16.01.2017 - 17:35
La proximitat entre les dues famílies reials, “factor clau” per a les empreses espanyoles
MADRID, 16 (EUROPA PRESS)
L’Aràbia Saudita va ser el 2015 el segon client de la indústria militar espanyola, que va exportar a aquesta potència del Golf Pèrsic material de Defensa per valor de 546 milions d’euros, segons dades del Centre Delàs d’Estudis per la Pau recollits en un informe de la Fundació Alternatives.
En el document ‘Aràbia Saudita: un gegant amb peus de petroli’ de la investigadora Itxaso Domínguez d’Olazábal, l’autora dedica un apartat a les relacions d’Espanya amb aquesta monarquia absoluta, el primer país de la regió amb el qual Espanya va entaular relacions diplomàtiques quan el franquisme va buscar aproximar-se a l’Amèrica Llatina i el món àrab per superar l’aïllament de què era objecte després de la Segona Guerra Mundial.
Coincidint amb la visita del rei Felip a Riad, Domínguez afirma que l’Aràbia Saudita és un dels principals aliats d’Espanya al Pròxim Orient, “com evidencia l’augment de la col·laboració en matèria de seguretat i antiterrorisme”.
A partir del 2013, les exportacions de material de Defensa d’Espanya a l’Aràbia Saudita van fer un salt qualitatiu i van passar de 21 milions d’euros el 2012 a més de 400 milions l’any següent. El 2015 van arribar als 546 milions d’euros.
La construcció de l’AVE entre la Meca i Medina per un consorci espanyol –el projecte més important aconseguit per empreses espanyoles a l’estranger, per 5.400 milions d’euros– o la participació en la posada en marxa de tres línies del Metro de Riad són un exemple de com les empreses espanyoles estan cada vegada més presents al país, sobretot en sectors en els quals Espanya té avantatge comparatiu, com és el cas de les infraestructures, l’energia, la tecnologia i els serveis.
L’autora sosté que les relacions “cordials” que manté la Casa Reial espanyola amb la dinastia dels Saud es consideren “un factor clau” perquè les empreses espanyoles hagin pogut participar en el procés de modernització del país àrab.
Però l’Aràbia Saudita és, a més, un dels principals subministradors de petroli a Espanya i el país àrab amb més interessos econòmics al nostre país, on ha invertit 71,68 bilions d’euros entre el 1993 i el 2008, segons dades del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme.
ELS REPTES INTERNS
Més enllà de presentar una panoràmica de les relacions bilaterals, l’anàlisi exposa com l’Aràbia Saudita fa front en el pla domèstic “a una bomba de rellotgeria econòmica, social, demogràfica i sectària”. “Alguns dels problemes que van portar els ciutadans a prendre els carrers per provocar la caiguda de governants autoritaris en països més pobres, com Egipte i Tunísia, són avui motiu de tensió al país: Corrupció, desocupació, pobresa i absència de qualsevol perspectiva seriosa de reforma política”, avisa.
El pacte social pel qual els ciutadans renuncien a un model de democràcia a canvi de rebre una sèrie de subsidis, entre els quals hi ha els que fan del petroli i l’electricitat béns extremadament barats, podria veure’s amenaçat per les retallades que els governants saudites es veuran obligats a fer per reduir el dèficit públic i diversificar la seva economia, ja que les reserves de cru s’esgotaran en 80 anys, segons experts.
L’Aràbia Saudita és un país eminentment jove (el 70% de la seva població té menys de 30 anys) i tot i això està dirigit per una gerontocràcia “desconnectada” de la població jove, preocupada per les dificultats per accedir a una feina (la taxa de desocupació juvenil supera el 28%) o accedir a un habitatge.
Si el pla que lidera el fill del rei Salman i vicepríncep hereu, el poderós Mohammad bin Salman (MBS), per modernitzar l’economia saudita té èxit podrà tornar al país en un lloc còmode entre les nacions riques. Però si fracassa, potser haurà de plantejar-se donar als saudites més veu en el futur del regne, cosa que podria representar una amenaça per a la mateixa dinastia, segons l’autora.
Però avui dia l’estabilitat de l’Aràbia Saudita no només passa per garantir l’absència de mostres de descontentament sociopolític dins de les fronteres, sinó també a evitar buits polítics que puguin ser rendibilitzats per l’Iran, el seu arxienemic a la regió.
