17.02.2018 - 10:29
|
Actualització: 17.02.2018 - 17:51
Aquesta setmana, el govern espanyol ha anunciat la seva intenció de liquidar l’exitós model d’immersió lingüística a les escoles catalanes. Arran d’aquest atac a la llengua, han estat moltes les reaccions d’indignació de polítics i sindicats, però la xarxa s’ha fet especial ressò dels casos personals d’aquells qui, malgrat no tenir el català com a llengua materna, consideren que el model d’immersió lingüística els ha donat l’oportunitat d’aprendre una altra llengua i ampliar coneixements. En recollim alguns.
L’ex-diputat de Podem, Albano-Dante Fachin, nat a l’Argentina, exposa el seu cas en arribar a Catalunya. Ell, que només coneixia el català per les cançons de Serrat, explica la fascinació d’aprendre cada nova paraula. ‘A poc a poc vaig anar descobrint una llengua, una manera de veure i explicar el món. Gràcies a la immersió vaig tenir la possibilitat de viure de manera conscient el miraculós procés d’adquirir una llengua.’ I conclou: ‘Si el 92 hagués tingut “la casella” que vol imposar el PP, potser per por, per comoditat, per desconeixement, l’hauria marcada. I m’hagueren robat una oportunitat: la d’aprendre la llengua del que seria el meu país’.
— Albano-Dante Fachin (@AlbanoDante76) 15 de febrer de 2018
Vaig arribar d'Argentina a Catalunya l'any 92, amb 15 anys. Boom, directe a segon de BUP. (Si, ja tinc una edat!). La cosa és que l'únic que sabía de català era per les cançons del gran Serrat…
— Albano-Dante Fachín (@AlbanoDante76) February 15, 2018
Jo les escoltava des de petit i les cantava igual que els que no dominem gaire l'anglès, rollo "wanchigüey rait tudenait"…
— Albano-Dante Fachín (@AlbanoDante76) February 15, 2018
Però llavors vaig aterrar a l'Institut Sa Palomera de Blanes i allà, tot en català. Tot. Jo creia que Serrat cantava així per fer-se l'interessant o per recordar una parla antiga… i resulta que era la llengua dels meus companys de classe!
— Albano-Dante Fachín (@AlbanoDante76) February 15, 2018
Es podía dir "sinus" i "cosinus", la taula periòdica també hi era i els planetes tenien noms diferents també! Un món nou!
— Albano-Dante Fachín (@AlbanoDante76) February 15, 2018
He de dir que els primers sis mesos no pillava gaire… però de cop, el que semblava una cadena linial de sons incomprensibles començava a tenir sentit…
— Albano-Dante Fachín (@AlbanoDante76) February 15, 2018
I cada dia descobria coses noves, feia paralelismes amb la meva llengua materna i trobava coses que només existien en la nova llengua…
— Albano-Dante Fachín (@AlbanoDante76) February 15, 2018
Recordo amb total claredat el dia que vaig descobrir el "cal" (el meu "hay que)… Em va semblar una troballa igual de fascinant que l'Internet que llavors neixia.
— Albano-Dante Fachín (@AlbanoDante76) February 15, 2018
Si avui anés al Sa Palomera us podria dir a quina cadira estava assegut quan ho vaig descobrir. Feia sol.
— Albano-Dante Fachín (@AlbanoDante76) February 15, 2018
I poc a poc vaig anar descobrint una llengua, una manera de veure i explicar el món. Gràcies a la immersió vaig tenir la possibilitat de viure de manera conscient el miraculós procés d'adquirir una llengua.
— Albano-Dante Fachín (@AlbanoDante76) February 15, 2018
Normalment això ho fem de petits de manera inconscient o davant un llibre. Jo ho vaig aprendre vivint…
— Albano-Dante Fachín (@AlbanoDante76) February 15, 2018
De cop les lletres de Serrat s'obrien davant meu, poc a poc, i trobava a la meva classe, a la manera de parlar dels meus companys i companyes que, per cert, descobrien també la seva llengua mitjançant el meu aprenentatge.
— Albano-Dante Fachín (@AlbanoDante76) February 15, 2018
No faré l'anàlisis lingüistic del "language aquisition" ni dels avantatges socio-culturals, ni de la defensa de la llengua. Reivindico la màgia i la bellessa de summergir-se en una llengua, desgustar-la, veure-la crèixer al teu interior.
— Albano-Dante Fachín (@AlbanoDante76) February 15, 2018
Maleïts aquells que per quatre vots ens volen robar això. Si al 92 hagués tingut "la casella" que vol imposar el PP, potser per por, per comoditat, per desconeixement, l'hagués marcat. I m'haguessin robat una oportunitat: la d'aprendre la llengua del que seria el meu país.
— Albano-Dante Fachín (@AlbanoDante76) February 15, 2018
Acabo agraint als profes, profas (l'Anna, en Miquel, la Enriqueta) i a tota la gent que en 25 anys ha fet aquest camí amb mi. PD: em queda per resoldre el tema de les S sonores i tot això. Quan tingui temps m'hi poso. I em treuré el carnet de cotxe! Bona nit!!!
— Albano-Dante Fachín (@AlbanoDante76) February 15, 2018
Una de les històries més impactants és la del periodista Montxo V. Sempere, que es va quedar sord a l’edat de cinc anys. Com que vivia a Nova York, la seva llengua habitual era l’anglès, malgrat tenir un pare gallec i una mare castellanoparlant. Mentre era hospitalitzat, explica que barrejava l’anglès i el castellà perquè a poc a poc anava perdent l’oïda. Després, va tornar a Alacant, d’on provenia la seva família. Una vegada al País Valencià, els metges van recomanar als pares de no parlar-li català ni llengua de signes per no confondre’l. Va descobrir, però, que el seu avi era catalanoparlant, i va decidir d’aprendre la llengua. En conèixer una noia, també va decidir d’aprendre la llengua de signes, que el va obrir al món. És per això que no entén aquells que s’esmercen a cuidar la seva ignorància en forma d’apologia al monolingüisme, ni tampoc en el supremacisme lingüístic, com conclou al darrer missatge. ‘Totes les llengües ‒rebla‒serveixen per a construir la persona.’
I was born as a hearing child, and I became deaf when I was a five years-old kid. Until then, I used to speak in English as mother tongue because I was living at Queens district of NYC although my mother is Spanish-speaking and my dad is a brave celtic pridest Galician-speaker.
— Montxo V. Sempere (@montxoff) 16 de febrer de 2018
https://twitter.com/montxoff/status/964576513021693952
https://twitter.com/montxoff/status/964576518256103424
https://twitter.com/montxoff/status/964576520378441728
https://twitter.com/montxoff/status/964576522387558400
https://twitter.com/montxoff/status/964576525273194497
https://twitter.com/montxoff/status/964576528100098048
https://twitter.com/montxoff/status/964576530700623872
https://twitter.com/montxoff/status/964576533405892610
https://twitter.com/montxoff/status/964576536388079627
https://twitter.com/montxoff/status/964576539403849731
https://twitter.com/montxoff/status/964576541651939328
https://twitter.com/montxoff/status/964577668959277058
https://twitter.com/montxoff/status/964579256264265729
https://twitter.com/montxoff/status/964579258579537920
https://twitter.com/montxoff/status/964580180097470464
El periodista David Meseguer explica el cas de catalanoparlants del seu entorn que van triar l’educació en castellà al País Valencià i com aquesta decisió ha anat en detriment del domini de la seva llengua materna.
Obro fil sobre la immersió lingüística. Sóc de Benicarló i vaig estudiar en línia valenciana en un col·legi públic. Una decisió que depenia de cada família. Gairebé totes les assignatures eren en valencià, excepte castellà i algunes matèries que s’impartien en esta última llengua
— David Meseguer (@DavidMeseguer) 16 de febrer de 2018
