El laberint després de la renúncia de Mazón: encara hi ha moltes incògnites sobre el seu relleu

El president en funcions de la Generalitat, Carlos Mazón, ha signat avui a les 14.51 el document formal de renúncia al càrrec i l’ha presentat a les 15.24 al registre d’entrada de les Corts Valencianes. Així ha posat fi a la incertesa, però, paradoxalment, no l’ha posat pas a la seva presidència. L’article vuitè de la llei 5/1983 del govern valencià estableix que, una volta hagi renunciat al càrrec, “el president de la Generalitat continuarà en les seues funcions fins que, produïda la nova elecció estatutària del president, el rei en publique el nomenament al Butlletí Oficial de l’Estat.” L’article 27.7 de l’estatut diu que, una volta el president renuncia al càrrec, se n’elegirà un de nou pel mètode habitual d’investidura.

De moment, doncs, Mazón continuarà de president en funcions durant un temps indeterminat, i igualment continuarà el seu Consell. Tal com explica el jurista Andrés Boix, professor titular de dret administratiu de la Universitat de València, la jurisprudència de l’executiu en funcions se’ls aplicarà, mentre no hi hagi nou president, igual com s’aplica a qualsevol executiu després d’unes eleccions. El Consell de Mazón tindrà marge per a gestionar el dia a dia, però no per a emprendre grans reformes polítiques. 

La qüestió del president interí, purament política

El procés d’elecció d’un nou president també serà pràcticament idèntic, doncs, al que es fa després d’uns comicis. La presidenta de les Corts, María de los Llanos Massó, de Vox, haurà de començar en els dotze dies hàbils vinents una tongada de consultes amb els grups parlamentaris, que proposaran els candidats respectius. Si el PP i Vox aconsegueixen de pactar un nom –que unes quantes informacions apunten que podria ser el secretari general del PP valencià, Juanfran Pérez Llorca–, hi haurà un debat d’investidura que culminarà amb la seva presa de possessió. “El nou president seria un president amb normalitat, en tota regla. La condició d’interí seria una valoració política”, diu Boix. El cas fóra semblant al de José Luis Olivas, que fou elegit després de la dimissió d’Eduardo Zaplana, el juliol del 2002. Olivas fou president a tots els efectes, per bé que se’l considerà un interí perquè el candidat del PP a les següents eleccions fou Francisco Camps, que acabà essent elegit un any més tard. 

L’opció d’un mandat allargassat de Mazón 

Els ritmes institucionals de la investidura marquen que, una volta Massó proposi un candidat a la investidura i se’n faci el debat, si la votació no prosperés –en aquest cas, per una hipotètica oposició de Vox–, s’activaria un compte enrere que acabaria, si no hi hagués cap candidat reeixit, en una nova convocatòria d’eleccions. El decret l’hauria de signar, en aquest supòsit, Mazón mateix, que continuaria previsiblement com a president en funcions. Si passés això, Mazón podria continuar al càrrec cinc mesos o més: les dues setmanes que resten ara fins que Massó proposi un candidat, els dos hipotètics mesos de compte enrere, els cinquanta-quatre dies que han de passar entre la convocatòria electoral i les eleccions i, encara, el període de constitució de les noves Corts i la negociació posterior, si no hi ha majoria absoluta. 

De moment, no sembla una opció forassenyada. El president de Vox, Santiago Abascal, ha dit que encara no hi havia hagut contactes amb el PP per a trobar un substitut de Mazón, ha retret que la renúncia del president en funcions era donar oxigen als socialistes, i ha condicionat l’elecció d’un nou president a coincidir-hi en les idees i el programa. No serà un camí fàcil. 

Una presidenta veritablement interina

Una altra opció que ha causat tota mena d’especulacions és que Mazón, ja president en funcions, agafi una baixa per raons mèdiques. Boix mateix diu que no seria una sorpresa, atesa la duresa de les circumstàncies. En aquest cas, el mateix article vuitè de la llei 5/1983, preveu que “en els supòsits d’incapacitat i defunció, assumirà les funcions del president de la Generalitat, com a més alt representant de la Comunitat Valenciana i ordinària de l’estat, el president de les Corts, i com a president del Consell, els vice-presidents segons el seu ordre o, si no pot ser, segons la seua antiguitat ininterrompuda al càrrec”.

La baixa de Mazón –que de moment ha negat tothom– podria encaixar en la definició d’incapacitat –malgrat que no hi ha precedents que permetin d’afirmar-ho amb rotunditat–, de manera que les funcions de presidenta en funcions serien per a la vice-presidenta primera del Consell, Susana Camarero. Així i tot, com que la renúncia ja ha estat registrada, el procés d’investidura continuaria igualment. 

La hipòtesi del senador

Mazón ha renunciat com a president de la Generalitat, però no pas com a diputat a les Corts. Això en continua garantint l’aforament. Hi hauria una manera, encara, que l’aforament passés del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià al Tribunal Suprem espanyol: esdevenir senador autonòmic per designació parlamentària –com passà amb l’ex-batllessa de València Rita Barberà. Si el PP s’avingués a aquesta via, hauria d’aconseguir, això sí, que un dels seus senadors per designació autonòmica dimitís abans, i que les Corts hi votessin a favor.

Boix explica que, d’entrada, Mazón no hi hauria de trobar cap entrebanc, perquè el repartiment dels senadors autonòmics es fa per convenció proporcionalment a la representativitat, de manera que la selecció sol ser un pur tràmit parlamentari, perquè els partits no posen objeccions els nous senadors. Així i tot, hi ha precedents excepcionals que han trencat la norma, com la designació fallida de Miquel Iceta, el maig del 2019.