28.12.2025 - 21:40
La batalla per la batllia de Perpinyà entra en una fase nova. Pocs mesos abans de les eleccions municipals, l’anunci de la unitat entre les candidatures d’Agnès Langevine (vice-presidenta de la regió i ecologista) i Annabelle Brunet (centre catalanista, amb el suport d’Unitat Catalana) ha sacsejat l’escenari polític nord-català i ha obert, per primera vegada amb solidesa, la possibilitat real de plantar cara a Louis Aliot i el seu projecte d’extrema dreta en les eleccions municipals del 15 i el 22 de març.
La presentació pública de la plataforma conjunta –que vol aplegar sensibilitats ecologistes, progressistes, catalanistes i de centre– marca un punt d’inflexió en una ciutat on, fins ara, la fragmentació de l’oposició havia facilitat la consolidació del batlle del Rassemblement National. El projecte es proposa construir una alternativa àmplia, transversal i arrelada al territori, capaç de disputar l’hegemonia política a un Aliot que, malgrat la fortalesa electoral, governa amb una ciutat profundament dividida i amb una gestió com més va més contestada.
Una candidatura d’unitat amb voluntat de govern
La candidatura impulsada per Annabelle Brunet, consellera departamental i figura reconeguda del catalanisme polític a Catalunya Nord, ha fet un pas decisiu en la seva estratègia d’unitat amb l’aliança amb Agnès Langevine, cap visible de l’espai ecologista i antiga cap de llista d’EELV. Totes dues han volgut escenificar una entesa que va més enllà del càlcul electoral: es presenten com una resposta de fons a “la resignació” que, segons que afirmen, ha caracteritzat el mandat d’Aliot i com un moviment que va més enllà dels límits partidistes.
El projecte neix amb una voluntat clara de governar i no solament de testimoniar. Les impulsores defensen una plataforma oberta, que ja compta amb el suport de sectors diversos –de centristes a sectors del socialisme i del món associatiu i cultural– i que pretén articular un programa compartit a partir de la participació ciutadana. La idea és construir una alternativa creïble, capaç d’aglutinar votants d’orígens ideològics diferents al voltant d’un objectiu comú.
Un dels pilars centrals del projecte és la recuperació de la identitat catalana de la ciutat, greument erosionada, segons que denuncien, durant el mandat d’Aliot. Brunet ha estat especialment clara a l’hora d’assenyalar la voluntat deliberada del batlle d’esborrar els símbols i la presència pública del català, de la supressió del nom “Perpinyà, la catalana” a l’eliminació sistemàtica de la llengua dels espais institucionals.
Un balanç dur del mandat d’Aliot
L’ofensiva política contra el batlle sortint també és basada a denunciar una gestió municipal marcada per la inacció i l’absència. Segons elles, en sis anys de mandat, Perpinyà no ha tingut cap transformació estructural significativa, ni en matèria d’habitatge, ni d’equipaments, ni de dinamització econòmica.
A això, s’hi afegeix el descrèdit derivat de la condemna judicial d’Aliot en el cas de malversació de fons del Parlament Europeu, un afer que, tot i no impedir-li legalment de tornar-se a presentar, projecta una ombra persistent sobre la seva figura. Per les candidates, el batlle ha convertit Perpinyà en un instrument al servei de la seva trajectòria política personal, més que no pas en un espai de govern compromès amb el benestar dels habitants.
Un escenari obert
Els darrers sondatges continuen situant Aliot en una posició de molta força, amb una base electoral sòlida i transversal. Tanmateix, aquests mateixos sondatges també apunten que una candidatura unificada i creïble pot alterar significativament la situació. La França Insubmisa no és partidària d’unir-se a ningú i guanya entre l’esquerra, però la popularitat de Langevine és molt alta i la unió amb Brunet –que suma l’espai de centre a l’esquerra i la sensibilitat catalanista amb l’ecologisme– apareix com una opció capaç de disputar l’hegemonia a l’extrema dreta, especialment si aconsegueix de reduir la dispersió del vot.
El desafiament és gran, però el moviment polític que s’ha engegat marca un punt d’inflexió en la campanya. Per primera vegada d’ençà de l’arribada de l’extrema dreta a l’ajuntament, Perpinyà veu articular-se una alternativa que combina projecte, lideratge i voluntat de victòria. El combat electoral tot just comença, però la partida ja no sembla tan desequilibrada.
Unes eleccions que prioritzen la unitat
El nombre d’escons a cobrir al consell municipal de Perpinyà és de cinquanta-cinc. Els regidors municipals són elegits per sufragi universal directe per un mandat de sis anys. L’elecció es resol en la primera volta si alguna candidatura obté la majoria absoluta. Si no, es fa una segona volta. En aquesta segona volta, les llistes que han obtingut almenys el 10% dels vots emesos a la primera poden presentar-s’hi. I els candidats de les llistes que han obtingut més del 5% dels vots emesos a la primera volta poden integrar-se en una altra llista, cosa que possibilitaria d’ampliar la unitat de l’oposició.
En la segona volta, la llista que ha obtingut més vots rep la meitat dels escons, arrodonida a l’enter superior si escau. Així, la llista majoritària obté automàticament 28 escons i la batllia. Els 27 escons restants s’assignen mitjançant representació proporcional segons el sistema de la mitjana més alta a les llistes que han obtingut almenys el 5% dels vots emesos a la segona volta (o a la primera en cas de volta única).
