17.01.2017 - 12:39
MADRID, 13 (EDIZIONES/Portaltic)
A mesura que avança el desenvolupament de la intel·ligència artificial i la presència dels robots en el mercat laboral augmenta l’amenaça pels llocs de feina de moltes persones. Les veus més crítiques exigeixen una normativa que en reguli l’ocupació i la relació amb els éssers humans, una legislació cap a la qual ja camina la Unió Europea amb l’aprovació d’un informe aquest dijous sobre qüestions relatives a la robòtica.
Els drones, els vehicles autònoms, les tasques automatitzades, els ‘chatbots’ són només alguns dels exemples del que el desenvolupament de la intel·ligència artificial i la robòtica és capaç actualment, però es tem per les conseqüències que la seva implantació efectiva en la societat puguin tenir, especialment en cas d’accident.
L’informe que va ser aprovat per la comissió d’Assumptes Jurídics del Parlament posa en relleu la necessitat de legislar sobre una qüestió cada cop més real que fictícia: els robots, especialment al voltant de la responsabilitat, la seguretat i els canvis en el mercat laboral.
La seva autora, l’eurodiputada socialdemòcrata Mady Delvaux, assegura en una entrevista que ha publicat el servei de premsa del Parlament Europeu sobre l’aprovació de l’informe, que “l’estandardització interessa el propi mercat perquè Europa és líder en robòtica, però si vol seguir sent-ho, necessitem tenir normes comunes per a la indústria”.
Les normes comunes se centren en els robots entesos com a “màquines equipades amb sensors i interconnectades per recollir dades” i en aquest sentit, com explica Delvaux, “la qüestió clau és la seguretat i la protecció de dades. Els robots no poden funcionar sense un intercanvi de dades, així que també cal veure qui té accés a aquestes dades”.
Una de les propostes que recull l’informe és la creació d’una agència europea per a la robòtica i la intel·ligència artificial, que proveeixi d’un marc tècnic, ètic i regulador. L’informe ressalta igualment la importància de crear un codi de conducta ètic davant l’impacte que aquests avenços tindran sobre les persones, la societat i el medi ambient, i recomana la integració d’un botó que permeti desconnectar els robots en cas d’emergència.
INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL I ÉSSERS HUMANS
Una de les qüestions que preocupen sobre els avenços en intel·ligència artificial és la seva relació amb els humans, els seus creadors. L’informe considera que existeix una possibilitat que les IA “puguin sobrepassar la capacitat intel·lectual humana d’una manera que , si no estem preparats, pugui suposar un repte per a la capacitat humana de controlar la seva pròpia creació i, en conseqüència, potser també la seva capacitat per estar al comandament del seu propi destí i assegurar la supervivència de l’espècie”.
Es tracta d’una qüestió que amoïna a llarg termini (la necessitat d’una legislació respon a estandarditzar els robots que ja es troben en el mercat o ho estaran d’aquí a 10 o 15 anys, remarca l’eurodiputada). Però amoïna. I de fet, no es planteja per primer cop, sinó que la literatura i el cinema de ciència-ficció estan plens de societats que han sucumbit davant un desenvolupament desmesurat, per sobre de les capacitats humanes, d’éssers robòtics.
L’escriptor Isaac Asimov planteja en els seus relats i novel·les dilemes sobre la relació entre els robots i els humans, en relació amb les ‘Tres lleis de la robòtica’ que aquest mateix autor va establir a ‘Círculo vicioso’ (‘Runaround’).
Aquestes lleis estableixen que “un robot no farà mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà pateixi cap mal. Un robot ha d’obeir les ordres que els donen els éssers humans, excepte si aquestes ordres entressin en conflicte amb la 1a Llei. I un robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mesura que aquesta protecció no entri en conflicte amb la 1a o la 2a Llei”.
Només aquestes tres lleis, recurrents en l’obra d’Asimov, que han transcendit la ficció i que troben, fins i tot, la seva idoneïtat en l’informe que ha aprovat el Parlament Europeu.
Determinar la responsabilitat que té un robot sobre la vida humana, especialment en cas d’accident, es planteja actualment en relació, per exemple, amb els cotxes autònoms. Se sol plantejar el dilema que en cas de perdre el control i patir un impacte mortal, i d’acord amb la presència de transeünts, qui hauria de morir, l’usuari del vehicle o els vianants, com el pitjor de dos mals?
El dilema suposa un problema moral i ètic difícil de resoldre fins i tot per la via legislativa. Tot i això, i com indica Delvaux, la idea que s’estudia és la implantació, a llarg termini, d’un estatus legal de ‘persona electrònica’ per als robots autònoms més sofisticats, amb la finalitat de clarificar la responsabilitat en els accidents.
SOCIETAT I MERCAT LABORAL
Les previsions sobre l’impacte dels robots i la intel·ligència artificial en el futur de l’ocupació són força negatives. Estudis com el d’INBETA plantegen que gairebé el 50% de les tasques remunerades a dia d’avui podrien ser automatitzades i, en conseqüència, es tractaria de llocs de feina o fins i tot sectors que podrien arribar a prescindir de la força humana.
L’evolució del mercat laboral preocupa el parlament Europeu. “Aquest és el repte més gran per a la nostra societat i per als nostres sistemes educatius”, indica l’eurodiputada i assegura que “no sabem què passarà”. Aquesta incertesa obliga a seguir de prop les tendències del mercat, i parar especial atenció als models d’ocupació, la viabilitat de l’actual sistema impositiu i, fins i tot, el sistema social per als robots.
Delvaux veu amb cert optimisme l’impacte de la robòtica en la societat. “Crec que sempre hi haurà llocs de feina poc qualificats. Els robots no substituiran els humans. Hi haurà una cooperació entre tots dos”, comenta. El que l’informe planteja és que la Comissió observi el tipus de tasques que podran ser assumides pels robots. “Tasques pesants, per exemple, com transportar objectes pesats o fer tasques perilloses”, apunta.
L’informe es presenta, comptat i debatut, com una guia per començar a afrontar un futur incert d’acord amb les preocupacions més destacades de l’actualitat. Com assegura l’eurodiputada, “hem d’analitzar què està passant i després estar preparats per a qualsevol escenari”.
