03.09.2025 - 18:31
|
Actualització: 03.09.2025 - 18:48
La Comissió Europea ha proposat d’augmentar més del doble l’aportació econòmica a Grenlàndia en el marc del nou pressupost plurianual de la Unió Europea. La xifra passaria dels 225 milions actuals a 530 milions d’euros per al període 2028-2034. L’objectiu, segons l’executiu comunitari, és reforçar la cooperació en matèries primeres crítiques, energia i integració digital amb l’illa àrtica, que formalment no forma part de la UE però que és un territori autònom vinculat a Dinamarca.
El comissari europeu de Justícia, Michael McGrath, ha destacat la dimensió estratègica de la iniciativa, tot subratllant que els tretze territoris d’ultramar associats als estats membres formen “la zona econòmica exclusiva més gran del món”. “En l’era actual de rivalitat sistèmica, Grenlàndia és un dels punts avançats d’Europa a l’Àrtic”, ha remarcat. La mesura encara ha de ser validada pels vint-i-set estats i pel Parlament Europeu, en unes negociacions que previsiblement s’allargaran dos anys.
El factor nord-americà
La decisió de Brussel·les arriba en un moment de tensió amb els Estats Units. El president Donald Trump, reelegit enguany, ha tornat a expressar el seu interès a adquirir Grenlàndia, una ambició que ja havia verbalitzat el 2019 i que les autoritats daneses i grenlandeses han rebutjat obertament. El govern de Copenhaguen, de fet, va cridar a consultes la setmana passada el màxim diplomàtic nord-americà arran de les revelacions sobre presumptes campanyes d’influència vinculades a assessors de la Casa Blanca. La diputada grenlandesa Aaja Chemnitz, membre del parlament danès, ha celebrat el pas endavant de la Comissió Europea: “Amb les amenaces de Trump, és important que la Unió Europea s’impliqui en Grenlàndia.” Tot i això, ha advertit que la dependència excessiva de subsidis podria esdevenir un problema si no es canalitza cap a la creació de negocis i desenvolupament econòmic propi.
Un àmbit geoestratègic clau
Grenlàndia té una importància creixent per l’explotació de matèries primeres crítiques i pel seu pes en el mapa geoestratègic de l’Àrtic. El debat sobre el finançament europeu s’emmarca en la redefinició de les relacions internacionals a la zona, amb els Estats Units pressionant per augmentar la seva presència i la Unió Europea que intenta de reforçar-hi els vincles polítics i econòmics.
