncs, la sessió de vesprada s’ha convertit en tot un seguit de monòlegs dels portaveus dels partits. Tots, excepte el PP, han retret a Lanuza el fet de no haver volgut respondre les preguntes dels diputats. Fins i tot Vox li ha dit que cometia una errada gravíssima.
A sou del PP
Josep Lanuza és un assessor polític extern que paga el Partit Popular, que treballava amb Carlos Mazón d’abans d’arribar a la Generalitat i tot. Té un passat com a regidor del PSPV, partit que va abandonar ja fa molts anys per desavinences internes. Lanuza ja ha declarat com a testimoni a la jutgessa de Catarroja que instrueix la causa de la gota freda. El motiu pel qual el va citar era perquè era una de les persones que van acompanyar Carlos Mazón al CECOPI el 29 d’octubre de 2024 a la vesprada, quan l’ex-president va arribar al Palau de la Generalitat poc abans de les vuit.
En la declaració a la jutgessa, Lanuza va dir que el president havia arribat al palau a dos quarts de vuit de la vesprada i que van fer una reunió que va durar entre un quart d’hora i vint minuts. Uns dies abans, els escortes de l’ex-president havien dit que Mazón havia arribat al palau poc abans de les vuit, que va pujar un moment al despatx i que va tornar a baixar-ne per anar al CECOPI.
L’enuig d’Àgueda Micó
Aquest desfasament horari ha estat criticat per la diputada de Compromís Àgueda Micó, que li ha retret el silenci: “Respondre al poder judicial és molt important, però també al legislatiu. És una catàstrofe política, i és important que els valencians escolten el relat d’allò que va passar aquell dia.” I després ha recordat que la cap de premsa de l’ex-president, Maite Gómez, va admetre que van donar set versions o vuit diferents.
En el paper d’assessor de l’ex-president, Micó li ha atribuït la construcció d’aquests relats.
Mentre Micó Parlava, Lanuza continuava en silenci i de tant en feia carasses. També consultava el mòbil i prenia alguna nota. Javier Sánchez, del grup mixt, prou enutjat amb l’actitud de l’assessor a sou del PP, li ho ha retret. A més, li ha preguntat si no donava cap valor o legitimitat als diputats del congrés. “A vegades el silenci és molt eloqüent”, li ha dit.
L’autor del relat
Javier Sánchez ha dit que Josep Lanuza va ser qui va ajudar a preparar el relat a Carlos Mazón i que ho va fer fins que va dimitir. Li ha preguntat si el va ajudar a amagar la llargada del dinar amb Maribel Vilaplana, si el va ajudar a difondre la mentida que havia treballat tota la vesprada al Palau de la Generalitat o si va ser ell qui el va assessorar perquè anàs al funeral d’estat a desgrat de les víctimes.
La diputada d’Esquerra Republicana, Teresa Jordà, li ha reconegut el dret de no respondre als diputats, però li ha recordat que els afectats i tots els ciutadans tenien dret d’escoltar les seues respostes: “El seu silenci no ens aturarà als diputats a continuar cercant la veritat perquè ho devem a les famílies.” Jordà, que ha renunciat a preguntar-li res, ha dit que la tasca dels assessors era construir relats per a explicar allò que passava o allò que els governs no volien que sàpiga la població: “M’hi jugaria un parell de dits de la mà que vostès es van inventar un molt bon relat. En aquesta comissió hem vist coses molt estranyes, però una de les més sorprenents és aquesta reunió”, ha dit en referència a la seua declaració judicial sobre els vint-i-cinc minuts que deia que va durar la reunió de Mazón al despatx del palau.
Al bàndol de Salomé Pradas
El diputat de Sumar, Nahuel González, ha estat un dels que més enuig ha mostrat a l’hora d’adreçar-se a l’assessor de Carlos Mazón. Li ha preguntat si era conscient que amb la negativa a respondre les qüestions es posava al bàndol de Salomé Pradas, i l’ha acusat d’haver-se burlat dels valencians.
González ha donat l’oportunitat a Lanuza de demanar perdó a les víctimes, cosa a què també s’ha negat. “El seu silenci és complicitat i el perseguirà tota la vida. Vostè no calla per por d’acabar a la presó, perquè no hi tenia cap responsabilitat. Calla per defensar el seu lloc de feina i, quan hi ha tants morts damunt la taula, això és molt miserable”.
La diputada socialista, Marta Trenzano, ha aprofitat que el portaveu de Vox Ignacio Gil Lázaro ha recordat que Josep Lanuza va militar al partit socialista per a dir-li que avui s’alegrava molt que decidira de canviar de bàndol: “Per la seua actitud i el poc patriotisme valencià que demostra, crec que encaixa molt millor en el PP que en el PSPV.”
Trenzano li ha recordat que ell no tenia cap paper en el CECOPI i ha dit que Mazón li va dir que pujara al cotxe perquè s’havia de controlar la comunicació, com els havia ordenat el líder del PP espanyol, Alberto Núñez Feijóo. També l’ha acusat d’haver mentit en seu judicial quan va dir que l’ex-president va arribar al Palau de la Generalitat a dos quarts de vuit i de ser l’artífex del canvi d’actitud de Mazón respecte del govern espanyol, quan va passar del “estimat president” a “Pedro Sánchez ens ha abandonat”.
Les reiteracions del PP
Quan ha pres la paraula el portaveu del PP, César Sánchez, la majoria dels diputats ja havien abandonat la sala de la comissió. Al seu costat seia Fernando de Rosa, que somreia i afirmava amb moviments de cap ostentosos les paraules de Sánchez, que ha repetit els mateixos arguments que el PP defensa d’ençà del primer dia sobre la falta d’informació de les agències estatals, per exemple. El PP és qui va contractar Lanuza i qui li pagava el sou d’assessor de Carlos Mazón.
Sense gens d’interès perquè Josep Lanuza li responguera, li ha llançat preguntes retòriques, com ara si pensava que el País Valencià estava més preparat per a una possible nova gota freda o si pensava que el pantà de Forata ara era més segur que abans.
Sánchez no ha volgut desaprofitar l’ocasió per a dir amb alegria que el TSJ valencià havia refusat d’investigar Carlos Mazón.
