Laia Estrada reapareix en un acte amb la CUP de Girona: “És totalment fals que s’ha acabat el conflicte”

L’ex-diputada Laia Estrada ha participat avui en l’acte central que la CUP Comarques Gironines ha fet per la Diada. Era la primera aparició pública després d’haver dimitit, a final de juliol, per unes “discrepàncies polítiques” que fins ara no ha explicat. Tampoc no ho ha fet avui, per bé que la sectorial gironina de la coalició, que l’ha convidada, és segurament la branca de la coalició que més advoca per un enduriment del discurs en l’eix nacional. En un parlament enèrgic, Estrada ha demanat a l’independentisme que deixi de llepar-se les ferides, que aprengui les lliçons del 2017. En són tres, a parer seu: que la independència s’aconseguirà només amb la confrontació, que “el pròxim embat l’ha de dirigir el poble organitzat” i no pas les classes dirigents, i que “el regionalisme forma part de l’estratègia de l’enemic”, de manera que cal tenir present el marc dels Països Catalans.

Estrada, que ha començat amb una condemna “al genocidi contra el poble palestí, amb la complicitat fastigosa dels Estats Units i de la Unió Europea”, també ha identificat l’auge de l’extrema dreta com un dels elements que marquen la Diada d’enguany. S’ha adreçat concretament als votants d’Aliança Catalana, que considera “enemics de la causa independentista i una eina de l’espanyolisme” perquè afavoreixen els plans de l’estat per a allunyar la independència. Segons l’ex-diputada, l’extrema dreta ha crescut “mentre nosaltres maldàvem per ocupar la centralitat política; s’han fet forts als marges d’una classe treballadora explotada i abandonada per les esquerres dels governs, però també als marges d’un independentisme que se sent i se sap traït per l’independentisme institucional”.

L’altre tret que marca aquesta Diada, segons Estrada, és l’intent del govern del president Salvador Illa i del PSC d’imposar l’agenda del retrobament de Madrid, segons la qual “aquí ja no hi ha conflicte polític”. Estrada ha impel·lit les bases independentistes a recordar com el 2017 “es va posar l’estat espanyol contra les cordes” i a demostrar que “és totalment fals que s’ha acabat el conflicte”, tot organitzant el pròxim episodi de confrontació “amb una correlació de forces com la del 3 d’octubre i un projecte polític al servei de la classe treballadora”. Els pròxims anys, ha dit, caldrà evitar el projecte socialista de fer que Catalunya es resigni a ser “l’abocador d’Europa, el femer de porcs d’Europa, la plataforma d’especulació immobiliària d’Europa i la taverna d’Europa”.

Aquest esment al model econòmic tenia un fil de connexió amb el del primer orador, Guillem Surroca, batlle de Cervià de Ter (Gironès), que aquests últims mesos ha guanyat renom arran dels vídeos que publica a les xarxes socials. Hi denuncia el model de creixement impulsat, diu, pel PSC i Junts. “Avui no només parlaré de porcs i turistes, sinó d’una qüestió fonamental: la supervivència de la nostra nació”, ha avisat. Aspectes com ara la “dissolució nacional” i la “penetració de discursos espanyolistes on no ho hauríem sospitat mai” fan bé de preocupar una branca de l’esquerra independentista, a parer seu, perquè un dels problemes elementals durant el procés va ser de no parlar prou en termes nacionals.

“Fa deu anys ens pensàvem que teníem la independència a tocar, ara no sabem si d’aquí a vint anys els nostres fills parlaran català. Com hem caigut tan baix i tan ràpid?”, s’ha demanat Surroca. La seva resposta és, per una banda, que els principals partits independentistes han anat aigualint el discurs. “Primer Esquerra i després Convergència ens van dir que havíem de sacrificar la llengua, fins al punt de tenir cert personatge fent independentisme en castellà, que ara diuen que vol fer un partit espanyol”, ha dit. “Ens van dir que no havíem de parlar de nació, sinó de dret a decidir, i ara ens plantem a la tercera dècada d’aquest segle sense saber exactament per què volem la independència.”

Surroca, una de les poques cares visibles de la CUP que parla sovint de la qüestió demogràfica, ha estat també avui l’únic dels ponents que n’ha parlat explícitament, tot vinculant-ho al mateix model econòmic que denunciava Estrada, en què “hem crescut molt, moltíssim, però no ens hem fet més rics, i alguns pocs es fan rics a còpia d’explotar treballadors, principalment mà d’obra migrant” sense facilitar, alhora, polítiques que garantissin la integració. “Quan el PSC parla de la Catalunya dels deu milions, parlen d’una Catalunya on uns quants empresaris mai no els falten treballadors, on es creen llocs de feina que no aporten res, on el català és marginal i on el PSC sempre guanya les eleccions”, ha dit.

I, una altra vegada, considera que la recepta és “deixar de fer créixer sectors que no fan sinó empobrir-nos”, “deixar de construir com ho dicti el mercat” i “deixar enrere la debilitat en la política lingüística”, amb la introducció de mesures com ara el requisit del certificat B1 per a treballar a Catalunya. “Recursos i requisits. Drets i deures. Perquè si perdem la llengua ho perdrem tot”, ha dit. Laura Manau, molt vinculada a l’escola Arrels, ha completat el discurs contra la diglòssia, fruit dels atacs dels estats espanyol i francès contra la llengua. “Podria semblar un miracle o una paradoxa que us estigui parlant en català. Res d’això: és el resultat d’una lluita incessant de generació rere generació perquè la llengua no desaparegui”, ha dit. Manau també ha reivindicat la feina de les escoles Arrels i Bressola i ha animat a continuar-la “perquè la llengua trobi camí cap al carrer i no es quedi tancada a les aules”.

L’acte l’ha tancat el batlle de Girona, Lluc Salellas, que comanda l’ajuntament de més envergadura que té la CUP. Amb un to més marcadament institucional, Salellas ha remarcat que l’esquerra independentista ha de saber conjuminar l’esperit combatiu amb una bona governança en eixos com l’habitatge, l’educació, la seguretat, la feina i els salaris. Salellas ha reivindicat la seva obra de govern, amb un èmfasi especial en les transformacions urbanístiques que han impulsat “als barris on viuen les classes populars”. En la línia d’Estrada i de Surroca, a més a més, ha blasmat “un model productiu que només busca el turisme” i ha negat hi hagi raons per a donar per perdut el conflicte nacional. “Avui, la gent no creu més en l’estat espanyol que no pas el setembre del 2016 o l’octubre del 2017. És, per tant, feina nostra tornar a ser una eina”, ha reblat.