L’amnistia dels síndics de l’1-O s’eternitza: ara la causa l’assumirà el TSJC

  • Vuit anys després del referèndum, el jutge de Barcelona remet la causa a l'alt tribunal perquè Tània Verge és diputada

VilaWeb
12.11.2025 - 17:23
Actualització: 12.11.2025 - 22:35

El jutge del penal 11 de Barcelona ha decidit d’enviar la causa dels cinc síndics electorals del Primer d’Octubre al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), segons ha avançat El Nacional. La decisió es produeix a causa de l’aforament de Tània Verge, diputada d’ERC al parlament, després de demanar la seva defensa que fos l’alt que fos qui ho assumís després de mesos d’incertesa.

En la seva exposició raonada, el jutge indica que Verge ha adquirit la condició de parlamentària i que, per tant, la causa s’ha de tramitar al TSJC. Hi afegeix que no és possible dividir-la, “per haver-se desenvolupat les presumptes conductes a través del mateix òrgan col·legiat”. El moviment judicial manté oberta una causa que, amb la llei d’amnistia en vigor d’ençà del juny de 2024, els advocats consideren que ja s’hauria d’haver arxivat.

Entre els encausats hi ha, a més de Verge, Jordi Matas, Marc Marsal, Marta Alsina i Josep Pagès. Aquest darrer és actualment diputat de Junts al congrés espanyol, de manera que també té aforament davant el Tribunal Suprem i això podria tornar a obrir un nou debat de competències entre tribunals.

El cas dels síndics s’ha convertit en un exemple paradigmàtic de la paràlisi amb què la justícia espanyola aplica la llei d’amnistia. Jordi Matas i Josep Pagès, ex-membres de la Sindicatura Electoral de Catalunya, ja van presentar el mes de març passat un escrit al jutjat penal 11 de Barcelona per reclamar-ne l’aplicació immediata. Els advocats Gonzalo Boye i Isabel Elbal denunciaven aleshores que, tot i haver-la sol·licitada vuit mesos abans, el jutjat encara no havia resolt res.

Els representants legals recordaven que la llei d’amnistia establia un termini de dos mesos per resoldre els procediments amb caràcter “preferent i urgent”, un termini que consideren “flagrantment incomplet”. En els seus escrits, acusaven el tribunal de dilacions indegudes i advertien que la seva omissió podria comportar responsabilitats fora del procediment.

Els síndics van ser jutjats el 3 i 4 de març de 2021, després de tres ajornaments, i van ser absolts dels delictes de desobediència greu i d’usurpació de funcions. Tanmateix, arran d’un recurs de la fiscalia, el 2022 l’Audiència de Barcelona va anul·lar la sentència i va ordenar de repetir el judici. D’ençà d’aleshores, el cas ha restat encallat al penal 11 de Barcelona, que ara finalment n’ha traslladat la competència al TSJC.

Recomanem

Fer-me'n subscriptor